Prevenció municipal

Colau suspèn la concessió de llicències al carrer de Girona abans de reformar-lo

L'ajuntament vol evitar una allau de restaurants com va passar a Enric Granados

El veto d'un any regeix entre Llúria, Còrsega, Sant Joan, ronda de Sant Pere i Urquinaona

 

  / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Toni Sust

L’Ajuntament de Barcelona es proposa una transformació significativa del carrer de Girona, una via que neix a uns metres de la frontera de l’Eixample amb Ciutat Vella i acaba al carrer de Còrsega, al límit amb Gràcia. El govern d’Ada Colau preveu convertir el carrer en "un eix verd amb prioritat per als vianants amb noves zones i espais lliures", segons la terminologia municipal.

Perquè s’entengui, el consistori vol fer de Girona un altre Enric Granados, però amb matisos importants, com el fet que hi hagi un miler de restaurants menys, per exagerar la xifra (però no tant). El consistori vol que a Girona no es repeteixi el monocultiu d’Enric Granados,  que es va anar consolidant i que va acabar sent un teixit comercial tradicional.

Evitar errors del passat

A fi de remarcar que aquesta vegada no passarà el mateix, la tinenta d’alcalde Urbanisme, Janet Sanz, ha comparegut aquest dilluns per anunciar que s’inicia l’elaboració d’un pla d’usos que pretén ordenar les activitats de l’entorn del carrer de Girona, amb especial atenció a la zona del mercat de la Concepció. I per elaborar el pla d’usos i evitar que l’atractiu de la reforma dispari l’especulació econòmica als locals d’aquesta part de la Dreta de l’Eixample, el consistori ha anunciat la suspensió durant un any de la concessió de llicències d’activitats de concurrència pública en l’àmbit que es troba entre els carrers de Roger de Llúria, Còrsega (a la façana del costat de l’Eixample), passeig de Sant Joan (excepte el tram que està per sobre de la Diagonal), ronda de Sant Pere (entre el passeig de Sant Joan i la plaça d’Urquinaona) i la plaça d’Urquinaona (en el cas de les façanes que pertanyen a l’Eixample).

“L’objectiu és fer-ho bé i que no s’acabi generant un problema, com va passar en altres zones”, ha dit Sanz abans de concretar a què es referia: “Cal evitar els errors que es van cometre al carrer d’Enric Granados. No repetir-ho és una de les qüestions que ens motiven per actuar”. Com a exemple positiu, la tinenta d’alcalde ha citat el cas de Sant Antoni, on, ha subratllat, s’ha conservat la varietat en l’oferta comercial malgrat la reforma de la zona.

El grup impulsor

Fins ara, la futura reurbanització de Girona ha sigut objecte de debat en el marc d’un grup impulsor en què participen representants dels veïns, entitats i comerciants. A mitjans de febrer està previst que els primers criteris establerts pel grup es donin a conèixer en una trobada oberta que precedirà la redacció d’un avantprojecte de la reforma durant el mes de març.

Sanz ha remarcat l’impacte que té com a pol d’atracció el mercat de la Concepció, que va ser remodelat el 1998. Un motor que en ocasions també té com a efecte el de la concentració de negocis similars. De fet, el govern de Colau destaca que en els últims anys ja hi ha hagut un increment de presència d’establiments destinats a la restauració als voltants del mercat.

Activitats suspeses

Mentre estigui vigent la suspensió no es concedirà llicències ni s’admetran comunicats per obrir o ampliar establiments de concurrència pública i activitats vinculades al lleure i l’alimentació, amb l’excepció de les que ja estaven en tràmit.

Les activitats sobre les quals pesarà la suspensió són aquestes: exhibicions o espectacles realitzats en recintes coberts; activitats musicals; activitats de restauració; activitats de joc i atraccions, amb l’excepció de les ludoteques; activitats audiovisuals; comerç alimentari amb degustació; orxateries i gelateries, tinguin o no degustació, i locals de menjars preparats.

Superilla o no superilla

Una de les possibles finalitats de la concreció de la reforma de Girona és que la zona acabi acollint una altra superilla, tot i que la forma de l’espai ho dificulta. Sobre aquesta possibilitat, Sanz precisa que en vista que es tracta d’una remodelació que es produirà en el pròxim mandat, s’ha de veure com acaba. Sobretot perquè si no segueix el govern actual la gestió de les superilles pot ser revisada, en vista de les crítiques rebudes per les planificades per Colau.

Notícies relacionades

La mesura de suspendre llicències fins a la redacció d’un pla d’usos s’ha produït ja diverses vegades en aquest mandat. A Sant Antoni es va dictar el febrer del 2017 i fins que es va aprovar el nou pla d’usos, el juliol del 2018. El districte de Ciutat Vella va suspendre l’octubre del 2016 la concessió de llicències relacionades amb el turisme i el lleure i va elaborar un pla d’usos restrictiu que el ple municipal va aprovar el febrer del 2018. En el cas de l’avinguda del Paral·lel i Gran de Sant Andreu, la suspensió va arribar a finals del 2017.

La mesura anunciada per Sanz no va ser ben rebuda pel principal grup de l’oposició, el del PDEcat, la regidora del qual Francina Vila va alertar que la suspensió pot ocasionar “un nou nyap”, que és el que segons la seva opinió va passar en el cas de Sant Antoni.

Temes:

Restaurants