TENDÈNCIA D'UNA ICONA URBANA
El panot de flor s'erigeix com a ambaixador de Barcelona
La imatge del paviment de la ciutat és el motiu més reproduït com a souvenir en múltipels formats
Els petits artesans locals converteixen la rajola en articles de joieria, tèxtil i decoració de la llar
Hem passat de caminar-hi per sobre, a veure’l a tot arreu, fins i tot en vertical, en portes de garatge. Calcem, vestim i lluïm arracades, penjolls, bosses, i carteres que porten gravat el panot de la flor, la rajola més popular de la ciutat de Barcelona.
El fenomen ha seguit un progressiu despertar. Núria Gerez, coordinadora de les botigues BCN Original de Barcelona Turisme, recorda que quan ella va començar en turisme, el 1996, «l’únic que es reproduïa eren motius d’obres de Gaudí. Només una casa feia el panot, una rajoleta a tall de petjapapers, però no tenia èxit», explica. «La rajola no es coneixia», apunta. No obstant, afirma que «al llarg dels anys, sobretot amb la gran crisi del 2008, molts dissenyadors gràfics, fins i tot arquitectes, es van posar a crear atractius dissenys prenent el panot de la flor com a símbol de la ciutat, que és el que millor defineix avui al panot».
Agrada al ciutadà i al turista
La Manual Alpargatera l’imprimeix en espardenyes, Ribes & Casals el despatxa en tela de popelín de cotó, «hi ha panot per tot arreu», expressa Núria Gerez. Sota la firma Canfangapanots, Isabel Troya i Emily Benson, establertes a Barcelona i enamorades d’aquesta ciutat, amb el panot fan posavasos, estalvis, imants i clauers. Se serveixen del pòsit del cafè com a part del material ecològic per fer-los. «Molts estrangers no s’havien adonat que caminaven sobre la flor en molts carrers», apunta Troya. «Es ven moltíssim». Ens encanta la història del panot, la llosa que va arribar per evitar tant fang quan no hi havia asfalt. D’aquí el malnom dels barcelonins i Canfangapanots».
Les seves creacions les despatxen en botigues com BdeBarcelona (avinguda de Gaudí, 28), un oasi de records fets per talent local. Des que va obrir, l’abril del 2015, la seva propietària, Maite Guillem, ha vist incrementar exponencialment la demanda del panot. «Per a mi és la icona que més identifica aquesta ciutat, sens dubte. Els articles que el porten són els que més venc amb diferència. Estem empanotats», considera. El logo de la seva botiga va néixer inspirat en la ciutat. «Jugant amb la B de Barcelona va sorgir una cosa similar al panot de la flor, però va ser casualitat», explica. «És una imatge tan apreciada pels mateixos barcelonins, que es ven molt bé amb tot, i tant a la gent del barri com a un turista francès», diu.
Tatuat al braç
«El gran comprador de panot és el barceloní», assegura Manel Bonet, al capdavant de Souvenir Singular. Són tres socis, dos d’ells dissenyadors, que el 2012 van reinventar el souvenir. «Li vam voler donar disseny i producció local i dotar-lo d’un petit text explicatiu amb la seva història, introduir un aire cultural al sector dels records», afegeix. El 50% de la seva producció, tasses, bosses, samarretes, llibretes, s’inspiren en la rajola de la flor. I va ‘in crescendo’, es va menjant la resta de motius», afirma.
Miriam Ortiz porta el panot tatuat al braç. «El 2015, vaig decidir que no volia deixar Barcelona, perquè m’encanta, i la rajola em semblava molt bonica, i és només d’aquí», explica. El seu tatuatge va ser una manera d’aferrar-se a la ciutat.
El clauer de panot de silicona és una de les últimes creacions de Maite i María Julia Martínez, dues germanes i sòcies al capdavant de Puzzlebcn. Tenen també la rajola a mida i pes real: 20x20 centímetres i dos quilos de pes. «I els turistes la fiquen a la maleta, com a record i estalvis», expliquen. «L’imant de 6x6 centímetres va ser el primer que vam fer. Panots Jimenez –fabricants del panot en paviment real– fan els motllos en acer inoxidable de les nostres peces».
Suport per a testos gegant per a hotels
Notícies relacionadesAl taller de Yumilab, al Born, Eric i Delphine creen minitestos, llantions o portafotos amb el panot. «El creixent interès ens desafia a oferir models diferents, com el nostre suport per a testos gegantí per a recepció d’hotels, restaurants o immobles».
Són molts les artesanes i artesans locals que plasmen el panot en originals joies i articles d’ús domèstic o decoratiu, i alguns aplicant al disseny la consigna de la sostenibilitat, com Laura Martinell. Amb fusta de caixes utilitzades i el relleu de la flor del panot en petites dimensions, fa exclusius dissenys d’arracades i pins que componen la seva exitosa col·lecció Trepitjant Barcelona.
El carrer també el revaloritza
D’autor desconegut, el cèlebre panot de flor per a voreres es va vincular durant molt temps a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch per la seva semblança a la rajola que aquest va dissenyar amb la flor de l’ametller per a l’entrada de la Casa Amatller del passeig de Gràcia. El 1906, l’Ajuntament de Barcelona va adjudicar a la companyia Escofet de Barcelona, dedicada al disseny d’elements urbans, el primer encàrrec de rajoles per al paviment de la ciutat amb el dibuix de la flor que avui viu el seu gran ‘boom’. Escofet el va fabricar fins als anys 60. Des del 1932, ho fa també Mosaics Capdevila, segons explica el net del seu fundador, Miquel Capdevila. «Actualment en produïm uns 25.000 metres quadrats a l’any», explica Miquel Capdevila. I Marta Jiménez, responsable de Panots Jiménez, una altra de les empreses fabricants, confirma que les comandes de paviment amb la flor s’estan incrementant en els últims anys. «s’està retornant al seu ús. I hi ha qui també els encarrega per al terra de restaurants o terrasses», afirma. Sense patent registrada, la creativitat dona ales a aquest terrenal ambaixador de la ciutat.
- Conducció Per aquest motiu hauràs de portar piles al cotxe a partir de l'any que ve
- Consells pràctics Una experta en finances revela els tres hàbits que arruïnen milers de persones
- Política local Els locals del Born hauran de tancar abans si fan soroll de nit
- Els veïns surten de les seves ciutats a comprar roba i productes de la llar
- L'ADMIRACIÓ DEL FUTBOL MUNDIAL Ecos de l'Inter-Barcelona: "La millor semifinal de la història de la Champions; ningú volia que s'acabés"