La Diagonal llança un SOS pel tram central pendent de reforma

Bona part de la Diagonal de Barcelona viu el seu propi renaixement des de fa gairebé cinc anys, quan es va aixecar el teló de la reforma entre Francesc Macià i el passeig de Gràcia. Les seves voreres es van omplir de passejants i les seves botigues van recuperar el pols comercial després de gairebé haver tocat fons. Però la transformació que havia de prosseguir pel següent gran tram fins al passeig de Sant Joan va quedar posposada pel debat del tramvia que defensa per tots els mitjans l’equip de l’alcaldessa Colau. Quatre anys al dic sec més els que queden per davant han portat els comerciants aglutinats aDiagonal Barcelonaa exigir que l’ajuntament mogui fitxa abans que tanquin més establiments. El consistori replica que elpla estratègic comercial que planeja per al 2020a la zona implicarà iniciatives de dinamització.

Cert és que aquestescinc pomes pendentsmai han sigut epicentre comercial. Cap gran marca exerceix d’imant i el ‘mix’ de la seva oferta ha sigut sempre dispar, des de restauració fins a bancs i botigues molt especialitzades. Però és que per arribar als seus negocis cal anar-hi gairebé expressament. Les seves estretes voreres laterals, com fa menys d’una dècada passava amb el tram tan noble, no inciten a recórrer-les. El mateix passa a les voreres centrals, on els petits parterres verds, sumats al carril bici i a les motos aparcades en bateria pràcticament expulsen als passejants. «Tanquen comerços del carrer i de l’entorn, perquè no tenen ni visibilitat», apunta el seu gerent, Àlex Miró, detallant que l’arbrat i lamala il·luminació –amb antics fanals, tan bonics com somorts– tot just potencien els seus aparadors.

L’entitat de comerciants rememora que els plans per a aquest tram ja estaven llestos a començaments del 2015, a falta de la licitació, quan aquell any després del triomf de Barcelona en Comú va caldre parar màquines per reprendre l’aposta del tramvia, una de les promeses electorals de Colau. Aquest transport ja va costar el cap a l’exalcalde Hereu (PSC) quan va impulsar la fallida consulta popular, però durant tot el mandat els comuns van batallar fins a pactar un traçat en superfície i una primera fase de Glòries fins a la plaça de Jacint Verdaguer, pendent de decisions sobre gestió i finançament.

Anys d’espera

Malgrat l’opinió del consistori i d’entitats ciutadanes favorables a la pacificació del trànsit, el comerç de l’eix sempre ha estat en contra del tramvia, perquè creuen que separaria físicament i estratègicament una vorera de l’altra, com a barrera, a més dels presumptes «col·lapses» de trànsit que comportaria per a l’Eixample, mantenen. Però al marge del futur del tramvia, Diagonal Barcelona llança ara un SOS pels establiments que esperen sense data de millora. Perquède prosperar el tramvia, és més que probable que la intervenció en aquest mandat no arribés al tram en qüestió. És a dir, que suposaria almenys quatre anys més agonitzants.

L’ajuntament és conscient d’aquesta situació i avança que laregidora de Comerç, Montserrat Ballarín, es reunirà amb els comerciants la setmana que ve per començar a pactar un pla estratègic comercial per a la Diagonal de cara al 2020.

Miró està convençut que aquesta part de la Diagonal «té un enorme potencial», tant per donar continuïtat a la zona ja renovada com per exercir de connexió natural entre el passeig de Gràcia i la Sagrada Família si tingués redimensionat el seu urbanisme. La defensa tambéDaniel Jiménez, director de Retail de la consultora immobiliària Aguirre Newman, que és al darrere de la majoria d’operacions que s’han fet als locals comercials del tram estrella de la Diagonal.  «Seria un gran eix de passada», afirma, convençut de podria desenvolupar el seu propi caràcter, com va succeir amb les millores del passeig de Sant Joan. «No s’ha de forçar el desenvolupament comercial de la zona, però sí propiciar un ecosistema perquè es creï alguna cosa», afegeix.

El contrari d’aquest alguna cosa són les persianes baixades en alguns punts. «No hi ha relleus ara, perquè no hi ha interès a passar per aquí tal com està», apunta Pep Esteva, al capdavant de The Outpost, en la confluència amb Rosselló, que apressa a prendre mesures sobretot quant a la il·luminació, tot i que també alerta del mal estat del paviment, tot i que el tramvia mantingui congelada una gran renovació que impedeixi créixer de moment voreres de fins i tot només 85 centímetres d’ample. L’empresari relata que també va intentar un altre negoci a la zona, que no ha funcionat per aquesta falta d'atenció que pateix el vial, poc transitat en molts punts, tret de turistes perduts a la recerca del temple de Gaudí. 

Notícies relacionades

La Fiscalia investiga uns barracons en un parc de Sarrià

Luis Enrique corre per la seva filla en una Cursa d’El Corte Inglés multitudinària

Perquè es vegi el salt abrupte que suposa passar del tram reformat al paralitzat, n’hi ha prou amb agafar els preus dels locals comercials. Apunta Jiménez que si la mitjana en la part amb voreres ampliades és de 80 euros per metre quadrat de lloguer mensual, a l’altre costat darrere del passeig de Gràcia les rendes cauen fins als 20 euros, un abisme tenint en compte la seva proximitat amb l’eix d’or del comerç local.

La carta als Reis de Miró passa per una futura reforma quemimi especialment els encreuaments amb Rosselló i Provença, ara malgastats i font de no pocs accidents de trànsit, amb qüestionable connexió semafòrica. I un tema que veuen solucionable de forma immediata i que reivindiquen molts operadors, començant pels responsables de la Casa de les Punxes, seria comptar amb una parada de bus turístic, com a reclam. Fa anys que ho demanen, ja que una de les línies passa just per davant, però tot i que té parades a la Casa Batlló o la Sagrada Família, no s’atura en aquest punt de la Diagonal, tan necessitat d’alè.