Anar al contingut

VIA PÚBLICA

Les voreres de Barcelona continuen ocupades per ciclistes i motos mal aparcades

Moltes bicis continuen transgredint la norma que va entrar en vigor l'1 de gener i que les envia a la calçada

La Guàrdia Urbana, que va donar un període de treva, amb prou feines ha imposat algunes multes des de començaments de mes

Luis Benavides

Les voreres de Barcelona continuen ocupades per ciclistes i motos mal aparcades

SILVIA CORTADA BALLUS

Des del passat 1 de gener ja no es pot pedalar per la immensa majoria de les voreres de Barcelona. En la pràctica, però, res ha canviat. N’hi ha prou sortint al carrer per comprovar-ho. Molts ciclistes continuen circulant entre els vianants. Una de dues: o per absolut desconeixement o perquè els infractors creuen que continua el període de gràcia estipulat per l’ajuntament. Mentrestant, centenars de motocicletes envaeixen les voreres per a desesperació dels activistes de la bicicleta, que observen aquesta permissivitat amb el sector moter com un clar greuge comparatiu.

Durant el primer mes de l’entrada en vigor de la mesura, si un agent de la Guàrdia Urbana interceptava algun ciclista circulant entre vianants, li recordava que aquesta infracció comporta una sanció econòmica d’entre 100 i 500 euros. EL PERIÓDICO ha demanat la dada, la de les persones advertides per membres de la policia local a peu de carrer durant el mes de gener, però fonts de l’ajuntament asseguren que la xifra no existeix perquè al no obrir-se un procediment administratiu aquestes intervencions no han quedat registrades enlloc.

A partir de l’1 de febrer, passats els 31 dies de gràcia, es podia esperar una pluja de multes. Però no. Les mateixes fonts municipals recorden que la política de sancions és progressiva, i que la dada ara mateix és poc rellevant. Són poques. “Els nostres serveis jurídics estan a l’expectativa; a veure què ens trobem”, explica Carles Benito, membre de l’entitat Bicicleta Club de Catalunya (Bacc), que considera “desproporcionat” imposar als ciclistes que circulen per les voreres unes sancions per un import que pot duplicar el d’“infraccions molt més perilloses com saltar-se un semàfor”.

El col·lectiu ciclista, si bé reconeix que el seu hàbitat natural són els carrils bici per la calçada, se sent criminalitzat per una normativa que intenta acabar amb la llei de la jungla després de certa psicosi produïda principalment per la proliferació en els últims dos o tres anys de tota mena de vehicles de mobilitat personal (MVP). Els ciclistes, capdavanters de la mobilitat sostenible, veuen com els seus cosins motoritzats, els motociclistes, continuen ocupant les voreres en perjudici dels vianants. En aquest punt, el Bacc observa una discriminació. “Sempre hem defensat que les voreres han de ser dels vianants, però no pot ser que donin carta blanca a les motos, i a les terrasses, que moltes vegades no compleixen la normativa i no es persegueix prou”, explica Benito, que considera perillós llançar el missatge que els motoristes poden aparcar on vulguin sense problemes perquè això desincentivarà l’ús de la bicicleta.

Dues motos aparcades en plena vorera al carrer de Balmes. / silvia cortada ballus

Amb el reglament a la mà, només està permès transitar les voreres amb pedals entre les 22.00 hores i les 7.00 hores –si les voreres fan més de 4,75 metres i disposen de 3 metres d’espai lliure de pas– o en el cas d’acompanyar un ciclista menor de 12 anys. I no hi ha més excuses que valguin. Els ciclistes poden circular per qualsevol calçada, excepte les rondes. A més, segons l’ajuntament, el 90% dels barcelonins disposen d’un carril bici a menys de 300 metres de casa seva i uns 1.000 quilòmetres ‘pacificats’. Aquest segon grup inclou carrers per als vianants de plataforma única, on les bicicletes tenen prioritat sobre la resta de vehicles però no sobre els vianants i poden circular en els dos sentits de la via, i els carrers limitats a 30 quilòmetres per hora, on els cotxes i les motos no poden avançar als ciclistes.

Sense prou aparcaments

En el marc de la campanya ‘Les voreres, per als vianants’, l’Ajuntament de Barcelona va editar una petita guia centrada en l’estacionament de les motocicletes el 2018. Per tots és sabut que les motos només poden circular per la calçada, però la normativa sobre l’aparcament continua sent una gran desconeguda entre la parròquia motera, o això sembla.  El mesurador làser no enganya: un elevat percentatge de motards aparca on vol o pot, però no on hauria de fer-ho.

El nombre de ciclomotors i motocicletes continua creixent, i el nombre d’aparcaments a la calçada no ha augmentat en la mateixa proporció. Això explica, en part, que molts d’aquests vehicles de dues rodes s’amunteguin a sobre de la vorera, i en moltes ocasions obstaculitzant el pas dels vianants, persones amb cotxet o en cadires de rodes. Segons fonts municipals, s’han creat 4.500 places d’aparcament per a motos a la calçada des del 2015.

Els motards responen

Els motoristes, per la seva part, també se senten criminalitzats. El representant a Catalunya de l’Associació Mútua Motera (AMM)Víctor Carrera, nega cap tipus de tracte de favor a les motocicletes. “S’estan creant més places a la calçada per a motos, però són insuficients, i el que fem és complir la normativa actual, que ens permet aparcar a la vorera en determinats casos”, puntualitza Carrera, que assegura que la Guàrdia Urbana multa i s’emporta amb la grua les motos aparcades en voreres que fan menys de tres metres.

