Mascotes, hora de l'autorentat

Alguns cervells dels vuitanta tenen tendència a veureun animal fent voltes a l’interior d’una rentadoraquan senten l’expressió “autorentat de mascotes”, potser perquè recorden aquella escena en què la Pantera Rosa, convertida en pompó rosa, volava lliurement després de sotmetre’s auna sessió completa de rentat i eixugada–cap al cel de les panteres, qui sap–. A banda d’impossible la imatge és estrambòtica, però els que tenen mascotes i han posat un peu en l’univers de l’autorentat saben que el món real ofereixinstantànies no gaire menys insòlites, com una sala plena de cubicles transparents onels animals entren amb la brutícia a sobrei en surten impol·luts mentre els propietaris aprofiten per dedicar-se a mirar els missatges de telèfon. Igual que una rentadora, però sense el centrifugat.

En un món on hi hasastres per a animals i psicòlegs per a animals, l’autorentat per a animals no hauria de cridar especialment l’atenció. Però ho fa. Quan passen davantl’enorme vitrina del local de Fresh Animals, al xamfrà de Sepúlveda i Viladomat, la major part dels vianants cauen en la temptació de trepitjar el fre i fer un cop d’ull a l’interior, tant se val si hi ha gossos, gats, hàmsters o fures en procés de rentat, eixugada i desinfectat, osi no hi ha mamífers a la vistai l’únic en l’horitzó són les màquines i artefactes en mode d’espera. Ja és bastant. L’autorentat per a mascotes del barri de Sant Antoni fa quatre mesos que funciona i no és el primer lloc per autorentar mascotes a Barcelona, però la seva aparició és sens dubte un símptoma: hi ha amos cada vegada menys còmodes ambla idea de ficar el Pongo a la mateixa banyera on la família s’ensabona diàriament.

Les mànegues i el mannà

Notícies relacionades

El veí de Sants que no pot sortir al terrat de Sant Jordi a Sant Joan per l’amenaça d’una gavina

Aval de la UAB a la seguretat del carril bici bidireccional

Al Pongo o a l’Spiky, el labrador. “Em soluciona les coses –explica Joan Rigola, l’amo– poder venir qualsevol dia a qualsevol hora. Està molt bé. L’únic problema és que l’Spiky té una capa de pèl molt espessa; a la pràctica és com si tingués tres capes. Trigo molt a rentar-lo bé, i el temps del crèdit és curt”. “El temps del crèdit és curt” és una expressió que evidentmentes refereix a la manera d’operar del local. Fresh Animals no funciona segons el model de cubicles, sinó que té un parell de banyeres ambdiverses mànegues de les quals surten xampú, suavitzant, perfum, aigua per descomptat, líquid antiparàsits i aire per a l’eixugada. Cap mannà brota ad infinitum –ni tan sols ho va fer el bíblic–, i per això hi ha un límit de temps i el concepte de crèdits. Com que de vegades les mascotes no necessiten un rentat exhaustiu, hi ha una plataforma pertreure’ls simplement la pudor i desinfectar-les. De vegades es té la impressió que les pel·lícules futuristes dels anys 70 haurien pogut incloure un lloc com aquest en les seves càbales. “Hi haurà un futur en què els gossos...”

“La idea de tot això ésfacilitar el dia a dia de la gent que té mascotes”, diu Roberto Haboba, propietari del lloc. Com qualsevol negoci del nostre temps, el local posa a disposició dels clients una targeta que implica descomptes i fidelitat. Hi ha una màquina de ‘vending’ amb productes com menjar per a gats,perfums afruitats, màscares hidratants i ossos per a gossos. Hi ha una rentadora per a la roba de l’animal i una màquina per a la desinfecció d’adminicles. Com en aquell monument al kitsch i recurs decoratiu universal que és la sèrie de pintures de‘Gossos jugant al pòquer’, potser el que en el fons volen veure els vianants curiosos és una escena tan insòlita com la de la pantera que vola en direcció al cel convertida en pompó rosa, per exemple, un instant caní en què al labrador Spiky se’l veu amb dubtes davant la màquina de ‘vending’,decidint-se entre una màscara o un os, mentre el bòxer Rocky li pregunta al mastí Aquiles si el nou perfum li va bé. Cassius Marcellus Coolidge, l’inefable artista dels gossos jugant al pòquer, ho hauria pintat millor que ningú.