Els suïcidis són la primera causa de mort prematura en homes a BCN

Sobre aquest canvi en les morts prematures, el gerent de l’ASPB, Joan Ramon Villalbí, va argumentar ahir en una roda de premsa juntament amb la regidora de Salut, Marta Villanueva, que això no vol dir que el nombre de suïcidis hagi pujat, sinó que han baixat altres causes de mortalitat prematura. Per exemple, els accidents de trànsit i les sobredosis. El 2023 hi va haver en total 103 suïcidis, dels quals 36 van ser dones i 67 homes.

Segons les dades del 2024 que ofereix el mateix informe, a la capital catalana es van registrar 87 morts per suïcidi, de les quals 38 eren dones. Malgrat això, la mortalitat per suïcidi va continuar sent més alta entre els homes que no pas entre les dones, excepte en el cas dels menors de 18 anys i en el de les persones més grans de 74, uns grups en què no es van observar diferències per raó de sexe o en què la freqüència va ser superior en les dones.

L’estudi també reflecteix unes desigualtats territorials força importants. La taxa de suïcidis ha sigut més gran en els homes entre el 2010 i el 2024 en el conjunt de la ciutat. Els districtes que estan al capdavant d’aquesta dada són els de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. En el cas de les dones, en canvi, les taxes més altes es concentren a les Corts, Gràcia i l’Eixample.

En el cas del càncer de mama, la detecció precoç ha sigut una eina clau. A Barcelona, el Programa de Detecció Precoç es va posar en marxa fa més de 25 anys i ofereix mamografies cada dos anys a dones d’entre 50 i 69 anys. El 2023, la participació va ser del 50,4%, tot i que va superar el 60% en els barris més desfavorits. La taxa de detecció es va situar en 4,8 casos per cada mil dones participants i la cobertura mínima coneguda a la ciutat va arribar al 66,8%.

29.500 casos d’ansietat

En la línia de la salut mental, un altre dels fets destacats que revela aquest informe és que l’ansietat i la depressió són els problemes més freqüents diagnosticats en l’atenció primària. El 2024 es van registrar gairebé 29.500 nous casos d’ansietat: van ser més freqüents en les dones, en els joves i en els barris amb una renda més baixa. Els nous casos de depressió també van ser més freqüents en les dones, però en canvi augmenten amb l’edat. Se’n van registrar al voltant de 9.300 el 2024.

"Des de l’Ajuntament volem posar el focus en aquesta problemàtica, perquè considerem que el benestar emocional és un eix prioritari per al nostre govern", va assenyalar Villanueva, que va aprofitar l’ocasió per reivindicar la feina que porten a terme juntament amb les entitats, i per defensar el servei EstarB, que s’ha posat en marxa aquest 2025. També va remarcar la importància de la salut comunitària, amb més de 230 intervencions l’any passat. "La salut comença al costat mateix de casa", va indicar. A més, va assenyalar la feina conjunta amb la Generalitat per ampliar els CAPs a la ciutat.

Esperança de vida "excel·lent"

D’altra banda, l’anàlisi de l’ASPB constata la recuperació que han experimentat els principals indicadors de salut després de l’impacte de la pandèmia. El 2023, l’esperança de vida va tornar a situar-se en uns nivells molt semblants als de prepandèmia, amb 87,5 anys en el cas les dones i 82 anys en el dels homes. "L’esperança de vida a Barcelona és excel·lent", va remarcar Villalbí, que va concretar que a la capital catalana cada any neixen 15.000 persones i en moren 11.000.

Notícies relacionades

El zoo engega un concurs per dissenyar el seu centre de biodiversitat

El laberint d’Horta rebrota amb els nous xiprers

La millora de la qualitat de l’aire és un altre dels factors que comencen a tenir un efecte molt clar a l’hora d’avaluar la salut de la població. La reducció de la contaminació ha contribuït a disminuir tant les morts com les malalties que estan associades a l’exposició a determinats contaminants. Un exemple especialment rellevant és el descens dels casos d’asma infantil atribuïbles a la pol·lució, que han caigut un 28%: d’uns 1.100 diagnòstics en el curs 2018-2019 s’ha passat a prop de 800 en el període 2020-2024.

Les morts que estan vinculades a la contaminació també han baixat un 32%, i encara es podrien reduir més –fins a un 38% addicional– si s’arribés als límits legals de diòxid de nitrogen que s’han fixat per al 2030.