El CAP del Raval es queda amb la capella de la Misericòrdia

Canvi de guió. Finalment, i després d’un any de discussions (de guerra, segons alguns), el CAP del Raval Nord ocuparà la disputada capella de la Misericòrdia. I el Macba creixerà amb unnou edifici davant el Convent dels Àngels, a la plaça homònima. L’acord suposa l’entrada d’aquest nou espai a l’escenari i un gir al que suposadament hi havia pactat fins fa poc: la Misericòrdia per al Macba i una construcció de nou encuny per a l’ambulatori, a la plaça de Salvador Seguí. Malgrat la permuta d’última hora i elconflicte arrossegat en els últims 12 mesos –amb les conselleries de Sanitat i Cultura, l’ajuntament, els veïns, el CAP i el museu implicats–, ahir, després de la reunió del Consell General del Macba, hi va haver escenificació d’acord i bona relació.

I reiteració, per part dels presents, de les paraules «alegria» i «satisfacció». Vaja, vist això, les picabaralles entre institucions han quedat aparcades i per al Macba la capella ha deixat de ser vital. Això sí, els debats han sigut «llargs i encesos» però no «inútils», paraules que serveixen tant per a l’alcaldessa, Ada Colau, que per a la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, que per als responsables del Macba i la seva fundació, Ferran Barenblit i Ainhoa Grandes, respectivament. Tots presents en l’escenificació. Com s’ha dit, les discussions han donat fruit en forma d’una nova proposta per al Macba, un edifici annex al Convent dels Àngels que ocuparà part de la plaça (el que era el pati de les monges) i protegirà, alhora que deixarà visible, la paret del segle XVI que aguanta el cenobi. La construcció –planta baixa més dos pisos– permetrà, a més, reordenar l’urbanisme de la plaça, alhora que possibilitarà el creixement del museu en 2.800 metres quadrats i la reorganització dels espais ja ocupats del convent i la capella dels Àngels.

Burocràcia municipal

Per la seva banda, la Conselleria de Salut ja té a punt el seu pla funcional d’ubicació del CAP Raval a la Misericòrdia. Això passa per aixecaruna nova volumetria mantenint la façana protegida de l’església que dona al Jardí dels Tarongers. Falta el projecte, que sortirà d’un concurs, però ja té el pressupost: set milions d’euros. Perquè el nou ambulatori sigui una realitat, des del departament d’Alba Vergés preveuen entre 36 i 40 mesos de treball una vegada el consistori els hagi cedit la capella, de titularitat municipal. L’acte ha de fer-se en un ple, possiblement al de gener, i després quedarà aprovar un canvi del pla d’usos.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

El nou edifici del Macba també requereix burocràcia municipal. La seva construcció obliga a una modificació del PGM. L’espai que ocuparà ha de ser requalificat com a edificable, alhora que s’han de buscar els mateixos metres dins del barri per passar-los a zona verda com a compensació. També és necessària la cessió oficial de la zona de la plaça perquè el Macba pugui optar alsfons Feder (cinc milions), això ho farà l’ajuntament en una de les pròximes comissions de govern, i la sol·licitud de la subvenció es presentarà el 9 de desembre. Tot treballat en paral·lel als canvis en el PGM per no perdre temps.  Hi ha pressa, ja que, per optar a l’ajuda, l’edifici ha d’estar acabat a finals del 2022. Els terminis que contempla el museu són d’un any per a concurs d’idees, execució i obra, i començar a construir el 2021.

Des del 2006

Amb l’acord, el que al barri s’ha viscut com una lluita entre sanitat i cultura se salda a favor de les tesis de l’ajuntament, del CatSalut i dels veïns que veien com a única alternativa possible a l’actual (i precari) ambulatori l’ocupació de l’església del que va ser asil de pobres cedida, però encara no utilitzada, al Macba el 2013. I es tanca un conflicte que va començar el 2006, quan el CAP va demanar a crits un nou emplaçament perquè l’actual, un edifici de Josep Lluís Sert, no satisfeia les seves necessitats i impedia qualsevol modificació a l’estar protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).