DESPRÉS DE LA CAMPANYA '30 DIES EN BICI'

Suspens per a les connexions interurbanes en bici de Barcelona

El Bacc entén l'entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions com una oportunitat per guanyar adeptes al pedaleig

La falta d'una malla ciclista metropolitana sense talls suposa un fre a l'ús de la bicicleta, segons l'associació

Suspens per a les connexions interurbanes en bici de Barcelona

FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

La xarxa ciclista de Barcelona suspèn en bona part de les seves connexions interurbanes i continua sense solucionar alguns punts negres històrics quant a continuïtat com són les places d’Espanya i Catalunya. Aquestes conclusions es desprenen de l’últim estudi de l’associació Bicicleta Club de Catalunya (Bacc)Bicicleta Club de Catalunya (Bacc) a partir de les dades recollides el mes d’abril passat durant la segona edició de la campanya ‘30 dies AMB bicicleta’‘30 dies AMB bicicleta’ i presentats durant la Setmana Europea de la Mobilitat.

La informació recopilada per una app durant aquesta campanya –impulsada amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per fomentar l’ús de la bicicleta com a transport diari– permet conèixer els recorreguts més habituals i, en general, el comportament dels ciclistes urbans que es desplacen per la Barcelona metropolitana. Aquestes dades haurien de permetre, segons un dels portaveus del Bacc, Rubén Carbonero, «donar idees de quins són els següents passos a seguir, si fa falta més o menys infraestructura ciclista».

Infraestructura millorable

L’anàlisi detallada de la informació proporcionada per unes 1.700 persones que es van descarregar l’aplicació creada per Ciclogreen presenta llums i ombres. «Veiem que s’utilitza la infraestructura ciclista cada vegada més, però em preocupa que no detectem un augment dels desplaçaments interurbans, i això és perquè no està ben connectada». Els ajuntaments més «retardats» en aquesta matèria són Badalona i l’Hospitalet de Llobregat», sosté Carbonero.

L’impuls a la bicicleta, millorant la infraestructura ciclista, amb la creació de més i millors carrils bicis, i aparcaments segurs, és fonamental a escassos mesos per a l’entrada en funcionament de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) el pròxim 1 de gener del 2020. Dit d’una altra manera, el veto als vehicles més contaminants pot ser una oportunitat històrica per captar nous adeptes al pedaleig: «El transport requereix el ventall més ampli possible d’opcions i si existeix la connectivitat –afegeix Carbonero–, tindrem aquesta possibilitat. Si la xarxa ciclista no està ben connectada no serà possible».

L’AMB espera solucionar la mala connexió interurbana amb el projecte Biciviauna xarxa ciclable codissenyada per l’ens i els 36 municipis metropolitans i formada per uns 550 quilòmetres de carrils bici dels quals ja s’han executat pràcticament la meitat. El director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’ens metropolità, Carles Conill, admet que és important treballar en aquesta línia per cosir tot el territori de la manera més directa i segura possible. «L’any que ve esperem connectar Barcelona i Sant Adrià del Besòs per la part central, no per la part de baix, i això serà el primer pas per unir Barcelona a Badalona», avança Conill.

«Punts negres» a la ciutat

Notícies relacionades

El Bacc també denuncia la permanència de punts negres o talls a la malla ciclista de la ciutat que desincentiven l’ús d’un mitjà de transport net com la bici i, en el pitjor dels casos, poden posar en perill els usuaris de les vies. Carbonera destaca en aquest sentit la plaça de Catalunya, la plaça d’Espanya i l’encreuament del passeig de Gràcia amb Gran Via. El perjudici per als ciclistes en aquest últim punt, assegura el portaveu del Bacc, és evident: «Per creuar aquest punt de manera legal hem de parar, baixar de la bici, travessar una plaça a peu i tornar a muntar... Impensable per als motoristes». Fonts municipals consultades per aquest diari responen que treballen per millorar la qualitat de la xarxa (amb els carrils a la calçada i eliminant els carrils de doble direcció), i que això inclou «corregir interseccions que no estan ben resoltes» com les citades.

L’associació entén l’aposta per la mobilitat a pedals com una inversió en salut pública, en tant que les bicicletes no contaminen i combaten el sedentarisme, entre moltes altres punts a favor. «Apostar per la bicicleta suposa una inversió molt petita en comparació amb els pressupostos que es destinen habitualment en altres infraestructures viàries. Per molt poc més es pot tenir una xarxa molt més còmoda i segura i que ens beneficia a tots, utilitzem o no la bici. Només que el 3 o 4% es passin a la bicicleta ja es farien canvis molt notables», afirma Carbonero, que es mostra molt crític amb les últimes campanyes del Servei Català de Trànsit dirigides a ciclistesServei Català de Trànsit, que han acabat amb nombrosos usuaris de bicicleta sancionats: «No tenim cap inconvenient que es multi als usuaris de la bicicleta que ho facin malament, que circulin de manera perillosa, tot i que potser seria convenient centrar els esforços en els usuaris de la via que poden fer més mal com són els cotxes i les motos».

Bretxa de gènere 

El Bacc ha treballat amb la informació proporcionada per unes 1.700 persones.  En total, aquestes persones van realitzar uns <strong>10.899 trajectes </strong>que van sumar <strong>61.332,40 quilòmetres</strong>. Com en la primera edició del ‘30 dies AMB bici’, l’estudi recull una bretxa de gènere en l’ús de la bicicleta amb <strong>més homes ciclistes (57%) que dones ciclistes (23,27%), </strong>i un petit percentatge de participants que no va voler declarar el seu sexe (19,71%). Això es tradueix que la dona acostuma a fer viatges una mica més curts (4,22 Quilòmetres) que els homes (5,16 quilòmetres), segons l’informe. També en la velocitat, ja que elles han registrat una mitjana d’11,38 quilòmetres per hora davant els 13 km dels homes. <strong>«Aquestes velocitats són lentes</strong> en comparació amb altres països com Holanda o Dinamarca, on circulen a uns 14-15 quilòmetres per hora i ens dona pistes sobre coses que haurien de canviar a Barcelona com<strong> els temps d’espera en els semàfors</strong>, que actualment estan molt pensats per als cotxes», explica el representant del Bacc i membre de la seva Comissió Tècnica.

Temes:

Bicicletes