Els xiringuitos de platja de Barcelona renuncien a obrir aquest estiu

L’anòmal estiu que s’acosta encara ho serà més a les platges de Barcelona, que amb tota probabilitat es quedaran òrfenes aquest any d’aquests oasis estivals en forma de xiringuitos. Excepte que un improbable acord ‘in extremis’ amb l’ajuntament ho eviti, més del 90% dels operadors han decidit renunciar aquest any a les seves concessions davant de la inviabilitat econòmica d’aixecar la persiana. Consideren que obrir a mitja temporada i amb restriccions d’aforament fa impossible la seva activitat, tenint en compte els alts cànons que abonen anualment, segons han avançat a EL PERIÓDICO. 

Aquest subsector de l’hostaleria local fa mesos que pugna amb l’Ajuntament de Barcelona per les seves condicions i les limitacions contractuals que imposa la seva concessió. Però la pandèmia ha sigut l’estocada final per a una activitat que suma dècades en primera línia de mar i genera notables ingressos a les arques municipals, ja que els cànons són superiors al mig milió d’euros per temporada als llocs més ben ubicats. I tot i que aquest any podien funcionar des del mes de març, l’estat d’alarma va obligar a tancar pocs dies després que haguessin obert aquells pocs que havien avançat la temporada.

Amb més de dos mesos inactius i davant de la incertesa de quan es podrà reprendre l’activitat, el col·lectiu (15 negocis) creu que «les actuals condicions són inassumibles», perquè una vegada es pugui operar, la normativa de distàncies i aforaments farà insostenible el negoci, relata Israel Flores, president de l’Associació de Xiringuitos de Barcelona, que aglutina la major part d’operadors. 

La decisió de la renúncia, que notificaran al consistori en els pròxims dies, va més enllà d’aquesta patronal. Tan sols hi ha un parell d’establiments que encara no han decidit què faran. La desaparició aquest estiu dels negocis de la platja, que funcionen per concessió municipal, suposaria la pèrdua de més de 600 llocs de treball en cas que el tancament fos total. En aquesta plantilla figuren tant cambrers com cuiners, personal de seguretat, oficina, manteniment i d’altres. A aquests s’hi han de sumar un centenar de proveïdors afectats.

Per força major

El plec de condicions els permet renunciar a la temporada per força major, amb devolució de cànons. Flores relata que la renúncia es produeix en bloc al no haver aconseguit negociar amb l’ajuntament una flexibilització de les condicions. Els afectats pretenien unes tarifes més baixes per a aquest any d’acord amb les dificultats que comportarà la reobertura. I emfatitzen que van haver d’abonar per endavant el cànon complet, cosa que ha deixat en una situació d’«asfíxia financera» alguns dels empresaris, malgrat que fa temps que demanen un pagament fraccionat, defensen.

Fonts municipals expliquen a aquest diari que l’ajuntament ha iniciat ja els tràmits per a la devolució de la part proporcional del període en què no es pugui obrir.  Un reemborsament que s’efectuarà mes a mes. Però els operadors ho veuen insuficient davant de com pinta el panorama del desconfinament i volen reduir les tarifes. 

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

El tancament dels xiringuitos aquest estiu marca un nou desacord entre l’hostaleria i el consistori. El Gremi de Restauració de Barcelona, que en els últims mesos ha reivindicat que es reformulin les concessions de la platja, manté que «la renúncia col·lectiva» genera una «gran preocupació per la pèrdua de llocs de treball i activitat empresarial, a més de la pèrdua d’un servei essencial per als banyistes». El seu director, Roger Pallarols, opina que en aquesta «situació d’excepcionalitat» l’ajuntament hauria «de prioritzar el manteniment de serveis i la preservació d’empreses i llocs de treball en les condicions que es pugui aquest any i sense cànon».

Des del principi del confinament, la patronal dels restauradors reclama mesures extraordinàries que passen per la flexibilització tributària. Però el consistori prefereix donar ajuts puntuals que rebaixes fiscals.