11 d’ag 2020

Anar al contingut

BARCELONEJANT

L'empremta de Subirachs a Barcelona

Molts edificis de la ciutat llueixen ornamentació de l'escultor fruit de la seva col·laboració amb els arquitectes

Natàlia Farré

L'empremta de Subirachs a Barcelona

Barcelona i Subirachs. Subirachs i Barcelona. Un binomi indissociable. D’entrada, l’afirmació no presenta dubtes: l’obra de l’escultor lluu a l’edifici més icònic de la ciutat: la Sagrada Família. I de sortida, tampoc. És impossible explicar la quantitat d’intervencions urbanes, públiques i privades, que hi ha del creador a Barcelona. La reflexió ve a tomb del que ha passat recentment: la desaparició, que no destrucció, d’una de les seves peces en un recinte particular.

La setmana es va llevar convulsa patrimonialment parlant. Les obres que l’escultor va crear en comunió amb l’arquitecte Jordi Mir per a l’edifici Mercuri ja no eren al seu lloc. Hi tornaran. O això diuen els promotors de la reforma de l’immoble. Que és el mateix que al seu dia va assegurar Adif quan, el 2006, va retirar l’immens mural ceràmic que presidia l’estació de Sants per adaptar-la a l’arribada de l’AVE. Els 17 metres de fris en què les lletres de Barcelona jugaven amb rodes de trens es van traslladar al Museu del Ferrocarril. I allà segueix 14 anys després.

L’edifici Mercuri i els seus per ara només desmuntats ornaments són de 1967. Època d’integració de les arts. Aleshores, arquitectes, escultors, pintors, ceramistes... col·laboren íntimament en això de decorar edificis. I Subirachs va ser present en uns quants. Gairebé impossible passejar-los tots. Tot i que l’entorn de la plaça de Francesc Macià emergeix com una espècie d’epicentre de la seva creació més ornamental. A l’edifici Manhattan (Urgell, 288), un mural de ceràmica amb múltiples repeticions en positiu i negatiu de la torxa de l’Estàtua de la Llibertat dona la benvinguda. Mentre que no lluny, a Aribau 185, una immensa composició còsmica feta amb pedra d’Ulldecona omple el vestíbul de l’immoble.

Mural de travertí que decora una botiga de General Óptica, a la Rambla de Catalunya. / JORDI COTRINA 

Ariadna i Hermes

A la mateixa plaça, anteriorment dues obres competien en visibilitat colze a colze. Al número 7 es mantenen els relleus interiors de marbre blanc realitzats per a dues entitats bancàries: moneda cretenca amb laberint inclòs i roda dentada, en al·lusió al comerç i a la indústria. Al costat, al número 10, hi havia més Subirachs: una volta celeste i les fases de la lluna. Travertí i metall. I grans dimensions. La peça decorava una botiga de General Óptica. Ara lluu a les oficines de l’empresa a Cornellà. Sí que han conservat el mural a l’establiment de la cadena que hi ha a la de rambla de Catalunya. No en va durant anys Subirachs va fer l’interiorisme de totes les botigues de General Óptica, aquí i mar enllà.

També va rebre més d’un encàrrec del Banc Sabadell. Un encara és visible, i molt. Ocupa tota la façana de l’entitat bancària no lluny de l’òptica citada. L’altre ha tingut pitjor sort. Flanquejava l’entrada de la seu corporativa de passeig de Gràcia. Eren dues escultures: Ariadna i Hermes. Van ser allà fins al 2010, quan l’edifici es va vendre i el Banc Sabadell es va emportar les obres. Podia fer-ho. Eren seves. Finalment, el 2013 els mites grecs van volar a Montserrrat en forma de donació. Va ser un dels grans disgustos de l’escultor: veure desaparèixer la seva obra del bulevard per antonomàsia de Barcelona. I això que encara no havia arribat el pitjor: la destrucció, literal, el 2014 de les baranes que va dissenyar per a l’aparcament subterrani del passeig. Rajoles blaves i blanques que jugaven amb les lletres P i B en al·lusió a les paraules pàrquing i Barcelona. En queden restes a l’interior del garatge.

Peça de formigó policromat, a l’estació de metro Diagonal.  / jordi cotrina

Al Poblenou

Però no tot és desert per a Subirachs al passeig de Gràcia. Just a l’altra punta de l’avinguda s’ubica la que potser és la peça més vista de l’escultor: la veuen, tot i que en desconeguin l’autor, tots els usuaris del metro que diàriament transiten per l’estació de Diagonal. Set per tres metres de formigó policromat que representen a tres plafons el desenvolupament urbanístic de la ciutat: la quadrícula de l’Eixample, el nucli antic i el port, i que coronen l’accés a la línia 3.

Són uns quants exemples de l’empremta deixada per Subirachs, però n’hi ha molts més: els vestíbuls dels edificis Xipre, Creta, Júpiter, Catalònia... i sobretot hi ha, al Poblenou, l’Espai Subirachs, el centre que vetlla pel seu llegat.