La Guàrdia Urbana i TMB ensenyen els jubilats a viatjar segurs en bus

Un dels temors de qualsevol conductor d’autobús urbà és que un jubilat caigui a terra per una frenada. El 12 de desembre li va passar a una passatgera de 81 anys que va morir a causa de les ferides. Tot i que un resultat tan greu és molt infreqüent, aquest anyTransports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha registrat una mitjana de 2,5 caigudes de passatgers cada dia, una mica menys que la mitjana de tres de l’any anterior.

«Aquests accidents es produeixen majoritàriament per maniobres brusques per evitar col·lisions o atropellaments. Si un passatger en resulta afectat,encara que sigui molt lleu, s’inclou en l’estadística. Tot i que molts casos no són tractats pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), sí que es registren i se’ls dona un val perquè vagin a la mútua», expliquen fonts de TMB.

A més d’aquestes xifres de TMB, la Guàrdia Urbana l’any passat va registrar 336 caigudes en vehicle de transport públic, tot i que sense especificar si va ser tramvia, autocar o bus. Aquesta quantitat suposa el 3,3% dels accidents que es registren a Barcelona.

 Les conseqüències d’una caiguda en un autobús poden anar des de contusions fins a fractures. Però la gravetat es dispara en funció de l’increment d’edat. Un avi fàcilment pot patir una fractura de maluc de la qual pot tardar mesos a recuperar-se. Per això, l’Ajuntament de Barcelona, amb la Guàrdia Urbana i TMB, han ensenyat ja consells d’autoprotecció a 202 avis des que fa un any van començar aquestes classes, que inclouen teoria en un centre cívic o casal i pràctica dins d’un autobús.

En cada curs col·laboren mitja dotzena d’agents de la Guàrdia Urbana, que fins i tot ajuden els assistents a desplaçar-se, i personal de TMB, com Nicolás Casas, cap de línia de bus que va dirigir la classe pràctica a 14 jubilats fa dues setmanes a Horta-Guinardó. 

Sense presses i compte amb el mirall 

El primer consell que dona Casas a la quinzena d’avis a la parada de l’autobús és que «no s’ha de córrer mai perquè poden caure». «Si es perd l’autobús, el pròxim passa en sis minuts», els recorda. I els mostra un risc que desconeixen: si s’acosten massa a la vora de la parada es poden fer un cop amb el mirall del davant de l’autobús.

L’esglaó baixa fins a la vorera

Casas explica als avis una cosa que la majoria ja sap: la part davantera de l’autobús pot oscil·lar i baixar fins gairebé el mateix nivell de la vorera perquè les persones grans puguin accedir-hi més fàcilment. «Demaneu-ho al conductor i ho baixarà si no ho ha fet», diu Casas.

Targeta i còpia del carnet d’identitat 

Les persones grans han de portar preparades la targeta de transport i una còpia del document d’identitat, tant per marcar com per ensenyar-ho al revisor. «És millor portar-ho separat del moneder per evitar robatoris», explica Casas.

Buscar els seients més baixos 

El cap de línia de TMB demana als seus alumnes grans que busquin sempre els seients més pròxims a la sortida central del bus, que no tenen esglaons, per accedir millor. «No us faci res demanar al xòfer que s’esperi a arrencar fins que hàgiu trobat un seient», afegeix l’instructor.

Demanar la parada amb prou temps

Notícies relacionades

Més d'una vintena de comunitats de Viladecans denuncien la seva administradora després que hagin desaparegut els seus estalvis

L’AMB planeja una mobilitat sostenible amb una electrificació que «no deixi ningú enrere»

El professor recorda als jubilats la necessitat de demanar la parada a temps. I en fixar-se en la pantalla que la parada està sol·licitada. Els alumnes aprenen en aquesta classe que els botons per parar són especials i adaptats per prémer-los amb tota la mà, no només amb el dit, per a millor ús de les persones amb dificultats.

Una rampa per baixar amb carro

L’última lliçó és una demostració de la rampa de la porta central del bus. Amb l’avís que no només és per a cadires de rodes, sinó també per al carretó de comprar.