El Poblenou perd l'antiga fàbrica d'El Cànem

Hi ha part de la història del Poblenou que s’està perdent. La imminent demolició del’antiga fàbrica de jute El Cànem té en alerta els veïns del barri. L’edifici, situat a pocs metres de la rambla del Poblenou, és un símbol de la vida industrial que predominava al llavors denominat ‘Manchester català’, el districte obrer de Barcelona. Al lloc d’El Cànem, es construirà un edifici de 9.000 metres quadrats per allotjar oficines conservant només la seva façana exterior.

La desaparició de la fàbrica és un dels nombrosos projectes inclosos en el 22@. El pla va prometre renovar el Poblenou industrial en un barri tecnològic enfocat al desenvolupament i la investigació. També es va comprometre a conservar el característic passat industrial del barri, per la qual cosa el 2006 es van categoritzar els edificis d’interès. Tot i així, la falta de pressupost per a la rehabilitació o la complexitat a l’hora de reformar-los van provocar anys de desús que n’han empitjorat les condicions.

La història es converteix en anècdota

La conservació de la façana exterior ajudarà poc al paisatge urbanístic del barri, segons la plataforma Eix Pere IV, ja que al mantenir només un element es converteix la història en una simple anècdota. “Un recordatori que a més contrasta amb l’arquitectura de gratacels i oficines que s’està implantant”, denuncia l’entitat.

L’abandonament per part de diversos governs municipals va provocar l’enuig de l’òrgan veïnal, que busquen, a través de plataformes com Taula Eix Pere IV, un projecte que lluiti perquè l’impacte del 22@ sigui el més respectuós amb la vida de barri. “Volem una estratègia enfocada als veïns”, defensa Maribel Roselló, membre de la plataforma. “Una ciutat ha d’innovar, però no serveix de res tenir un Sillicon Valley si ningú pot viure-hi”, afegeix.

Els veïns, protagonistes del passat

La fàbrica d’El Cànem data de finals del segle XIX i hi treballaven milers de persones. Les més conegudes van arribar a ser “les dones del cànem”, empleades amb certa popularitat al barri perl’olor que desprenien a causa de la pols d’aquest material. “Nenes de 10 a 15 anys tenyides amb els colors de la gana, de pudor i d’una misèria que les acompanyava fins que morien als 25 o 30 anys”, com descriu el novel·lista barceloní Xavier Berenguel.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Si bé aquesta part de la seva història no hauria de ser celebrada, la seva conservació mantindria vives la història i tradició industrial que tant va caracteritzar el Poblenou. Una història que no només manté dret el record de les fàbriques, sinó el de la classe obrera que vivia al ‘Manchester català’.

Al veure l’antic emplaçament, costa imaginar-se una harmonia entre els edificis del carrer de Doctor Trueta i les futures oficines. A El Cànem només l’envoltenedificis residencials, un institut, una guarderia i bars de barri. “Les construccions més contemporànies no conviuen amb el patrimoni, el devoren”, al·lega la plataforma Eix Pere IV. “El 22@ és un plantejament que es fa per trossos, va illa per illa, no des d’una perspectiva general. Per això és necessari una nova visió del projecte”.