Anar al contingut

Crim sense resoldre

El cas del matrimoni mort a la Bordeta amagava un assassí fugit

Els Mossos d'Esquadra descarten que el Manolo matés la Piedad i després se suïcidés, a finals del mes d'agost passat

La troballa dels dos jubilats apunyalats en un pis sense regirar i amb el pany intacte apuntava violència masclista

Guillem Sànchez

El cas del matrimoni mort a la Bordeta amagava un assassí fugit

L’Antonia agafa l’agenda i mostra la pàgina dels noms que comencen per la lletra P. Allà apareixen els de ‘Piedad i Manolo’, encara visibles sota els guixots d’un bolígraf vermell que ha provat d’esborrar-los. «Aquest era el seu telèfon però, és clar, ja no serveix», explica la dona, de 76 anys, veïna d’un bloc del barri de la Bordeta de Barcelona, ubicat al 34 del carrer de Mossèn Amadeu Oller, en el qual el passat 24 d’agost van ser trobats sense vida els cadàvers d’un matrimoni d’uns 75 anys, els de laPiedad i del Manolo.

Tot i que des del començament va sobrevolar el rumor que podia tractar-se d’un crim masclista, mai confirmat oficialment, els Mossos d’Esquadra no han inclòs la Piedad entre les vuit dones assassinades pels seus cònjuges aquest 2019. Segons fonts policials consultades per EL PERIÓDICO, no ho han fet perquè han pogut descartar que el Manolo la matés. Ell també és víctima d’un crim que continua sense resoldre’s tres mesos després. Un doble homicidi que agreuja, retroactivament, la xifra de morts violentes consumades a Barcelona a l’estiu negre del 2019. 

El Manolo no és un assassí 

«Potser van discutir i ell va perdre els nervis i després es va suïcidar. No ho entenc, el Manolo era molt bon home», especula l’Antonia. «Ningú sap si la va matar ell o no», s’afanya a puntualitzar el Francisco, de 85 anys, que ha encaixat sense immutar-se que l’Antonia apagués unilateralment la televisió on mostren imatges del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

L’Antonia i el Francisco no estan casats, però després que ella enviudés ell va començar a acompanyar-la pel carrer perquè no anés sola. «I ara té la seva habitació aquí», explica ella amb un somriure incipient sota el nas que no arriba a dibuixar del tot. «Però continua tenint el seu pis aquí al costat», afegeix taxativa. Tots dos coneixien el Manolo per motius diferents. «El meu fill treballava al port del mateix que el Manolo: de confronta portuari. Són els que agafen els números de cada barco de càrrega que arriba. L’empresa del Manolo importava cotó», explica el Francisco. «Cada vegada que necessitava penjar un quadro, o canviar un cargol, o qualsevol cosa de manetes, trucava al Manolo, que venia i ho arreglava. ‘Sempre que vulguis, m’avises’, em deia. Era molt bon home», amplia l’Antonia, la seva veïna. De la Piedad tots dos recorden que havia treballat de netejadora i que abans de jubilar-se laborava a la casa d’«un xeic de Pedralbes». Últimament havia desenvolupat problemes de visió que li havien provocat caigudes greus. La fragilitat de la dona va redoblar la intensitat de les atencions del Manolo. Per això era injust que prevalgués encara el rumor en l’escala que ell era qui havia acabat amb la vida de la seva dona. 

Diversos dies morts 

El Manolo i la Piedad feia diversos dies que estaven morts quan van ser trobats el dissabte 24 d’agost. L’Ouaffa, la veïna marroquina que viu just davant, va demanar que avisessin la policia a causa de la intensa fetor que es filtrava fins a casa seva. La seva filla gran, d’11 anys, no podia menjar per culpa de les nàusees. I per la terrassa interior, que a través de la finestra del seu lavabo queda a tot just un metre, en sortien cada vegada més mosques. Una patrulla de la Guàrdia Urbana s’hi va presentar el dissabte 24 d’agost i va intuir que aquesta olor podria ser la d’un cadàver en descomposició. Van ser dos.

Els policies van contactar amb l’únic fill del matrimoni, veí de la zona, que s’hi va presentar cap a les onze de la nit. Va obrir la porta i els agents es van trobar amb les dues persones grans acoltellades al menjador. La Piedad estava asseguda en una butaca, i el Manolo, estirat a terra. El pany no havia sigut forçat i l’interior de l’immoble no havia sigut regirat. Els Mossos, després de descartar que aquella fos l’escena d’un crim masclista, o d’un suïcidi consensuat, busquen l’assassí dels dos ancians. 

Vuit víctimes, nou crims resolts

Les indagacions han descartat que es tracti d’un crim masclista i per aquesta raó la de la Piedad és una mort que no s’ha inclòs entre les vuit dones que la violència de gènere ha enterrat aquest 2019. Les vuit que sí que han mort en mans de les seves parelles o exparelles són aquestes: 

1. 30 de gener. Reus Una noia de 17 anys va ser decapitada pel seu nòvio de 19 anys, que es va suïcidar saltant al buit des d’un cinquè pis. 

2. 20 d’abril. Olot. Un agent del Cos Nacional de Policia va matar la seva nòvia i després es va disparar un tret al pit, del qual es va recuperar. La filla de la víctima va trobar el cos de la seva mare. 

3. 18 de juny. Viladecans. Els Mossos van arrestar un home per deixar morir, i gravar mentre moria, la seva parella, que patia una crisi d’hipoglucèmia. El detingut va gravar vídeos mentre moria en lloc d’auxiliar-la. 

4. 19 de juny. Terrassa. El cos de Mònica Borràs, 49 anys, apareix al jardí del domicili que compartia amb Jaume Badiella. La dona estava desapareguda des del 7 d’agost del 2018. 

5. 25 de juliol. Terrassa. Un advocat de Terrassa va assassinar la seva parella, l’Eva, de 47 anys, doctora del CAP de la localitat. La parella tenia dos fills en comú. 

6. 2 d’agost. L’Hospitalet de Llobregat. La Nicole, una dona peruana de 21 anys, va ser assassinada a cops pel seu exnòvio, a qui havia deixat que entrés a casa de nou per celebrar amb ell la festa del seu sant. 

7. 20 d’octubre. Vic. Un home de 29 anys, de nacionalitat equatoriana, va matar la seva exparella. Els Mossos el van arrestar poc després que els veïns donessin la veu d’alarma, al trobar el cadàver de la dona. 

8. 31 octubre. Castellbisbal. Una dona de 41 anys va morir apunyalada pel seu marit, que va confessar els fets a la policia local del municipi. El cadàver de la dona era a la barraca d’un hort en una masia. 

Durant aquest 2019 s’ha confirmat també que la mort de Vianca Alejandra, de 25 anys, també va ser un homicidi masclista. Atès que el seu cos va aparèixer el setembre del 2018 al costat del riu Congost de Granollers, aquesta víctima, a diferència del cas de Mònica Borràs, s’ha incorporat al balanç de l’any anterior.