El Govern culpa de l’apagada Red Eléctrica i les empreses energètiques

La vicepresidenta va presentar ahir, primer davant el Consell de Seguretat Nacional, i després davant el Consell de Ministres, l’informe sobre les causes de l’apagada elaborada pel comitè per a l’anàlisi de les circumstàncies que es van presentar en la crisi d’electricitat. Aagesen va explicar que el motiu de la desconnexió elèctrica que va viure el país es va deure a un "fenomen de sobretensions" que va generar una "reacció en cadena".

L’origen se situa en una planta fotovoltaica del sud-est peninsular, que va patir un episodi "anòmal" de sobretensió que no es va aconseguir esmorteir. I la culpa es reparteix entre Red Eléctrica i les empreses elèctriques. El primer perquè com a operador del sistema hauria realitzat una programació insuficient per a aquell dia, i les empreses perquè van tenir un funcionament anòmal en aquest procés d’esmorteir les oscil·lacions de tensió.

Falta de planificació

Per al 28 d’abril Red Eléctrica havia programat 10 centrals convencionals (cicles combinats, nuclears o carbó) perquè estiguessin disponibles davant qualsevol possible episodi de sobretensió de la xarxa, una cosa habitual en el dia a dia del sistema elèctric.

Però a les vuit de la nit del dia anterior, una d’aquestes 10 instal·lacions que estaven programades va comunicar a Red Eléctrica que no estaria operativa el dia 28 i l’operador del sistema va decidir no substituir-la per cap altra. Vet aquí el primer problema: Red Eléctrica es confia i decideix que l’endemà el sistema elèctric funcionarà amb un salvavides menys del que havia previst inicialment.

I la llei de Murphy va voler que a les 12.03 d’aquell dia es produís una oscil·lació de tensió de la xarxa anòmala i amb una freqüència més gran de l’habitual en la part sud-est de la Península. Red Eléctrica posa en marxa una sèrie de mesures (activar el mallat de la xarxa i reduir la interconnexió amb França), que van ser eficaces però que produeixen un efecte negatiu en la tensió del sistema.

A més, les nou centrals que Red Eléctrica havia programat que havien d’estar disponibles per controlar la tensió en cas d’oscil·lacions greus no van funcionar com havien de fer-ho, malgrat que rebien una retribució per això. "Totes i cada una d’elles tenia algun grau d’incompliment", va afirmar Aagesen. I això dirigeix part de la culpa també a les companyies elèctriques, que són les propietàries de totes aquestes centrals.

A aquest mal funcionament de les centrals cal afegir una sèrie de "desconnexions" d’instal·lacions de generació a Granada, Badajoz, Huelva, Sevilla, Càceres i Badajoz. Aquestes desconnexions es van produir per protegir a les instal·lacions d’aquesta sobretensió, però Aagesen va afirmar que mentre algunes ho van fer "dins dels límits autoritzats", altres desconnexions "van ser de manera indeguda".

Així, va començar una reacció en cadena de desconnexions, cada planta provocava la de la següent, i es va produir, a les 12.33, l’apagada.

Sense noms ni responsables

Notícies relacionades

Els Mossos vinculen l’exministre Catalá amb el cas Montoro al relacionar-lo amb suposats beneficis per a una empresa d’apostes

L’Agència Tributària sospita que la trama del cas Montoro va poder ocultar informació «rellevant» al Govern i al Congrés

L’informe, elaborat malgrat haver identificat "dades contradictòries, dades incompletes i informació que no ha arribat", segons Aagesen, no identifica empreses ni persones jurídiques concretes a "petició expressa dels actors", tot i que en el cas de les centrals de generació convencional les principals companyies (Iberdrola, Endesa, Naturgy) concentren la gran majoria del parc.

Tècnicament, l’esdevingut el dia 28 d’abril podria tornar a passar en qualsevol moment. Per això, la vicepresidenta va anunciar un nou decret llei, que serà aprovat en el pròxim Consell de Ministres, per evitar un nou episodi d’aquest tipus.