Per a AMM, la motocicleta és “en part la solució al problema de la mobilitat sostenible” i el consistori criminalitza el col·lectiu. “En l’última reunió amb l’ajuntament, el passat 8 de febrer, ens van transmetre que la moto contamina, que la moto és perillosa i que els motoristes cometem moltes infraccions”, explica Carrera, que considera que el problema de la seguretat viària de la moto no se solucionarà imposant mesures i obligacions només als motoristes.

Les excepcions

Les motos, com les bicicletes, han d’aparcar preferiblement a les zones habilitades. Si no hi ha places disponibles, i sempre que no hi hagi una senyalització específica que ho prohibeixi, es pot aparcar a la vorera si té entre tres i sis metres d’ample. Això passa cada dia en molts punts de la ciutat, com a la Via Augusta, a l’altura del carrer de Marià Cubí. La zona habilitada a la calçada, per a unes 30 motos, resulta del tot insuficient i 30 o 40 motos més acaben en aparcades en bateria sobre la vorera. Podrien fer-ho en semibateria i no en paral·lel a la vorera i deixant mig metre de distància del límit si mesurés més de sis metres, però mesura 5,7 metres.

Amb tot, algunes motos aparquen a menys de dos metres del pas de vianants, totalment prohibit, i obstaculitzant l’accés a l’ascensor de l’estació. Això últim passa amb massa freqüència i veïns com Andreu Orte, de 38 anys, han denunciat aquesta situació en diverses ocasions. “El passat 5 de febrer, veient que una dona gran que anava en cadira de rodes no podia accedir fàcilment a l’ascensor perquè unes motos bloquejaven el pas, vaig decidir penjar una fotografia a Twitter etiquetant Ferrocarrils i vaig enviar un suggeriment a l’ajuntament perquè posin un cartell o alguna cosa perquè les motos no aparquin allà”, recorda aquest politòleg que actualment treballa avaluant polítiques públiques.

Aquest veí de Gràcia –com a vianant, ciclista i en ocasions conductor– està a favor de la nova normativa perquè persegueix tornar les voreres a les persones, però entén que “hi pot haver una contradicció” si la Guàrdia Urbana multa un ciclista o un patinet però miren cap a un altre costat quan veuen motos mal aparcades. “Estem veient com l’ampliació de les voreres de l’avinguda del Príncep d’Astúries només servirà perquè hi aparquin més motos. Ens van prometre unes voreres de quatre metres i mig, i al final els vianants ens quedarem amb la meitat”, afirma Orte.

En general, la normativa prohibeix aparcar en voreres de menys de tres metres d’ample. Això també serveix, lògicament, per als carrers de plataforma única, cada vegada més estesos a Gràcia. Al carrer de Ramón i Cajal, per posar només un exemple, els pilons eviten que els cotxes envaeixin les voreres, però no impedeixen l’estacionament de les motos. Impossible recórrer tot el carrer per la vorera, amb el tram entre Torrent d’en Vidalet i la plaça de la Revolució com el més problemàtic. A hores d’ara, els veïns ja s’han acostumat a caminar pel centre de la calçada, on té preferència però no circulen amb la mateixa seguretat. Segons el membre de BACC, “la Guàrdia Urbana no actua de manera proactiva” per protegir ciclistes i vianants que circulen per zones 30, on sovint se supera el límit permès.

Motos aparcades incorrectament al carrer de Ramón i Cajal, aquesta setmana / Silvia cortada ballus

Una campanya-denúncia a Twitter

Alguns ciclistes clamen a Twitter perquè l’ajuntament deixi de blanquejar la figura de la motocicleta. Recorden que les motos són “vehicles a motor, contaminants, sorollosos, de més pes i perillositat per a qualsevol bici o patinet”  i que envaeixen les voreres “de manera abusiva i molt sovint il·legal”.

Barnabici (@bcnbici), que prefereix no revelar el seu nom i cognom, va començar a compartir imatges de motocicletes mal aparcades amb el ‘hashtag’ #inclúsMotosEnVorera el mes de juliol passat, i altres tuiters van seguir el joc denúncia, etiquetant la Guàrdia Urbana i el regidor o districte de torn, per veure si es donaven per al·ludits.  “No podem parlar de la pacificació de les voreres si no fem complir de manera taxativa la normativa de les motos, impedint que aparquin malament i robin espai als vianants”, explica a EL PERIÓDICO el tuiter, que està a favor que cap vehicle circuli per la vorera, incloent bicicletes.  El representant d’Associació Mútua Motera respon: “Seguim una normativa, que ja és bastant restrictiva. I per aquesta mateixa regla, els aparcaments de les bicicletes tampoc haurien de ser a la vorera”.

 El tuiter creu que “el final de la moratòria ha tingut un efecte positiu” perquè al parlar de tornar les voreres als vianants s’ha posat el focus en les motos, que fins al moment estaven en certa manera invisibilitzades. “Fa uns 20 anys que les motos haurien d’aparcar correctament i no es controla prou. La gran majoria de les voreres de gran part de la ciutat no mesuren els sis metres pertinents per poder aparcar les motos en semibateria però els motoristes ho fan a tot arreu, i ja no diguem a les voreres de tres metres on no hauríem de veure cap moto aparcada, ni en paral·lel a la calçada ni en semibateria”, explica Barnabici, que creu que s’ha venut en els últims anys una imatge idealitzada de les motos, com un vehicle que et permet aparcar ràpidament al destí.