la senyes d'identitat de BCN

¿On són les lletres de Sagrista's Musical?

La Dreta del Eixample comença la setmana amb el 'lletracidi' del carrer de Girona i l'acaba amb un altre ensurt al passeig de Sant Joan

zentauroepp45969697 barcelona  20 de noviembre 2018  tiendas con carteles origin200306165307

zentauroepp45969697 barcelona 20 de noviembre 2018 tiendas con carteles origin200306165307 / juan camilo moreno

3
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Quina setmana aquesta, la primera de març, que va començar amb un crim perpetrat pel tipògraf emmascarat i, amb els veïns de la Dreta del l’Eixample encara no reposats de l’ensurt, acaben de fer un preocupant mutis pel fòrum altres lletres que, de tant veure-les, la gent els havia agafat afecte. La façana del número 87 del passeig de Sant Joan, cantonada amb el carrer de València, es va despertar divendres nua, sense el cartell que durant dècades anunciava que allà hi va haver Sagrista’s Musical, botiga de venda i reparació d’instruments musicals. No les han robat.  Si algú va témer per un instant que l’escarment que es va emportar el tipògraf emmascarat, que diumenge passat es va emportar a casa seva les lletres de la Granja Vendrell (va confessar que se n’havia enamorat fins al punt de delinquir per elles), havia sigut insuficient, es va equivocar. El malmès Sagrista’s està en obres i les lletres, més mal que bé, han sigut retirades a causa de les obres.

Als veïns se’ls fa estrany ara veure aquesta cantonada tal com l’arquitecte la va portar al món

El cas de la Granja Vendrell es resumeix aviat. Algú a qui s’ha respectat l’anonimat amb tal que tornés el botí es va enfilar diumenge a una escala i va arrencar les 14 lletres art déco que durant 100 anys ha donat la benvinguda als clients d’aquest local d’esmorzars i berenars. No va fer falta una investigació policial per resoldre el robatori. Les xarxes socials són capaces del pitjor i, al·leluia, de vegades del millor. La notícia va tenir tant eco que molt aviat va arribar a orelles del culpable. Immediatament va comprendre que aquelles lletres eren com uns bitllets de banc marcats amb tinta indeleble. No podia vendre-les ni presumir-ne a casa. Les va tornar, va demanar perdó i, caldrà suposar que va prometre no recaure en tal vici. Va dir que és un amant de les tipografies. Hi ha gent per a tot.

Pla paret de Sant Joan, 87, com ningú la recordava. / JORDI COTRINA

La qüestió és que la cantonada de Sant Joan amb València és a mitja dotzena de travessies de la Granja Vendrell, així que les alarmes van tornar a sonar quan la façana d’aquesta botiga es va despertar divendres tal com com l’arquitecte la va portar al món. Té la seva raó de ser, que, per cert, no tranquil·litza.

Amb pinces

Notícies relacionades

L’establiment va deixar de vendre guitarres i trompetes fa anys. El passeig de Sant Joan, almenys aquest tram, era un lloc anestesiat comercialment. Així va ser fins que es van modernitzar les voreres i es va reduir l’espai dedicat al cotxe. El passeig va reviure miraculosament quan Sagrista’s ja no hi era. El nou llogater del local, un italià dedicat a la gastronomia, va redecorar l’aparador, però no va tocar les lletres. Ara, no obstant, està en obres. Pel que sembla, anys de pluges, i més d’un temps ençà, han acabat per fer efecte en les fustes de l’aparador i en el sostre que suportava el rètol. Hi havia més que goteres. El misteri ara és si les lletres, una vegada finalitzats els treballs, podran tornar al seu privilegiat mirador. Les van treure (és un dir, esclar) amb pinces. L’edat no perdona.

Seria una pena que no tornessin, més que res perquè el passeig de Sant Joan, fins i tot amb aquesta ràpida metamorfosi que ha experimentat en només cinc anys, conserva prou vestigis que recorden que és un carrer important d’aquesta vella senyora anomenada Barcelona. Segueix dret el mussol de la cantonada amb la Diagonal, indultat en l’últim minut quan l’integrisme funcionarial ja es disposava a despenjar-lo de la teulada. Hi ha la renascuda Granja Petitbo, un exemple per aplaudir perquè demostra que no s’ha de destruir el passat per edificar el futur. Encara queden algunes botigues que conserven el mateix aspecte que durant la guerra civil, com la sorprenent Ferreteria Llanza, que a l’aparador llueix una terrible foto de llavors. En qualsevol cas, que quedi clar. El tipògraf emmascarat no ha atacat de nou.