Així és una de les classes perquè els més grans de 65 anys es moguin amb seguretat a Barcelona

Deu dones i quatre homes estan asseguts en una sala del Centre Cívic Matas i Ramis, al barri d’Horta. Està a punt de començar una classe teòrica del curset ‘Avis, volem la vostra seguretat’, que segueix la sessió pràctica dins d’un bus. Aquí, els tres professors van d’uniforme. I tots els alumnes tenen més de 65 anys.

Per a molts dels veterans alumnes és la seva primera classe de seguretat viària. I s’hi han apuntat voluntàriament. No en va aquests avis i àvies constitueixen un dels principals col·lectius de risc del trànsit de la ciutat, juntament amb els motoristes.

«El 36% de les persones atropellades a Barcelona tenen més de 65 anys. També el 75% de les persones que es lesionen en un autobús», explica José Coy, cap de la Unitat d’Investigació i Prevenció d’Accidents (UIPA) de la Guàrdia Urbana, que imparteix la xerrada amb el seu company, Ferran Claudet, i el cap de l’UIPA, David Vázquez, qui just abans ha presentat als seus docents, així: «El Ferran i el Pepe porten 20 anys amb accidents. Estudien per què pasen però també truquen a un timbre a les tres de la matinada per canviar la vida d’una família. Aquest any ja ho han fet 22 vegades. I en totes han hagut de dir que aquella persones no tornarà mai». 

Un de cada tres barcelonins

Coy arrenca la seva exposició amb un canvi evident als carrers de Barcelona. «El 1981 el 13% dels barcelonins tenien més de 65 anys. El 2026 seran el 35%, és a dir, un de cada tres». Murmuris a la sala. De seguida, les dades i els consells s’intercalen amb les preguntes i experiències dels alumnes.

«Quan creuo un pas de vianants sense semàfor li faig un senyal amb la mà al cotxe que ve i li dic: ‘Espera que ara passo jo’»,diu la Maite després d’escoltar els consells dels guàrdies per travessar un carrer. «I allò de les bicicletes i els patinets a la vorera és horrorós», afegeix la dona.

Satisfacció

A l’acabar la classe teòrica d’una hora els veterans alumnes semblen contents. Del que han après i del que han pogut explicar. «Per mi el consell més important és el d’aixecar-me abans que arrenqui l’autobús, si he de baixar en la pròxima parada, per no caure», explica Montserrat Aguilar, de 81 anys.

Notícies relacionades

Judith Mascó es reinventa

Europa es defensa a les seves ciutats

«Jo no veig clar allò de demanar al conductor que s’esperi que m’assegui. Ja té prou feina amb conduir», apunta la Rosa Núria, de 85 anys, qui fa anys es va trencar un dit en un bus.