28 febr 2020

Anar al contingut

salut pública

Alerta per la contaminació de l'aire en l'entorn de les escoles de Barcelona

Grups de pares i mares es mobilitzen per aconseguir mesures eficaces contra la pol·lució

L'ajuntament prepara un pla per millorar la qualitat de l'aire a prop dels centres educatius

Óscar Hernández

Alerta per la contaminació de l'aire en l'entorn de les escoles de Barcelona

JOAN CORTADELLAS

Un grup de pares i mares de diferents escoles de Barcelona han aconseguit reobrir el debat de la contaminació atmosfèrica a la ciutat. I ho han fet amb la divulgació d’un mapa amb els preocupants nivells de diòxid de nitrogen (NO2) als entorns dels centres educatius. Les dades recollides són cridaneres, per no dir alarmants. L’any passat, 227 escoles de la ciutat, el 30% del total, van superar en horari lectiu el límit màxim de NO2 recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la legislació europea (40 micrograms per metre cúbic).

«L’exposició continuada a la contaminació produeix un retard en el desenvolupament cognitiu i neuronal dels menors ja des de l’embaràs que sovint és irreversible», alerten els pares i mares vinculats a l’associació Eixample Respira, que ha divulgat un llistat de tots els centres educatius (des de parvularis a escoles de formació professional i batxillerat) de la ciutat amb els seus nivells de NO2 en l’horari escolar. La taula, que es pot veure a internet, permet observar dos llistats: els nivells de contaminació mitjans del 2018, però també els registrats els últims 23 dies. I delimitar la recerca per zones concretes perquè les famílies puguin veure com està la qualitat de l’aire a l’escola on estudia el seu fill.

14 escoles en vermell

Al llistat del 2018 apareixen 14 escoles marcades amb color vermell que superen ja no els 40 micrograms, sinó els 50 de NO2. Al capdavant hi figuren les escoles Urgell (55,51 mg), La Poma (53,96) i Ninets (51,80). Totes, així com la desena que les segueixen a la classificació, són al districte de l’Eixample. Només una de les 14 és fora d’aquesta zona, a Sarrià-Sant Gervasi. L’existència de grans avingudes amb moltíssim trànsit, com els carrers d’Aragó i Urgell i les avingudes de Gran Via de les Corts Catalanes i Diagonal, justificarien aquesta elevada pol·lució.

«L’objectiu del llistat és fer pensar la gent, que siguin conscients del problema, que sàpiguen que la contaminació ens afecta i que es facin preguntes», afirma Guille López, informàtic i un dels creadors del mapa-llistat de les escoles i la seva contaminació aèria. «Soc enginyer informàtic i amb un company, també pare de família com jo, vam veure que podíem ajuntar les dades de les ubicacions de les escoles amb els índexs de contaminació recollits per Lobelia». 

Curiositat i activisme

Les reaccions a aquesta acció inicial d’Eixample Respira no cessen. Lluny de generar alarmisme s’ha suscitat curiositat i activisme, sobretot a través de les associacions de pares i mares dels centres educatius. L’Anaïs Tosas és mare de dos nens de 2 i 5 anys i també s’ha implicat en aquesta campanya per millorar l’aire que els nens respiren als patis. «El mapa ha servit per captar l’atenció. Hem fet una cosa noticiable. Això servirà per buscar solucions», diu qui ha organitzat diverses activitats a l’escola d’un dels seus fills, al barri del Clot, com xerrades d’experts sobre el tema o reunions a la seu del districte de Sant Martí per tractar el problema.

De moment, Eixample Respira ja ha aconseguit l’adhesió de 50 associacions de mares i pares d’escoles barcelonines a una carta en què demanen, entre altres mesures, reduir el trànsit a prop de les escoles o reduir-ne la velocitat, eliminar places d’aparcament a prop, promoure el transport públic i fer auditories a cada escola per millorar la qualitat de l’aire.

Ciutats que ja actuen

Jordi Sunyer, coordinador del programa de Salut Infantil de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), considera que «ha arribat l’hora que es facin coses com reduir el trànsit o posar murs vegetals a les escoles». Aquest investigador, expert en estudiar com afecta la contaminació a la salut, fa anys ja va fer un estudi que va demostrar que el NO2 provoca retard cognitiu en els nens.

«Altres ciutats com Londres, París i Bilbao ja han pres mesures per millorar la qualitat de l’aire a les escoles i Barcelona haurà de fer-ho. De fet, em consta que l’Àrea de Salut Pública de Barcelona està elaborant un pla que està en fase d’esborrany», afirma Sunyer, que creu que un projecte de millora de l’aire a les escoles «beneficiarà tota la ciutat».

Complicitat de l’ajuntament

Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, admet que l’alerta donada pels pares i les mares dels alumnes té fonament. «Nosaltres compartim aquest diagnòstic. Tenen raó. La contaminació de l’aire és el principal problema de salut que a més afecta sobretot els nens i les persones grans. Per això estem impulsant mesures com la zona de baixes emissions que entrarà en vigor l’1 de gener, entre d’altres, com potenciar la bicicleta», afirma el regidor. A les persones que es puguin alarmar perquè en bona part de la ciutat se superen els índexs de NO2 els diu: «Que tinguin confiança. És un tema que ens preocupa. Tenim un gran consens en aquest àmbit».

Altres afectats del llistat d’escoles amb l’aire més contaminat són, sens dubte, les escoles que l’encapçalen. «Fa 60 anys que som aquí, al carrer d’Urgell, i no creiem que el problema sigui de l’escola, sinó de tot l’Eixample. Aquí ja eduquem els alumnes en temes mediambientals, però la contaminació de l’aire ha d’abordar-la l’ajuntament», diu Betlem Polo, directora de l’escola Urgell, un centre evangelista de 335 alumnes. Un altre director, el de l’escola Garbiñe, també lamenta que la llista inclogui noms de centres. «Particularitzar el problema de la contaminació de l’aire amb unes escoles és exagerat. Es tracta d’un problema de ciutat», afirma.