Barcelona ampliarà voreres i carrils bici per minimitzar els contagis

L’Ajuntament de Barcelona redibuixarà la ciutat en els pròxims dies, en alguns casos literalment, perquè el desconfinament no impedeixi mantenir al carrer les aconsellables distàncies de seguretat. L’equació és fàcil de plantejar. La prioritat és que la tornada a la feina no comporti l’amuntegament quotidià en hora punta en el transport públic. El remei, tal com ho planteja l’equip de govern, no pot passar per una tornada al cotxe com a principal sistema de mobilitat, una tendència que s’ha apuntat sensiblement durant els dies de l’estat d’alarma. La solució, en línia amb les estratègies que estan explorant amb urgència ciutats com ara Milà, París i Nova York, s’ha decidit que passi per una atrevida ampliació de voreres en zones molt transitades (no amb obres, sinó simplement senyalitzant amb pintura les noves àrees de vianants) i creant més facilitats per a l’ús de la bicicleta i el patinet com a mitjà de transport.

Així ho ha explicat l’alcaldessa, Ada Colau, aquest dissabte en una roda de premsa en què ha remarcat que Barcelona guanyarà 21 quilòmetres per a les bicicletes i patinets com a alternativa al cotxe en aquesta etapa de desescalada.

El seu ús, és obvi, no podrà ser massiu. Ni tothom té bicicleta o patinet ni tampoc són eines vàlides per a qualsevol desplaçament, però es confia que cada persona que opti per aquesta alternativa sigui un passatger menys al metro o al bus o, millor encara, un cotxe menys a la ciutat.

Colau ha remarcat que el Govern municipal no vol tornar a la contaminació que hi havia a la ciutat abans de la pandèmia. Així, el consistori ha previst guanyar espai per a vianants i bicicletes en detriment dels cotxes. Per a això impulsarà mesures com que la Gran Via i la Diagonal perdran els carrils laterals i es crearan 21 nous quilòmetres de carrils bici, alguns de compartits amb el bus i el vehicle privat. En aquests carrils compartits, la velocitat màxima serà de 30 km/h. 

Les solucions que s’adoptaran són radicals en alguns carrers. Els tres casos més representatius d’aquest atreviment són els dels carrer Consell de Cent, Girona i Rocafort. Hi quedarà un únic carril de trànsit rodat, que compartiran bicicletes i cotxes, i mai a una velocitat superior als 30 quilòmetres per hora. No hi haurà lloc per a l’estacionament en superfície. Seran tres carrers que quedaran a un sospir de ser totalment per als vianants.

Laterals per als vianants

El segon cas destacable és la transformació que experimentaran dos eixos tan fonamentals com la Gran Via i l’avinguda de la Diagonal. En el primer cas, el carril lateral del vessant mar, entre plaça d’Espanya i Tetuan, es tancarà al pas de cotxes. A la Diagonal, passarà el mateix a la vorera sud, entre la plaça de Francesc Macià i el passeig de Gràcia. Des d’allà i fins al carrer de Marina, el lateral tallat al trànsit serà el del costat muntanya. L’espai guanyat es redistribuirà entre vianants i ciclistes amb criteris que estan pendents de polir. El desaconsellable sembla que serà la convivència sense més ni més. La Covid-19 va arribar Barcelona amb una mena de xauxa ciclista per les voreres a la qual l’equip de govern, aquesta vegada sí, vol posar fi. També està per determinar la manera com els cotxes que circulin per les calçades centrals de la Gran Via i la Diagonal podran fer al més aviat possible els girs en direcció als carrers de l’Eixample. La fórmula de la prova i l’error no és nova en aquesta ciutat.

Un altre cas destacable és el de la Via Laietana, eterna assignatura pendent de la ciutat. S’han fet mil plans perquè deixi de ser tan ingrata per al vianant. La pandèmia ha precipitat l’adopció d’un d’aquests remeis guardats al calaix. S’assenyalarà amb pintura que un carril en cada sentit, l’adjacent a la vorera, serà per anar a peu. El transport públic conservarà un carril en cada sentit, igual que el vehicle privat. D’aquesta manera, l’amplada de les voreres passarà a ser, cadascuna, de 4,1 metres. Val més això que res.

Carril bici al carrer València

La llista de carrers que incorporaran carrils bici de dimensions generoses és llarga. Sumaran fins a 21 quilòmetres de longitud. N’hi haurà, per exemple, a Creu Coberta, Via Augusta, Indústria entre Bailèn i l’avinguda de Gaudí, a Roger de Llúria, Pau Claris..., però, per representatiu de fins on s’atreveix a portar l’Ajuntament de Barcelona la seva estratègia, val la pena destacar el cas del carrer València, un dels més sotmesos a la voracitat del cotxe.

La fórmula utilitzada per readaptar la ciutat en l’etapa postcovid-19 tindrà un cert aspecte de provisionalitat. Molta pintura. No és una cosa temporal, s’apunta des de l’Ajuntament de Barcelona. No hi haurà, tret que sigui per causes majors, marxa enrere.

Amb 16.000 habitants per quilòmetre quadrat, una densitat de població sense rival a Europa –vaja, la fantasia humida de qualsevol coronavirus ben contagiós–, tots aquests canvis eren gairebé un imperatiu. La necessitat d’emprendre’ls s’ha redoblat per una tendència detectada durant els dies de confinament. Abans de la declaració de l’estat d’alarma, un 37,7% dels desplaçaments que es realitzaven a la ciutat eren en transport públic. Els vehicles motoritzats privats representaven només un 26%. La resta (34%) eren a peu i, testimonialment (2,3%), amb bicicleta. Aquestes proporcions s’han redistribuït anòmalament durant el confinament. L’ús del transport públic s’ha desplomat un 95%, però no tant el del cotxe, que sembla haver sigut la solució preferida per a molts dels que inevitablement havien de sortir de casa.

Neteja de vagons

Per aquesta raó, entre les mesures que s’inclouen també en aquesta nova etapa prevista per a les pròximes setmanes destaca un pla de desinfecció intensa i repetitiva dels vagons de metro i dels autobusos. Aquests últims, a més, guanyaran alguns trams de carrils exclusius en zones de la ciutat on actualment conviuen amb els cotxes.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Fins a quin punt serà possible revertir aquesta tendència és, ara per ara, una incògnita. Com ho és també fins a quin punt la bicicleta pot experimentar un enlairament com a mitjà de transport en aquest estrany 2020. No només Barcelona s’ho proposa. Abans de la crisi sanitària es feien uns 184.000 desplaçaments amb bicicleta cada dia feiner. Perquè la xifra augmenti, creixerà de manera immediata també la xarxa d’estacions de Bicing. Estan previstes amb caràcter d’urgència 57 noves parades. Després, al llarg de l’any, 40 més. El propòsit és tancar el 2020 amb 519 estacions de Bicing i una flota de més de 7.000 bicicletes, una sisena part de les quals elèctriques. El parc privat de bicicletes, les que es guarden a casa, és, des de fa anys, un misteri. Potser ara donen una sorpresa.

El pla ‘Barcelona després de la pandèmia’ encara té més mesures. Pot ser que fins i tot sigui necessari afegir-ne més. Entre les que val la pena consignar, despunta que l’ajuntament ampliarà les àrees verdes d’aparcament, exclusives per a residents, i també que es finalitzaran els tràmits per concedir de manera definitiva les llicències als operadors de motos i bicicletes de lloguer que ho han sol·licitat. De patinets, ara per ara, no.