Un geni que va deixar un llegat del Mediterrani al Pirineu

Quan parlem d’Antoni Gaudí, la imatge que se li sol aparèixer a tothom és segurament la de la Sagrada Família i les seves torres dominant l’horitzó de Barcelona. O les més que fotografiades Casa Milà i Casa Batlló. Però molt abans de convertir-se en el gran geni de l’arquitectura modernista, Gaudí va ser un nen que observava la natura entre els camps d’avellaners i oliveres del Camp de Tarragona i del seu Reus natal.

Tot i no haver deixat una empremta significativa a la seva terra, la presència del paisatge mediterrani va ser tan important en la figura de l’arquitecte que va quedar impresa en la seva obra i el seu pensament. Així que, per entendre l’obra més revolucionària d’un dels primers i més convençuts ambaixadors del Camp de Tarragona, cal allunyar-se per un moment de Barcelona i tornar als seus orígens.

"Gaudí era de Reus i molt del Camp de Tarragona, aquest era el seu ADN. Estava enamorat de les seves arrels i ho defensava davant de tothom", explica Tate Cabré, experta en la figura de Gaudí i guia de la Sagrada Família. Amb un avi pescador del Serrallo de Tarragona, l’arquitecte va desenvolupar aviat una estreta vinculació amb el mar. Així ho explica Cabré: "Aquest amor pel mar el va mantenir tota la vida. La seva arquitectura està farcida de l’estètica de l’aigua, amb formes deliqüescents i amb detalls submarins pertot arreu. Necessitava tant el mar que es reservava els diumenges per anar a passejar per la platja".

Aquesta empremta s’aprecia en l’obra del geni gràcies als seus estudiants i ajudants, molts dels quals també eren del Camp. Gaudí es va envoltar de noms com Cèsar Martinell, de Valls, i Josep Francesc Ràfols i Fontanals, nascut a Vilanova i la Geltrú però arrelat a la Selva del Camp, que es van encarregar de transcriure els ensenyaments del mestre. "Gaudí els deia que la gent de Tarragona és especial en estètica i creativitat, ja des dels temps dels romans, perquè afirmava que hi ha una incidència determinada de la llum del sol sobre l’aigua del mar que fa que les coses siguin més clares i lluminoses", explica l’experta.

Malgrat el profund vincle amb els seus orígens, l’arquitecte no va tenir un paper destacat en el paisatge de la seva ciutat ni del Camp. Actualment, només queda a Tarragona un altar, dissenyat per ell i reconstruït després de la Guerra Civil, a l’església de Jesús i Maria, una obra molt desconeguda per al gran públic. Paradoxalment, no té cap obra a Reus. Cabré ho atribueix al fet que Gaudí no va exercir com a arquitecte municipal en cap poble tarragoní: "Ell anava molt per lliure, era molt independent. L’obra que tenim avui dia es va fer majoritàriament per encàrrec, i pràcticament ningú del Camp no li va encarregar mai res".

Projectes infructuosos a Reus

Cabré, que és de Reus com Gaudí, esmenta alguns casos no exitosos en què l’arquitecte va dissenyar obres per a aquesta ciutat: un concurs per restaurar el Teatre Fortuny que no va guanyar o un encàrrec per construir una casa a la plaça de Catalunya, que no es va materialitzar per la dificultat d’adquirir els solars. El cas més destacat va ser la missió d’intervenir al Santuari de Misericòrdia, encomanada per la Junta d’Obres: "Uns desacords amb els veïns van fer que no prosperés", diu.

Aquesta tònica s’aplica a la resta de Catalunya, on queden poques obres del geni. Entre les més destacades, els Jardins Artigas de la Pobla de Lillet (Berguedà), la Cooperativa Obrera de Mataró, la cripta de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), el Celler Güell de Sitges i un misteri a Montserrat. Fora de Catalunya, hi ha la reforma de la catedral de Palma (Mallorca), El Capricho de Gaudí de Comillas (Cantàbria) i, a Castella i Lleó, la Casa Botines (Lleó) i el Palau Episcopal d’Astorga. Cabré explica que moltes d’aquestes obres encara són "desconegudes i secundàries".

Notícies relacionades

Drons a la Colònia Güell

On neix l’univers de Gaudí

Les obres fetes a Barcelona acaparen tots els focus: el parc Güell i el Palau Güell, les cases Milà, Batlló i Vicens i la mateixa Sagrada Família, perquè són patrimoni de la Unesco juntament amb la Cripta Güell. "En aquestes podem veure el Gaudí essencial, l’últim Gaudí, la revolució de l’arquitecte", afirma l’experta, prenent el nom que li va donar Jordi Bonet i Armengol, anterior responsable de la construcció del temple barceloní. Sis edificis gaudinians tramiten des del 2024 l’ampliació de la llista de patrimoni protegit per la Unesco: la catedral de Palma, el xalet de Comillas, la Casa Botines, el Palau Episcopal d’Astorga i dues meravelles més de Barcelona, la Torre Bellesguard i el Col·legi de les Teresianes de Barcelona, que, per cert, acollirà un museu dedicat a la dimensió més espiritual de l’arquitecte.

Els intents recents de construir una obra de Gaudí a Reus han sigut molts i infructuosos, normalment amb obres dissenyades per ubicar-se en altres llocs, però la setmana passada es va anunciar un projecte per erigir, en un parc de la capital del Baix Camp, una rèplica de la capella de l’Assumpta que s’està construint a la Sagrada Família.