Un avi mor en solitud cada dos dies a Barcelona

Aquestes xifres no expliquen la dimensió real del problema de l’envelliment i la solitud que s’expandeix per Barcelona, perquè aquests 141 serveis d’‘obertura de vivenda amb èxitus’ es corresponen únicament amb els casos més dramàtics: persones que es van quedar atrapades en domicilis on ningú podia entrar. Però si un familiar, un amic o un veí disposa de claus i ja no hi acudeixen els bombers –els únics que anoten aquesta emergència–, aquestes morts en solitud no apareixen en cap estadística. Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona, que, respectivament, van acudir a 786 i 207 domicilis, a l’interior dels quals hi havia un finat, no distingeixen entre aquells que vivien amb o sense companyia. I el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)tampoc diferència entre els qui han mort a la via pública o a la llar. A més, en alguns d’aquests serveis van coincidir funcionaris diferents.  

Per aquesta raó, el consistori d’Ada Colau ha iniciat un projecte per començar a creuar dades dels diferents cossos de seguretat i d’emergències i aconseguir que aflori la xifra total de morts en solitud a pisos de Barcelona. Almenys, remarquen fonts municipals, als 141 anotats pels bombers se n’hi han d’afegir 16 més que ha comptat el servei municipal de teleassistència, que instal·la dispositius a cases de gent gran solitària. 

La Creu Roja, l’associació Amics de la Gent Gran i altres iniciatives privades, juntament amb la teleassistència, proven de contenir des de fa anys un mal que creix –tal com va informar aquest diari el 2016– en tota la societat catalana, amb una població de més de 65 anys que ha crescut gairebé un 30% des del 2001. Tot i que l’aïllament és més acusat a les grans ciutats, com Barcelona. Més del 10% dels habitants de la capital catalana tenen més de 75 anys i un terç d’ells viuen sense companyia.

Més homes que dones

L’informe dels bombers encara és incomplet, però sí que permet aventurar algunes tendències. La majoria dels cossos trobats sense vida pertanyen a homes. Dels 141 cossos recuperats el 2017, 91 eren d’homes i 50 eren de dones. El 2018, quan es va batre un rècord negatiu de cadàvers, 105 eren homes i 60 dones. L’any passat la ràtio es va mantenir: 97 homes i 44 dones. L’explicació més plausible és que les dones tenen més facilitat per teixir xarxes de contacte que les protegeixen de morir soles i sense que ningú en doni la veu d’alarma. Els homes, al contrari, són més proclius a sucumbir a graus d’aïllament que afavoreixen que al ser sorpresos per la mort transcorrin dies, o setmanes, sense que ningú els trobi a faltar.

A partir de la franja dels 80 anys el perfil de la víctima canvia de sexe. Durant el 2018, els bombers van trobar 14 cossos de més de 90 anys, tots eren de dones. El motiu és simple: elles viuen més.

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

Els serveis que van atendre els bombers van entrar per trucades de familiars que eren fora i no podien contactar amb un parent que vivia sol. O en molts altres casos, els més tristos, perquè la fetor dels seus cossos –després de dies en descomposició– va cridar l’atenció dels veïns.

Les dades també mostren que durant l’estiu o l’hivern els casos de mort en solitud es multipliquen. L’episodi més greu es va donar durant el mes d’agost del 2018, quan els bombers van haver d’atendre 40 serveis. Aquell mes va coincidir amb una onada de calor i, al tractar-se d’una època vacacional, en molts casos els parents més pròxims dels avis eren lluny de Barcelona. La mitjana d’intervencions durant els mesos més temperats sense festivitats ronda la desena.