CONFERÈNCIA DE L'ALCALDESSA

L'Hospitalet vol recuperar la seva platja un segle després

Marín recorda l'«error històric» de cedir l'accés al mar per a la creació de la Zona Franca

Es proposa aconseguir que almenys «una franja» del litoral torni a correspondre al municipi

zentauroepp52163549 barcelona 06 02 2020 sociedad  foto historica del faro del l200207140927

zentauroepp52163549 barcelona 06 02 2020 sociedad foto historica del faro del l200207140927 / Pino Jansa Enric

2
Es llegeix en minuts
Toni Sust

L’Hospitalet ho té gairebé tot, però no té platja. La va tenir. La va perdre. I ara la vol recuperar, almenys una part, ni que sigui de forma simbòlica. «Encara que sigui una franja», explica l’alcaldessa de la localitat, Núria Marín.

L’Hospitalet va entregar el seu litoral fa un segle. El 1920, l’espai va passar a pertànyer a Barcelona en una operació que tenia un sentit: l’havia comprat, per 83.980 pessetes, el Govern central, amb la intenció d’ubicar-hi un port franc –una àrea amb exempcions i bonificacions de drets duaners–, però al final la cosa no va arrelar. Als anys 60, va néixer la Zona Franca, denominació que al·ludia al projecte inicial, tot i que en realitat el que s’hi va acabar fent va ser un megapolígon industrial.  No va ser l’únic terreny que va perdre l’Hospitalet, que pocs anys després, el 1933, també va vendre la part que arribava fins a Finestrelles, a Barcelona, a canvi de compensacions que a hores d’ara resulten sorprenents: que l’Ajuntament de la capital catalana es fes càrrec del servei de recollida de gossos vagabunds, del dels Bombers i de la vacunació de tota la població de la ciutat contra la verola.

Malgrat que ja no era l’Hospitalet, els veïns van continuar anant a la platja durant els 40 anys que van passar entre el canvi de titularitat i la concreció del megapolígon. Encara ha de quedar gent que es va mullar en aquestes aigües. Potser algú pot tornar a remullar-hi els peus, però haurà de ser en grup reduït.

Visita de l’alcaldessa

Marín ha visitat el far del Llobregat, al costat del qual discorria la platja hospitalenca, aquest dijous, hores abans de pronunciar la seva conferència anual. Ha triat l’emplaçament de forma simbòlica, per recordar l’«error històric» que va suposar perdre aquesta llengua de terra: «Avui seria impensable».

L’alcaldessa es va referir al «trosset de platja» que es proposa aconseguir sense deixar d’admetre que el procés està en una fase absolutament embrionària, i que en tot cas el que es persegueix és un accés, no una gran platja. «D’entrada volem començar per una franja».

Aconseguir-ho requeriria negociar amb els dos municipis limítrofs, Barcelona i el Prat de Llobregat. Segons Marín, l’ocasió arribarà quan els municipis, com fan periòdicament, es reuneixin per abordar els seus límits: «Ens reunim per treballar els límits, les demarcacions territorials».

L’accés

Notícies relacionades

Un dels punts complexos de la pretensió de l’Hospitalet és com accedirien els veïns a aquesta franja de platja. En principi, ho farien per on antigament transcorria el curs del Llobregat. Això, diuen fonts del consistori, es podria acordar, tot i que insisteixen que encara s’ha de parlar tot. Per tant, hi ha la possibilitat que el tros de platja passi a ser de l’Hospitalet, però no s’ha de descartar que una via més senzilla sigui la de procurar un accés al mar sense que la sorra de la platja deixi de ser barcelonina.

Marín també ha abordat el tema en la seva conferència, per a la qual ha triat com a imatge el far del Llobregat: «L’hem adoptat per recordar que han passat 100 anys de l’expropiació dels terrenys de la Zona Franca a favor de Barcelona. Malgrat que ja no és nostre, hem pensat que la llum del far pot guiar el nostre rumb. Per això el nostre quadern de bitàcola preveu que en aquesta travessia l’Hospitalet torni a trobar el camí de la sortida al mar. Tot i que siguin només uns metres al costat del far».