El Govern troba bancs de sorra que podrien regenerar platges a BCN

La sorra és un bé escàs, del qual es perden milers de metres cúbics cada any a les platges de la província de Barcelona i que alguns alcaldes reclamen blindar. Al seu torn, restituir les platges obliga a extreure sediments sota del mar –una operació sempre agressiva– i els temporals amenacen de fer malbé els recanvis. Trobar la fórmula que fortifiqui el litoral imposa preguntar-se si convé recórrer als sorrals submarins per reforçar la vora davant l’avanç del mar (i salvaguardar un paisatge que atrau oci i turisme) o sondejar alternatives menys perjudicials per al medi ambient i duradores davant el canvi climàtic.

La falta de disponibilitat de prou sorra acumulada als ports va ser la raó per la qual el Ministeri de Transició Ecològica (Miteco) va excloure les platges de Barcelona i de Badalona en les obres d’emergència el 2024 per refer desperfectes. Aquest 2025, el ministeri ha descartat reposar sorra al litoral de la província de Barcelona, tret que sobrevinguin destrosses per tempestes virulentes. Assegura que no hi ha hagut aportacions perquè no hi ha hagut operacions de dragatge. En tot cas, el ministeri afirma que té localitzades grans reserves de sorra al llit marí als voltants de Barcelona.

El més habitual per recompondre les platges ha sigut assortir-se de sorra que els ports retenen o furgar entre 15 i 25 metres de profunditat al mar, on les provisions escassegen. La Direcció General de la Costa i el Mar va sol·licitar un estudi pel qual es va explorar fins a 100 metres de profunditat entre el port de Barcelona i Portbou per trobar provisions desconegudes. El Miteco manifesta que "es van identificar jaciments de sorra en nou zones recomanades amb material susceptible de ser extret a la província de Barcelona per a aportació a platges". El volum potencial, segons el ministeri, "ascendeix a 1,4 bilions de metres cúbics".

Cautela i protecció

Jorge Guillén, investigador de l’Institut de Ciències del Mar-CSIC, acredita que 1,4 bilions és una proporció majúscula. "És una barbaritat, probablement el volum de sorra des que les regeneracions artificials van començar als anys 80 ha sigut de l’ordre de 40 a 50 milions de metres cúbics a la província de Barcelona", compara. En tot cas, el científic aconsella ser caut amb la xifra. "Si considerem que la plataforma continental catalana té una superfície aproximada de 10.000 quilòmetres quadrats, 1,4 bilions de metres cúbics representarien un dragatge d'uns 140 metres de tota la plataforma. És una dada clarament errònia", conclou.

També recalca que falten dades per saber si tota la quantitat pot ser apta. Guillén explica que aquests materials localitzats a uns 80 metres de profunditat, anomenats sorres relictes, tenen una antiguitat d’entre 10.000 i 12.000 anys. No obstant, "moltes vegades no tenen gaire potència o estan barrejades amb fang, per la qual cosa no sempre tenen utilitat" per a les platges, aclareix. A més, assenyala que es tracta d’un "recurs estratègic però no renovable". "A diferència de la sorra dels ports, aquesta no es reposarà mai", aclareix.

Una mina al mar

Afegeix que tampoc se sap de quins punts exactes s’agafaria. "Si tot fos sorra útil, seria realista planificar obtenir-la per uns 100 anys, però no sabem si les nou zones identificades són equidistants entre si, cosa que permetria una planificació a llarg termini per minimitzar impactes", manifesta. En aquest sentit, el científic adverteix que la captació sempre tindrà efecte sobre la natura. "Quan la draga agafa sorra s’ho carrega tot i això requereix uns anys de recuperació, perquè l’impacte és gran: no deixa de ser una explotació minera al mar", equipara.

El Miteco comenta que, abans de proveir-se en bancs a gran profunditat, "és necessari sotmetre-ho a avaluació d’impacte ambiental", un tràmit que "retarda alguns anys l’aportació de sorres a les platges", indica. De fet, l’estudi per rastrejar reserves fins a 100 metres a prop de Barcelona no és nou, sinó que es va adjudicar per 1,68 milions d’euros el 2016.

Tirar sorra a les platges per compensar pèrdues és tan sols una solució local i a curt termini mentre no castigui una borrasca, expressa el ministeri. "La regeneració no és la solució al problema", coincideix Guillén. "Per definició, s’haurà de tornar a fer en tres, quatre, cinc o sis anys, de manera que es trasllada el problema en el temps si només es fa això", rebla.

El Miteco té diversos projectes d’estabilització de platges en perspectiva. Combinen intervencions que qualifica de "dures" –com la construcció d’espigons i dics– amb "toves" –aportacions de sediments, recuperació de dunes o regeneració d’aiguamolls–, segons la zona. En els últims mesos, ha aprovat el projecte per a les platges de Cabrera de Mar (Maresme), on s’estendran espigons i es desplaçarà sorra per adaptar-se a "la pressió urbanística existent i a l’estat d’erosió". També s’ha donat llum verda al pla per estabilitzar platges al Prat de Llobregat, Viladecans i Gavà, que només es planteja subministrar sorra, al jutjar-se "un litoral més natural i menys rígid".

Alguns casos

Les platges del Prat i Gavà sí que han rebut aportacions de sorra aquest 2025. Han sigut 80.000 metres cúbics per a el Prat i uns 20.000 més per a Gavà. No es tracta de sorra dipositada pel ministeri, sinó que respon a una declaració d’impacte ambiental que obliga l’Autoritat Portuària de Barcelona a traslladar sorra cada any per equilibrar la pèrdua de sediments provocada per l’ampliació del port.

Notícies relacionades

El Sant Jordi i el Sant Jordi Club podran acollir concerts simultàniament el 2029

El futur Sant Jordi Club tindrà terrassa, botiga i més restauració

Montgat, greument castigada per la regressió, diposita la seva fe en el projecte "ambiciós" d’estabilització de les seves platges que el ministeri estudia, declara l’alcalde Andreu Absil. La reposició a la platja de les Roques, l’única autoritzada per rebre sorra extraordinària, passa per captar terres al Port del Masnou, no disponible actualment. Absil admet que les aportacions puntuals "no garanteixen la consolidació de les platges", per la qual cosa reclama una solució que asseguri "un litoral estable i sostenible".

Sitges treballa en diferents projectes, com per exemple un de recuperació de posidònies, per revertir el desgast de la costa. "Apostem per una gestió integrada i natural del nostre litoral, que és un dels nostres factors turístics diferencials, com restaurar dunes, protegir sistemes naturals, entendre com circula la sorra i actuar amb visió a mitjà i llarg termini", enumera l’alcaldessa, Aurora Carbonell.