ESPAI DE REFERÈNCIA AMENAÇAT

Colau també gentrifica

Ciutat Vella treu la concessió d'una terrassa al Pou de la Figuera a la fundació Mescladís i li dona a un empresari sense un projecte social conegut

El districte va treure a concurs la llaminera cafeteria de propietat municipal sense blindar que la seva gestió estigués lligada a una iniciativa d'economia social i solidària

zentauroepp47545215 barcelona reportaje 28 03 2019  espai mescladis  terraza de 190329092558

zentauroepp47545215 barcelona reportaje 28 03 2019 espai mescladis terraza de 190329092558

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Hi ha una frase que als dirigents comuns els encanta repetir. “No oblidem mai qui som, d’on venim i per què som aquí”. El que semblava improbable fent referència a aquest “d’on venim” era que fossin aquí per esborrar del mapa projectes transformadors i comunitaris com l’Espai Mescladís;  aquesta bonica terrassa en un extrem de la plaça del Pou de la Figuera des de la qual cada dia es reivindica el dret a migrar.dret a migrar No estaven aquí per això però, si no hi ha un gir inesperat de guió, això és el que està a punt de passar. I no es tracta només de treure-li la gestió d’aquesta  cotitzada cafeteria municipal –recomanada a totes les guies de la ciutat per la seva“autenticitat” a una fundació de referència en la inclusió social i laboral, sinó de deixar-la en mans del lliure mercat. El districte de Ciutat Vella va treure a concurs la concessió com si es tractés d’un xiringuito qualsevol i la van perdre.

L’Espai Mescladís va néixer el 2010 com un projecte pilot. L’objectiu era donar-li la gestió del bar de la plaça acabada d’estrenar a un projecte social. Feia cinc anys que la fundació treballava al barri formant nois migrants sense xarxa com a cambrers i cuiners a la seva singular escola de restauració i impulsava iniciatives culturals, i des de Parcs i Jardins els van brindar l’oportunitat. Van acollir la proposta amb ganes. Tantes que van aixecar del no-res l’espai de referència –també per la seva oferta gastronòmica– que és avui. Els ingressos de la cafeteria –molts, a l’estar situats al cor del gentrificat barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera– es destinen íntegrament a generar oportunitats de formació i acompanyament al mercat laboral a persones amb dificultats especials per accedir a un lloc de feina, com els menors no acompanyats que fan vida a la plaça.

“Pequem de sinceritat”

La gestió d’aquesta càlida terrassa va passar de Parcs i Jardins al districte de Ciutat Vella, que va jutjar imprescindible treure a concurs la concessió (el projecte pilot inicial era per quatre anys). “És un problema de concepció. S’omplen la boca parlant de l’economia social i solidària, i en comptes d’apostar pel projecte pilot inicial que es va demostrar que havia tingut un gran èxit, ens van posar al lliure mercat pur i dur, i vam perdre”, denúncia Martín Habiague, director de Mescladís. “Nosaltres no som experts a omplir formularis. Vam perdre el concurs perquè pequem de sinceritat”, prossegueix. Dels seus 14 empleats, 12 tenen contractes d’inserció. Entre aquests,Soly, el gerent coordinador, la dura i doble experiència migratòria del qual està immortalitzada a la preciosa novel·la gràfica Un regalo para Kushbu (Astiberri), igual que la d’Ilyas, un jove d’origen marroquí, que també forma part de la plantilla. “Dotze de 14 no són el 100% així que no vam marcar la casella del 100% de contractes d’integració, una de lesclàusules socials de rentat de cara que l’ajuntament va introduir en el concurs i que, perversions del sistema, ens va fer perdre’l”, explica el pare de la fundació. 

“El districte podria haver rectificat. El pitjor no és la matusseria inicial, sinó que després no tinguessin el coratge polític d’assumir l’error i corregir-lo”

Martín Habiague

Director de Mescladís

Després de rebre la notícia que havien perdut el concurs, el novembre del 2017, Mescladís va iniciar una campanya de recollida de suports. En pocs dies en van reunir més de 7.000, que segons la seva opinió haurien d’haver fet canviar d’opinió al govern d’Ada Colau. “Aquí el districte podria haver rectificat. Una cosa és la matusseria inicial en la redacció del concurs, però el que menys ens agrada és que després no tinguessin el coratge polític d’assumir l’error i rectificar”, assenyala enfadat Habiague. Llavors van presentar al·legacions al concurs, que van ser desestimades. No es van rendir i van presentar un recurs d’alçada, que també ho va ser. L’agost del 2018 van rebre una carta de Parcs i Jardins que en 15 dies se n’havien d’anar. Van acudir al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, i van guanyar temps, perquè el desnonament es va congelar. Aquest mes el tribunal ha respost que no té competència sobre l’assumpte, així que la derrota torna a ser efectiva, i esperen una nova carta que els torni a donar 15 dies per marxar, tot i que no es rendeixen. “Continuarem pledejant a la justícia perquè, fins i tot amb les seves normes, ens sabem guanyadors”, adverteixen.

Des de l’autogestionat Casal de barri Pou de la Figuera fan pinya en la seva defensa. “Ens costa molt entendre com en les condicions inicials del concurs es va permetre la participaciód’empreses sense un vessant social conegut”, assenyalen en una carta que van enviar a la regidora Gala Pin en què remarquen que l’expulsió de l’Espai Mescladís debilitaria el teixit social i comunitari del barri.    

Després de l’últim revés burocràtic, Mescladís va demanar una nova reunió amb la regidora, que es va tancar sense cap compromís. “Això va més enllà de Mescladís. Es tracta d’un model de ciutat”, critical’activista pels drets humans i director de l’espai, que té clar que si han de morir no ho faran en silenci.

Acció contra el racisme impulsada per Mescladís el 2012 / ferran nadeu

Notícies relacionades

Tampoc van callar el 2012, quan l’anterior equip de govern els va fer esborrar la reivindicació ‘Stop batudes’ del projecte Escolta’m, una intervenció artística imponent amb la qual van folrar el Pou i en què es mostraven les inquietuds dels nois i les noies del barri al costat de grans fotografies del fotògraf Joan Tomàs. Els xavals sentien l’assetjament policial amb criteris racials com la seva preocupació més gran, i així ho van reflectir a l’obra, que no va agradar ni al teixit comercial, que portava temps demanant més presència policial, ni al consistori, que els va fer esborrar les al·lusions a les identificacions.

Història d’un forat

La història –i la importància– de l’Espai Mescladís no s’entén sense la història de la plaça. “El Forat de la Vergonya és una bonica plaça, amb una llarga història de lluita veïnal i un gran colorit i diversitat. Si cap desprevingut passa per allà i se sorprèn gratament al trobar a Barcelona una plaça amb un campet de futbol, una pista de bàsquet, un escenari, un hort urbà i esplanades de terra que se’n riuen d’aquestes grans platjotes de ciment que cobreixen la majoria de les altres places de la ciutat; que els doni les gràcies als veïns del barri que tant van lluitar perquè aquest sigui el centre neuràlgic de la vida comunitària d’un barri que continua sent obrer i popular”, defineixen al blog de Diàlegs Migrants, un altre dels projectes de sensibilització impulsats des de Mescladís.