Vallvidrera es deslliura pels pèls d'haver de desdoblar el túnel

Europa ja no permet a la seva xarxa de vies ràpides l’existència d’un túnel com el de Vallvidrera, en el qual 30.000 vehicles circulen diàriament per una única galeria amb carrils en els dos sentits, amb el consegüent risc de xoc frontal. Amb aquest trànsit, a la xarxa transeuropea (que inclou l’autopista C-16, que finalitza o comença als túnels de Vallvidrera, però esquiva el tram Terrassa-Barcelona) són obligatòries dues galeries paral·leles, una per a cada sentit.

La Generalitat va anunciar el 2009 la seva intenció de construir aquest segon túnel de Sarrià a Vallvidrera per millorar la seguretat de l’actual. Però 10 anys després, la Conselleria de Territori, titular del vial, no es planteja el nou túnel al considerar-lo prou segur i preferir apostar per un model més sostenible que fomenti el transport públic i no augmentar encara més l’ús del cotxe privat.

Malgrat el xoc frontal del 29 d’abril entre un turisme i dos vehicles més al quilòmetre 4,7 de la C-16, que va causar la mort d’un conductor i ferides a tres més, Territori remarca la baixa sinistralitat d’aquest primer túnel de Vallvidrera. En els últims 10 anys s’han produït quatre accidents mortals en aquesta via, segons les dades del Servei Català de Trànsit, que confirmen la baixa mortalitat del vial, inaugurat el 1991.

L’exemple de Monrepós (Osca)

La directiva europea 2004/54 "sobre requisits mínims de seguretat per a túnels de la Xarxa Transeuropea de carreteres" estableix que tots els túnels en fase de projecte llavors (2004) han de tenir dos tubs de trànsit unidireccional quan el volum de trànsit superi els 10.000 vehicles per dia i carril. Segons la Conselleria de Territori, els túnels de Vallvidrera van registrar a l’abril un trànsit diari de 31.064 vehicles, cosa que suposa depassar el límit que estableix la directiva comunitària. Per adequar-se a la normativa europea en túnels ja construïts, la Unió Europea donava un termini de 10 anys (fins al 2014) amb una pròrroga màxima de cinc (2019).

Aquesta normativa és la que ha originat, per exemple, la faraònica obra de Foment al túnel de Monrepós, on aquest any s’ha inaugurat l’últim tram d’un nou túnel paral·lel que impedeix el doble sentit en una mateixa galeria. Fonts del Ministeri de Foment matisen que la directiva europea i el reial decret espanyol que la desenvolupa són “per a la xarxa de carreteres de l’Estat”, a la qual la C-16 no pertany, ja que és autonòmica, i a més el tram de Terrassa a Barcelona és fora de la xarxa transeuropea (vegeu el gràfic).

Carrils reversibles

El primer tram dels túnels de Vallvidrera, que mesura 2,5 quilòmetres, consta en un mateix tub de tres carrils reversibles, és a dir, que es pot canviar el sentit de cada un. Normalment, s’habiliten dos en un sentit i un en l’altre, en funció de si interessa agilitar el trànsit d’entrada o el de sortida de la ciutat. En altres ocasions, per tasques de manteniment, accident o avaria, es tanca un dels dos carrils laterals i es manté la circulació en els altres dos, un per sentit.

L’única separació que hi ha entre carrils al túnel de Vallvidrera és una doble línia discontínua pintada a terra, per la qual cosa si els vehicles, que poden circular a 80 quilòmetres per hora, envaeixen el carril contrari, l’accident greu està assegurat. “El normal seria col·locar mitjanes tipus Nova Jersey per evitar el xoc frontal, però no ho han fet perquè no hi hauria espai per als tres carrils”, explica un enginyer de camins.

