Barcelona ja té els primers barracons oficials per a vivenda social

Fa dècades que aconseguir un sostre per als més vulnerables és un problema a Barcelona. De fet, ho és la vivenda en general i la protegida en particular. A la ciutat no hi ha espai ni diners per a allotjament social. I com que la situació semblava enquistada des de fa temps, el consistori es va posar a treballar i va trobar una solució: barracons. Així ho va anunciar el febrer del 2018 amb la presentació del programa Allotjaments de Proximitat Provisionals (Aprop).

La idea era construir edificis modulars prefabricats a partir dels contenidors de mercaderia reciclats per al transport marítim. Una solució "més econòmica i més sostenible" que els pisos d’obra, segons el parer de Laura Pérez, alcaldessa accidental, que té per objectiu "alleugerir la pressió que ara mateix hi ha a la taula d’emergència" habitacional. L’ajuntament tenia previst tenir llestos abans de finals d’aquell any, del 2018, tres blocs de cases prefabricades de 30 a 60 metres quadrats per vivenda. Un a Ciutat Vella, un altre a Sants-Montjuïc i un últim a Sant Martí. Però els tempos s’han allargat.

Amb retard i marxa enrere

Aquest dilluns, amb retard –"després d’acabar el projecte ens vam adonar que el temps mínim per tenir-lo llest és de nou mesos"–, s’ha posat la primera pedra (de fet, s’ha posat el primer contenidor) del que fins ara és l’únic bloc en marxa. Els altres dos encara no estan licitats, tot i que des de l’ajuntament asseguren ho estaran quan hagi pressuposat municipal aprovat. El cert és que sí que es van licitar en el seu moment, però l’empresa adjudicatària es va retirar després del concurs.

Així les coses, els primers contenidors han arribat aquest matí al barri Gòtic. El dit, han arribat amb retard i han arribat de cul. El tràiler que transportava el primer mòdul ha tingut els seus problemes per maniobrar per Ciutat Vella. Marxa enrere per la plaça de Joaquim Xirau i el carrer de Josep Pijoan per arribar al solar que fa cantonada amb Nou de Sant Francesc. Tampoc ha sigut fàcil moure el mòdul des del camió per ancorar-lo a l’estructura de ferro que el suporta. Se suposa que la maniobra no ha de durar més de 15 minuts. Però el dit, el temps s’expandeix quan el tema és la vivenda protegida i s’agreuja quan els carrers mesuren el que mesuren a Ciutat Vella.

Cinc anys com a límit 

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

L’operació s’ha fet tres vegades al llarg del dia. Fins a completar el primer pis, la resta –quatre plantes a raó de tres vivendes per replà (dos de 30 metres quadrats i una de 60)– es portaran a terme fins dijous. Després continuarà la segona fase: instal·lar ascensor, escales i passarel·les d’accés; i la fase tres: façana i hort urbà al terrat. En total, un cost de 940.000 euros. La previsió és acabar-loa finals d’octubre i entregar-lo a 12 famílies del barri que han sigut expulsades per desallotjaments. Seran allà fins que se’ls atorgui una vivenda social definitiva. Es tracta, com el nom del projecte indica, d’una solució provisional. Tot i que d’una provisionalitat que s’intueix llarga: "Cinc anys és el límit estipulat per l’ajuntament", ha assegurat Pérez. Sobre el retard a poder disposar dels blocs que falten (80 vivendes més) s’haurà d’esperar a tenir els comptes aprovats, convocar concurs i nou mesos més de construcció. 

Tot i així, Pérez s’ha mostrat "molt satisfeta" per la construcció d’un bloc prefabricat aixecat a partir de contenidors de mercaderies de 30 i 60 metres quadrats. El 2005, quan María Antonia Trujillo, en aquell moment ministra de Vivenda, va parlar de construir vivenda de protecció oficial de 25 a 30 metres, la idea va ser qualificada, com a mínim, d’immoral i indigna, i fins i tot de franquista. Les coses han canviat.