L'Ajuntament de Barcelona sanciona amb 196.000 euros el propietari d'una vivenda de protecció oficial que la va llogar

El propietari d’un pis de protecció oficial de la Barceloneta haurà de pagar 196.000 euros per no viure a la vivenda que va rebre ajuts públics i llogar-la a un tercer (180.000 euros en concepte de multa i la resta com a devolució dels lloguers cobrats). Aquesta sanció és la primera que s’aplica després del pla d’inspeccions fet per l’Ajuntament de Barcelona en coordinació amb l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat. De les 1.500 inspeccions fetes s’han tramitat 13 expedients sancionadors mésencara oberts. Encara queda per examinar la situació de la resta de vivendes protegides, fins a arribar a les 16.000 que conserven aquesta qualificació a Barcelona.

La llei del dret a la vivenda estableix l’obligació que les vivendes de protecció oficial es destinin a residència habitual de les persones a qui s’adjudiquen en propietat. Aquesta qualificació es manté durant 20 o 30 anys, segons els casos, quan passen al mercat lliure. Només en supòsits excepcionals, i de manera transitòria, quan els adjudicataris acreditin la impossibilitat de viure en aquesta vivenda, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya els pot autoritzar llogar-lo, però a un preu fixat per l’Administració. Les sancions previstes per incomplir aquesta normativa poden suposar multes econòmiques de 90.000 a 900.000 euros. Malgrat l’elevat import de les multes, l’Ajuntament de Barcelona afirma que no persegueix un afany recaptatori sinó "que les vivendes que es trobin buides tornin a recuperar el seu ús social".

Al carrer del Doctor Aiguader

L’expedient ja resolt ha sancionat els propietaris d’una vivenda de protecció oficial construïda els anys 90 al carrer del Doctor Aiguader, a la Barceloneta. En aquest cas se’ls ha aplicat una sanció de 180.000 euros per dues sancions molt greus, no viure a l’immoble i destinar-lo a lloguer sense autorització i a un preu "molt per sobre del que se li hauria autoritzat". A més de la multa, la sanció també inclou l’obligació de retornar a l’Administració les quantitats rebudes en concepte de lloguer per sobre del permès, en total 16.048 euros.

Mentre conservin la seva qualificació de vivenda de protecció oficial (en aquest cas, 30 anys), els propietaris d’aquests pisos continuen sotmesos a aquestes limitacions. No obstant, l’Ajuntament de Barcelona reclama al Govern que la condició de vivenda de protecció oficial es mantingui de forma indefinida, de manera que el parc de vivenda assequible finançada amb fons públics es mantingui en lloc d’anar desapareixent progressivament. La tècnica municipal Fuensanta Alcalá ha recordat que la VPO habitualment té un preu màxim de venda de 1.940 euros per metre quadrat i de lloguer de 6,40 euros el metre, però els que es llogaven sense autorització cobraven entre un 30% i un 50% més. 

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

Muntaner ha lamentat que altres municipis de Catalunya no facin aquest tipus d’inspeccions, que en primera instància són competència de la Generalitat, i ha recordat que fins ara no s’havia fet un "control sistemàtic" del parc de VPO i només s’havien interposat sancions després de denúncies.  

16.000 vivendes de protecció oficial

El programa municipal d’inspeccions preveu comprovar si es compleix la normativa a les 16.000 vivendes que encara mantenen aquesta qualificació a la ciutat. Els 13 expedients encara en tràmit després d’inspeccionar els primers 1.500 pisos es troben als districtes de Ciutat Vella (3), Sants-Montjuïc (1), Horta-Guinardó (2), Nou Barris (4), Eixample (1) i Sant Martí (3).