Mitjanes antixoc

La col·locació d’aquestes mitjanes –que impedeixen que un cotxe envaeixi la calçada contrària– dificultaria que es pogués canviar el sentit de cada carril de forma ràpida, per la complexitat de moure aquesta estructura, que pot ser de formigó o de plàstic farcida d’aigua, assegura l’expert. No obstant, un altre especialista afirma que hi ha un sistema de canvi de mitjana ràpid que ja funciona en altres ciutats, entre les quals San Francisco (EUA), on un camió mou ràpidament els blocs de formigó d’un carril a l’altre amb un funcionament similar al d’una cremallera. 

Fonts de Territori confirmen que "no s’ha instal·lat una mitjana tipus Nova Jersey perquè els carrils d’aquesta carretera, que no és autopista, són reversibles". El matís que no és autopista és curiós, ja que el túnel desemboca a la boca nord a l’autopista que va a Terrassa i Manresa i el límit de velocitat passa de 80 a 110 quilòmetres per hora.

Senyals que no es veuen sempre

Per fer aquests canvis de sentit dels carrils, el centre de control de Túnels de Vallvidrera, ubicat dins de la galeria, segons marca la normativa, encén unes creus vermelles o una fletxes verdes en ponts lluminosos al sostre de la galeria. Així el conductor sap si el seu carril és obert o tancat. No obstant, segons ha pogut comprovar aquest diari, hi ha moments en què, quan el conductor circula, no veu cap pòrtic, i per tant, no pot confirmar si el carril central està obert també per a ell. “Això sí que podria ser una anomalia, però per sentit comú, tot i que la normativa no diu res", afegeix el mateix enginyer, que prefereix mantenir-se en l’anonimat.

Un expert en temes de trànsit dels Mossos confirma que aquesta distància més gran dels pòrtics amb les aspes i les fletxes, que origina que hi hagi moments en què no se’n veu cap, és una irregularitat. “Potser ningú ho ha pensat, però aquest punt de percepció possible del senyal que indica que el carril està obert hauria de ser constant en tot el traçat. La norma que marca la distància entre els senyals no ha de preveure que el túnel té corbes”, precisa.

Mateixos senyals a la Diagonal

Un exemple de lloc on aquesta anomalia de la senyalització de carrils reversibles no es produeix és la Diagonal, des de Francesc Macià fins a Pedralbes, on hi ha pòrtics amb creus vermelles i fletxes verdes per indicar si el carril està obert o no. Al ser un tram recte, el conductor pot veure el més pròxim i fins al següent, cosa que no passa al túnel de Vallvidrera, el traçat corb del qual impedeix de vegades visualitzar els següents llums de senyalització de carril del sostre.

El reial decret espanyol 635/2006, titulat 'Requisits mínims de seguretat en túnels’, afirma en el seu punt 2.14.4 que "a tots els túnels bidireccionals d’una sola calçada [...] es col·locarà en l’eix doble línia contínua amb ressalts i reflectors en el seu centre de color blanc i separats cinc metres entre si". Curiosament, aquests reflectors, que simulen que la línia de canvi de carril està il·luminada, no hi són al túnel principal de Vallvidrera, on tampoc hi ha la doble línia contínua, sinó que aquesta és discontínua i permet avançaments, arriscats si un no recorda si el carril central està obert.

Nous llums a terra

Notícies relacionades

Una càmera grava un xoc frontal mortal als túnels de Vallvidrera

Aparcaments i mobilitat

Una possible correcció d’aquesta anomalia és la recent instal·lació de llums ‘led’ entre carrils per marcar a terra el límit de cada un i reforçar la senyalització de la seva separació. El sistema està en proves, encara que aquesta tarda i divendres funcionava. “La instal·lació va començar abans del xoc frontal”, precisen fonts de la gestora del túnel, per aclarir que aquesta actuació no és conseqüència de la tràgica col·lisió del 29 d’abril. 

Aquest diari ha intentat sense èxit recollir opinions del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya sobre la seguretat del túnel de Vallvidrera i la necessitat de construcció d’un altre túnel paral·lel i l’ús dels carrils reversibles. No obstant, les dues institucions han refusat manifestar-se. El Departament de Territori insisteix que el túnel és segur i que cada any es fan inversions per millorar-ne la protecció.