Una altra sentència tomba els vetos inicials als pisos turístics a Barcelona

L’enginyeria que va activar l’Ajuntament de Barcelona per posar límit, primer, a les vivendes d’ús turístic i, després, a qualsevol l’allotjament és tan complexa que l’allau de demandes en contra interposades per uns i d’altres esta fent bretxa en alguns dels seus fonaments jurídics. A les diverses sentències que s’han donat a conèixer en els últims dies contra el pla especial urbanístic d’allotjament turístic (PEUAT) de Barcelona se n’ha de sumar una de fa un parell de setmanes que tomba en aquest cas la moratòria que va imposar Barcelona abans de regular els pisos turístics amb el pla PEHUT i posteriorment amb el més ambiciós PEUAT, implantat el 2017.

La base del cas és molt tècnica, però obre l’aixeta a molts d’altres que també lidera l’advocat especialitzat Marc Pertíñez basats en la mateixa estratègia. Aquesta primera sentència favorable arrenca amb la història d’un particular que el març del 2016 va intentar posar en marxa un pis turístic que fos legal. Diverses suspensions municipals encadenades ho impedien, mentre s’elaboraven els dos plans, que s’aprovarien en els mesos següents. 

Canvis en la normativa

L’exalcalde Xavier Trias va ser qui primer va suspendre les comunicacions prèvies d’activitat turística, actuació que el lletrat d’aquest cas també veu il·legal per ser incompatible amb la llei d’urbanisme que només permet suspendre llicències, però, no, comunicacions ni declaracions responsables. Però, el 2015, ja en el mandat d’Ada Colau, va ser quan el Govern havia variat el procediment mitjançant la llei 16/2015 de simplificació administrativa i n’hi havia prou amb una declaració responsable com a pas previ per aconseguir un número de registre d’activitat legal. No obstant, la moratòria no es va ampliar a aquest nou règim. I, tot i que els ajuntaments poden regular amb ordenances la llicència final, Pertíñez al·lega que en aquell moment no hi havia cap pla que prohibís efectivament les noves habilitacions fora de Ciutat Vella, amb un pla d’usos del 2013 que també va anul·lar (en ferm) el TSJC. 

L’advocat va posar una demanda sobre això, que va perdre en primera instància.Va apel·lar al Superior de Justícia de Catalunya, que ara li ha donat la raó. És a dir, considera que, resolució en mà, el seu defensat podria obrir el seu pis turístic de manera legal.

Es tracta d’una sentència no ferma que pot ser recorreguda, però els seus arguments s’han utilitzat en altres demandes similars, pendents de decisió. “Vaig veure que hi podia haver un error en l’estratègia prohibitiva de l’ajuntament i després d’haver parlat amb alguns clients vam presentar diverses declaracions responsables –per obrir pisos turístics–, considerant que no estaven afectades per la suspensió”.

Al cap de poques setmanes, el PEHUT va posar límit a les llicències, però no abans, valora Pertíñez, que veu aquesta sentència “molt esperançadora” per a altres recursos en aquest sentit i per a molts altres particulars que intenten obtenir llicències en front del pla que regulava els pisos turístics. El seu bufet, Pertíñez-Romagosa, també treballa en diversos procediments contra el PEUAT, al considerar que les prohibicions de noves activitats de vivenda turística impulsades en els diferents plans serien “contràries a dret”.

Opina que fa anys que el consistori actua “de manera reaccionària contra el dret comunitari (en al·lusió a la directiva de serveis del 2006 de la UE) fent com si no existís o defraudant-lo” i ometent els aspectes econòmics.

Les conseqüències que pugui tenir aquest precedent encara són difícils d’avaluar, en un moment en què el TSJC ha disparat una bateria de sentències que debiliten el PEUAT, joia de la corona de la gestió de Colau del Turisme, tot i que el consistori insisteix que no es posa en dubte la validesa jurídica d’aquesta eina i que altres sentències l’avalen.

Allau de casos

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

Dimecres es va donar a conèixer l’existència d’almenys dues sentències del TSJC contra la integritat del pla d’allotjaments. Una –d’un conegut grup hoteler que ha demanat privacitat– va provocar un comunicat de satisfacció per part del Gremi d’Hotels de Barcelonai poc després va transcendir la d’Olivia Hotels en el mateix sentit.

El gremi diu que coneix una desena de casos més (algunes només afecten alguns punts del PEUAT, com el que obliga a reduir places en el cas de rehabilitacions estructurals d’hotels existents), però no en donarà detalls fins a conèixer la decisió a la seva pròpia demanda, que seguia el mateix patró.