Colau es proposa blindar els entorns de totes les escoles de Barcelona davant el cotxe

L’octubre passat, l’Hugo, un nen de 5 anys, va morir després de ser atropellat per un motorista al costat de l’escola Grèvol, al carrer de Provençals, al districte de Sant Martí. El menor era a la vorera, al costat del centre, a centímetres de la circulació de vehicles i res va impedir que accedís a la calçada. La tragèdia va fer que diverses famílies protestessin formalment per l’estat de la circulació al costat de les escoles. I tot això es va convertir en llavor d’un pla per protegir els alumnes i aïllar-los de la circulació en un entorn pacificat. Ara, el centre presenta un espai molt més protegit al seu exterior, que permet, per exemple, que els alumnes puguin berenar sense amuntegar-se.

El pla es denomina ‘Protegim l’escola’ i aquest dilluns ha sigut presentat pel govern d’Ada Colau  al costat del centre i escenari d’aquell accident. Per ser exactes, hi havia més o menys mig govern: la mateixa alcaldessa; la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz; el regidor de Sant Martí, David Escudé, l’edil d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, i la responsable de Mobilitat, Rosa Alarcón.

Colau ha justificat «una representació poc habitual» per la rellevància del propòsit anunciat: «Un canvi de mirada sobre la ciutat. El cotxe no pot ser el centre de la ciutat, ho han de ser les persones. No hi ha res més important que els nostres nens i nenes». L’alcaldessa ha anunciat que l’ajuntament vol emprendre reformes similars a la de l’entorn de l’escola Grèvol en totes les escoles de la ciutat, i que d’entrada les abordarà en 120 centres durant l’actual mandat, fins al 2023. Reformes que compten amb un pressupost de 10 milions d’euros. «L’Hugo va morir atropellat i no volem que això torni a passar», ha remarcat Colau. L’objectiu prioritari de les millores són els equipaments amb alumnes de zero a 12 anys.

Vint centres durant el 2020

Els nens de l’escola Grèvol estan ara més protegits: s’ha anul·lat un carril de circulació de Provençals, el que era més a prop de la vorera, i s’ha instal·lat una tanca de seguretat que separa l’espai de la calçada. També hi ha una rastellera de testos que actuen com a pilons i una fila de bancs. Al principi del carrer s’ha situat un radar que adverteix de la velocitat dels cotxes i motos que entren a la via, que ha sigut limitada a 20 quilòmetres per hora. A la zona d’arribada a l’escola, destaca la senyalització amb pintura taronja i un logotip horitzontal. L’avís que un s’està acostant a un centre educatiu. Aquests últims trets responen a una altra idea que Colau ha defensat: «A la ciutat veiem quan arribem a un pàrquing per la lletra P, però no sabem que estem arribant a una escola».

Mitjançant el programa que s’inicia amb aquest centre, ‘Protegim les escoles’, s’actuarà durant aquest any a 20 escoles, comptant la Grèvol. Entre els altres 19 es compten l’escola Carlit, la Marillac, la 9 graons, la Xirinacs, la de les Escolàpies Llúria, el Sagrat Cor Diputació, l’Institut Viladomat i l’escola Sagrada Família.

Durant el 2021 s’actuarà en uns altres 35 centres; en el 2022, en 35 més; en el 2023, en 30. A les 120 reformes se sumen els treballs a 80 escoles en les quals s’han desenvolupat altres estratègies de pacificació vinculades amb les superilles i el pla de barris, per la qual cosa el consistori eleva a 200 les escoles en les quals s’haurà millorat la seva protecció davant el trànsit. En paraules de l’alcaldessa, «un de cada tres» dels que funcionen a Barcelona.

Voluntaris a la sortida de l’escola

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha explicat que l’ordre pel qual s’actuarà en les escoles es decidirà tenint en compte quines ho necessiten més, a la vista, sobretot, de la contaminació atmosfèrica i acústica que pateixin i de si estan en punts en els quals la seguretat viària és complicada. No en tots els casos serà possible limitar la velocitat màxima a 20 quilòmetres per hora, ha admès Sanz. En realitat, les característiques de l’entorn de cada escola en la qual s’actuï marcaran què és possible i què no. No a tot arreu es podrà tallar un carril, com ha passat al carrer de Provençals. No a tot arreu es podrà fer el que s’ha fet al costat de l’escola Grèvol, que pràcticament s’ha convertit en una petita superilla.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Davant de la previsible varietat de solucions, sí que hi ha un objectiu comú quant a l’escenari més amable amb el qual hagin de trobar-se els alumnes i les seves famílies a l’anar i sortir de l’escola. En tots els casos es podran veure els elements ja citats, una senyalització en taronja i un logotip horitzontal per anunciar l’inici de l’espai pacificat, i el pla parteix que davant de cada escola hi hagi ara una plaça. Així ho ha formulat Colau. Aquest espai ha de tenir una superfície no inferior a una circumferència de 10 metres de diàmetre. Allà s’instal·larà mobiliari urbà.

Es crearà una taula d’entorns escolars a cada districte en la qual hi haurà representants de l’ajuntament i del veïnat que avaluaran les necessitats dels centres i faran un seguiment de la seva situació. El pla també contempla un programa de persones voluntàries per al control del trànsit a la sortida i l’entrada dels alumnes en les escoles.