L'Hospitalet vol ser la capital biomèdica d'Europa

Núria Marín es proposa que el 2030 ja no existeixin les barreres que avui divideixen l’Hospitalet. Algunes, socioeconòmiques; altres, físiques: la Gran Via i el seu trànsit de vehicles, i les vies del tren, de les quals es preveu cobrir sis quilòmetres. Part de l’espai que es generarà en el primer cas, ha de servir per consolidar l’aposta de la ciutat per un sector molt determinat i sòlid.

L’alcaldessa de l’Hospitalet, que aquest dijous ha pronunciat la seva conferència anual, ha defensat el projecte de l’Hospitalet de convertir-se en «la capital biomèdica d’Europa», mitjançant la creació d’un clúster del sector a Bellvitge que agrupi recursos existents i compti amb noves aportacions en metres quadrats que es guanyaran al cotxe.

El projecte, del qual Marín ha destacat que té el recolzament del Govern central –a través del Ministeri d’Indústria– i de la Generalitat, ja compta amb elements de pes, per la qual cosa, afirma, «el projecte no parteix de zero». Es tracta de l’Hospital de Bellvitge, del Duran i Reinals, de la UB i de l’Hospital de Sant Joan de Déu, que s’afegeix a l’aliança malgrat ser a Esplugues, l’ajuntament del qual també participa en la iniciativa.

Les xifres del sector

Marín confia que el clúster generi 20.000 llocs de treball, en una localitat com l’Hospitalet on, ha destacat, el sector sanitari té un pes considerable: 14.100 llocs de treball, 1.200 investigadors, 54 empreses, una facturació global de 2.275 milions i 60 línies d’investigació. «És el primer sector econòmic de la ciutat», ha dit l’alcaldessa.

Si el clúster ja compta amb una base econòmica, se li sumarà la física que naixerà de la cobertura de la Gran Via. Marín ha destacat que en unes setmanes s’aprovaran dos projectes clau, el soterrament de la Gran Via i la urbanització de la superfície resultant, per després passar a la licitació d’obres. Les obres físiques, ha calculat, començaran a finals d’aquest any o principis del 2021. Quant a les vies del tren, ha assegurat que la seva coberturacobrir-les donarà peu a un espai nou equivalent a 17 camps de futbol.

L’alcaldessa ha iniciat la seva intervenció destacant que aquesta era la seva primera conferència des de la seva reelecció en les eleccions municipals del mes de maig, «després d’haver ampliat el recolzament per continuar governant la ciutat», cosa que que ha considerat un «aval al model de l’Hospitalet». Un model, ha prosseguit, «clarament socialdemòcrata, que es basa en una premissa simple i alhora ferma: generar riquesa per distribuir-la».

Per continuar en aquesta via, ha afirmat, l’Hospitalet no només aposta pel clúster biomèdic, sinó pel que Marín denomina el districte econòmic –al voltant de la plaça d’Europa i de la Fira– i del cultural. De l’econòmic, ha destacat l’objectiu d’ampliar la Fira en 60.000 metres quadrats, fins a sumar-ne 300.000, un projecte que estarà finalitzat el 2024. Segons l’alcaldessa, la Fira xifra l’impacte d’aquesta ampliació en 675 milions anuals.

Ascensors per a 8.000 veïns

Un altre dels reptes que es planteja l’alcaldessa per als pròxims anys, que és a l’agenda ja fa mesos, no és una empresa menor. Quan es van erigir els edificis de Bellvitge, als anys 60, es van construir de manera que en molts casos els ascensors no arribaven directament a les plantes: quedaven entre aquestes. Així, des de la porta de l’ascensor fins a la de la vivenda, s’han de pujar o baixar set esglaons. «Genera moltes dificultats. A la gent gran, a les persones que portin un cotxet de nadó, o un carro de la compra», afirma Marín.

L’Hospitalet va anunciar fa un any el pla de reforma que ha d’acabar amb aquests esglaons, i Marín li ha posat xifres aquest dijous: 8.232 veïns de 294 comunitats es beneficiaran del pla, que comptarà amb el recolzament econòmic del Banc Europeu d’Inversions i del Consorci Metropolità de la Vivenda: aportaran, a fons perdut, el 30% del cost total, i oferiran crèdit a 15 anys sense interessos als veïns perquè afrontin la resta: «Cap veí es quedarà sense ascensor a casa per falta de recursos».

Notícies relacionades

L'Hospitalet vol recuperar la seva platja un segle després

L'Hospitalet estén la seva gran transformació

La solució triada és la construcció d’un ascensor exterior que arribi als balcons, que es construiran en els casos en els quals no n’hi hagi. Primer, com a prova pilot, es farà en un bloc concret, per tenir clar quin és el cost per edifici. Una altra millora ciutadana dels pròxims anys serà la instal·lació d’ascensors, rampes i escales mecàniques a Can Serra, per afrontar els seus desnivells.

El Mobile i Ayuso

Marín ha defensat com a imprescindible l’aposta contra el canvi climàtic i ha abordat el paper de les ciutats en aquesta qüestió: «Les ciutats som les úniques que donem respostes al problema, tot i que generem una gran part d’aquest problema». I ha dedicat una part de la seva intervenció a una de les joies de l’Hospitalet: El Mobile World Congress. Ho ha fet dedicant unes paraules a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, arran que aquesta es postulés per acollir la fira del mòbil si canvia de seu: «A l’Hospitalet, el Mobile és a casa seva. Així ho ha confirmat fa uns dies el conseller delegat, el nostre amic John Hoffman, a qui vull agrair el seu ferm compromís amb la ciutat. Díaz Ayuso hauria de tenir més sentit d’Estat».