19 febr 2020

Anar al contingut

LA RESPOSTA INSTITUCIONAL

Front comú de les administracions en la prèvia de la 'derrota' del Mobile

La Generalitat, BCN i el Govern van evitar que es filtressin reunions i es repartissin culpes

Torra va saber de la cancel·lació poc abans que Hoffman la confirmés dimecres a la tarda

T. Sust / F. Masreal / X. Barrena

La història de com han viscut els dies previs a la cancel·lació del Mobile World Congress les administracions afectades, el Govern central, el català, l’Ajuntament de Barcelona, el de l’Hospitalet i Fira de Barcelona es resumeix amb una cosa que sembla lògica però que no tenia per què passar: ha prioritzat la lleialtat institucional i la discreció. No hi ha hagut punyalades. I no és poca cosa si es recorda com han sigut les relacions entre administracions en els últims anys.

Ni la unitat ni la discreció ni l’esperit constructiu han servit per salvar l’edició del 2020 de la fira tecnològica, però sí que han evitat esperpents addicionals que bé es podrien haver donat. Fonts d’aquestes administracions expliquen com han afrontat la prèvia d’un desenllaç no volgut.

Quan la coreana LG es va convertir en la primera gran empresa a anunciar que no acudirà a Barcelona, el 5 de febrer, les institucions encara no pensaven en la cancel·lació, però es van encendre alarmes. Durant el cap de setmana passat el temor era encara moderat: entre divendres i dissabte, el vicepresident català i titular d’Economia, Pere Aragonès, es posa en contacte amb el conseller delegat de la GSMA, John Hoffman, per traslladar-li el recolzament del Govern. Aragonès també parla amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del consell d’administració de Fira de Barcelona, Pau Relat.

S’escampa la impressió que l’anul·lació no té relació amb el risc sanitari

Dilluns, 10 de febrer, a la una del migdia, es produeix una reunió que no transcendeix, cosa que en si mateix crida l’atenció: no és habitual quan hi ha tantes parts implicades. A la sala Verge de Montserrat del Palau de la Generalitat, s’asseuen, entre d’altres, el president, Quim TorraColau; la consellera de Salut, Alba Vergés; la d’Empresa, Maria Àngels Chacón; el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró; el subdelegat del Govern central Carlos Prieto; i el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

Torra truca a Hoffman

Aleshores, els representants institucionals consideren que encara hi ha opcions de salvar la fira i, sobretot, es conjuren per defensar de forma unitària que no hi ha una alerta sanitària que justifiqui anul·lar-la. Torra trasllada telefònicament aquesta unitat de les administracions al conseller delegat de la GSMA, John Hoffman.
Colau es manté en contacte amb el president del Govern, Pedro Sánchez, i el vicepresident Pablo Iglesias, així com amb el ministre de Sanitat, el socialista català Salvador Illa.

Torra manté una comunicació constant amb Hoffman i la Fira. Els consellers Alfred Bosch i Alba Vergés convoquen els cònsols i anuncien una atenció als periodistes que després se suspèn per la voluntat que la discreció es mantingui.

Un membre del Govern de Torra admet en privat dimarts a la tarda que el risc de cancel·lació és elevat i afirma que el temor del coronavirus no és el motiu: les autoritats sanitàries catalanes, espanyoles i fins i tot l’OMS no hi aprecien risc. El que sembla estar sobre la taula són els interessos geoestratègics vinculats a la guerra comercial entre els EUA i la Xina.

Després de trucar al president, Colau convoca per a dimecres a les 16.30 hores una reunió com a presidenta del consell general de la Fira, amb una alineació similar a la de dilluns però amb la presència de Hoffman. 

El desenllaç

Aquest mateix dimecres, abans de la trobada, Torra és coneixedor que hi haurà cancel·lació. En la reunió, Hoffman ho anuncia. Els assistents celebren que el comunicat de la GSMA remarqui que hi haurà edició el 2021. En el context del pacte de silenci constant, la consellera de Salut anul·la l’entrevista que tenia prevista dijous al matí a ‘Els matins’ de TV-3.

Últim episodi: dijous es fa la roda de premsa en què s’aborda la cancel·lació. Les institucions mantenen el seu recolzament a la GSMA, a qui consideren víctima de pressions per motius aliens al coronavirus.