24 febr 2020

Anar al contingut

equipament vital

El futur Hospital del Mar serà com vulguin els seus pacients

Malalts, familiars, professionals i pacients dissenyen els nous espais a construir a partir d'un innovador procés de cocreació

Al final de la segona fase d'ampliació, que comença ara, el centre sumarà 80.000 metres quadrats, 503 llits i 19 sales d'operacions

Natàlia Farré

El futur Hospital del Mar serà com vulguin els seus pacients

La segona fase d’ampliació de l’Hospital del Mar està en marxa. Des de fa temps se sap com serà l’exterior i on s’ubicarà. Ara s’ha de dissenyar l’interior. ¿Com han de ser les habitacions, sales d’espera i altres espais del centre? La resposta té diversos emissaris: pacients, professionals i, per descomptat, arquitectes. I la resposta té, a més, diversos suggeriments a tenir en compte: les habitacions s’han de dibuixar sense tele, segons uns, amb tele, segons d’altres; n’hi ha que se situen entremig: amb pantalla però amb cascos perquè el so no molesti. Uns i d’altres coincideixen en la necessitat de wifi. I el sol i les vistes són característiques que agraden a la majoria. ¿Les sales d’espera? Còmodes. Sens dubte. L’amplitud, la inclusió de lavabos per a familiars i un petit ‘office’ per escalfar menjar també són opcions que desperten unanimitat.

Pacients (i familiars) i professionals han expressat dimecres les seves demandes i els arquitectes, les seves possibilitats. Vaja, que una cosa és voler i una altra és poder. I entre el que s’ha demanat i el que es pot fer hi haurà la proposta que faran els estudis barcelonins Pinearq i Brullet-De Luna després d’escoltar els usuaris. L’hospital ha impulsat, per primera vegada a Espanya, un procés de cocreació totalment innovador que implica tot el públic afectat a l’hora de definir un complex sanitari que es vol al gust de tothom. Per això ahir es va convocar una reunió. I per això s’han fet tallers, entrevistes i reunions entre tots els actors.

Licitació de l’obra

El procés executiu durarà un any, després podrà començar la licitació de l’obra. Una altra cosa és fixar l’inici del treball constructiu. Això, en consorcis com el que regeix l’Hospital del Mar amb dues institucions implicades (Generalitat i Ajuntament), depèn d’uns pressupostos mai segurs. L’import d’aquesta segona fase ascendeix a 100 milions d’euros. La primera, acabada el maig del 2017, comptava amb una partida de 72 milions d’euros el 2009, però la crisi financera va retardar la seva execució fins al 2015.

Els pressupostos impedeixen concretar un calendari però la magnitud del projecte, també. El nou Hospital del Mar s’aixeca sobre el vell perquè el centre continua funcionant mentre creix i es modernitza, la construcció es fa per etapes i la seva execució és lenta. Sanitaris, pacients i operaris han de compartir espai. Quan acabi el nou edifici de la segona fase, que se situa entre l’estrenat fa dos anys i el Campus Universitari Mar, el centre sanitari sumarà 80.000 metres quadres (20.000 més dels que té actualment), 503 llits (ara en tindrà 101 més) i 19 sales d’operacions (en aquests moments funcionen 16).

Complex més que centenari

La meta final és acabar una tercera fase (sense data d’inici i final) amb un hospital de 103.000 metres quadrats (74.000 nous) i 21 sales d’operacions, a més de 12 punts per a hospitalització de nounats. I acabar mantenint la característica forma d’espina de peix que defineix l’edifici, però amb els problemes que arrossega una construcció més que centenari resoltes.

Unes xifres, les finals, gens menyspreables per a un centre sanitari que es va inaugurar el 1914 com a Hospital Municipal d’Infecciosos amb l’objectiu, sobretot, de combatre el tifus que per llavors assolava la ciutat. I un centre sanitari les últimes obres de reforma del qual daten de la dècada dels 80, quan va ser designat Hospital Olímpic per als jocs celebrats a Barcelona el 1992.