Els Mossos i la Urbana renegocien el seu repartiment de funcions a Barcelona

El director dels Mossos d’Esquadra, Andreu Joan Martínez, i el comissionat de Seguretat de Barcelona, Amadeu Recasens, encapçalen el grup de treball mixt entre laConselleria d’Interior i l’ajuntament per "actualitzar", en paraules del primer, un conveni que regula la relació entre Mossos i Guàrdia Urbana que ha quedat "obsoleta", en paraules del segon.

El repartiment de funcions entre els dos cossos es va redactar el 2005, quan la policia catalana es va desplegar a Barcelona per assumir les competències del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil. No obstant, en 13 anys, la ciutat ha canviat molt. “Ha crescut la població i aquesta és objecte de nous fenòmens delictius", remarca Martínez, sense citar explícitament l’amenaça gihadista o l’epidèmia dels narcopisos. En aquest temps, també han evolucionat els mateixos cossos. I la Guàrdia Urbana ho ha fet cap a un model "basat en la proximitat i la transparència", remarca Recasens, que ha suposat renunciar a la funciód’ordre públic.

Tant Martínez com Recasens es mostren reticents a avançar cap de les seves prioritats en una negociació que, asseguren, comença “amb lleialtat mútua”, una cosa que no sempre ha passat. Tot i que durant les entrevistes amb EL PERIÓDICO tots dos han reconegut que una de les carpetes que s’obrirà serà la que concretarà millor lesfuncions de policia judicial que pot exercir la Urbana.Les unitats d’investigació del cos municipal o el seuGrup de Delinqüència Urbana (GDU)han sigut claus per acreditar davant del jutge l’activitat dels narcopisos a Ciutat Vella o descobrir les vies de subministrament de material falsificat als venedors del top manta. “Podrien completar aquesta funció amb la recepció de denúncies”, apunta Martínez.

Cues a les comissaries

No es tractaria d’una novetat menor per al ciutadà, ja que comissaries com la de Ciutat Vella registren col·lapses importants per recollir denúncies. Actualment, la Urbana només recull demandes pels delictes més senzills, furts o pèrdues d’objectes. 

En aquesta mateixa taula es debatrà també sobre elport de Barcelona, una Administració independent però limítrofa amb la ciutat, responsable de la riba on es concentra un problema com la venda ambulant il·legal. I, tot i que ningú discutirà la competència en seguretat viària dins de la capital catalana, responsabilitat de la Urbana, sí que s’abordaran els casos en què una patrulla dels Mossos pot intervenir per sancionar una infracció que detecti in fraganti. Sense que hi hagi res escrit sobre aquest assumpte, la inèrcia ha provocat que els Mossos hagin deixat de multar a Barcelona.

Millorar la coordinació 

La coordinació entre els dos cossos ha de millorar, perquè les polítiques d’austeritat del Partit Popular han deixat les dues policies amb una falta d’efectius punyent. El govern espanyol deu als Mossos uns 800 milions d’euros perquè el president Rajoy va deixar d’abonar el 100% dels diners estatals per a la policia autonòmica i tampoc ha permès que es convoquin noves promocions entre el 2011 i el 2018. "Les sensacions amb el nou equip del Ministeri d’Interior són bones", explica Martínez, que valora que s’hagi creat una comissió permanent i bilateral per aconseguir la convocatòria de 1.500 mossos que s’integrarien el juny del 2020 –750– i el juny del 2021 –750 més–. “Estem dins del termini perquè això es pugui aconseguir”. El ministre Marlaska també ha promès que començarà a restituir la suma de 800 milions quan s’aprovin els Pressupostos.

Recasens, per la seva banda, va sol·licitar al Govern espanyol que accedeixi a reposar amb previsió totes les baixes que pot provocar el decret sobre la prejubilació de policies locals que preveu aprovar. “Que ens donin un termini d’un any i mig abans d’aplicar-lo, perquè això és el que triguem a generar nous agents” va raonar. 

A Barcelona li falten policies, tant mossos com guàrdies urbans, per això encara és més necessari “millorar la coordinació” entre tots dos, coincideixen a dir Martínez i Recasens.

Ciutat Vella, laboratori de proves 

Ciutat Vella és un laboratori de proves idoni per buscar noves fórmules que mitiguin l’absència d’efectius. La Urbana va activar a l’estiu un pla de xoc consistent a enviar un reforç de 56 agents a aquest districte i a aprovar una partida de 12 milions d’euros en hores extres invertides en allargar els horaris dels efectius que operen en aquests veïnats. No obstant, la mesura s’ha confirmat que és insuficient. Aquest dimecres 31 d’octubre –tot i que la data oficial és l’1 de novembre– els Mossos estrenen un nou intent de pacificar el districte i, més en concret, el Raval. Després de les dades del balanç delinqüencial que han registrat un repunt alarmant dels delictes, la policia catalana ha dissenyat el dispositiu Ubiq, que rep aquest nom com a abreviació d’ubiqüitat, per “elevar la presència de policia uniformada” sobretot en els punts més conflictius i durant les franges horàries més complicades. “No és cap brindis al sol, és un esforç real que es notarà”, va matisar un comandament policial.

El pla Ubiq

El pla Ubiq significa enviar diàriament a Ciutat Vella un comboi que integraran una furgoneta de sis antiavalots de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), dos cotxes patrulla de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà, tres motoristes Guilla del Grup Regional de Motoristes i dos agents de paisà especialitzats en delinqüència urbana. Aquest grup alternarà la seva presència en els sectors del districte de més risc. 

Les instruccions que han rebut són aparcar els vehicles en llocs visibles i patrullar enbinomis –els antiavalots i els agents de proximitat– per la zona. "El barri ha de notar que som allà i els delinqüents, també”, remarquen. Els motoristes actuaran entrinomi, és a dir, tots tres junts, un nombre que permet que, a l’identificar un grup nombrós de persones, un d’ells tracti amb els sospitosos, el segon es quedi en segona línia per donar seguretat i el tercer contacti amb la sala de control per poder comprovar que no hi ha una ordre de detenció pendent.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Aquesta és precisament la tasca que duran a terme els efectius que encarnen el dispositiu: identificar qualsevol sospitós que detectin els agents de paisà per poder perseguir la tinença d’armes blanques. Al Raval i al Born s’han produït en els últims mesos aldarulls greus amb matxets, gairebé sempre vinculats a discussions derivades dels narcopisos.

La presència dels tres tipus de vehicles, especialment les motos, possibilita que la seva presència no es limiti a tranquil·litzar els veïns –que seran informats pels agents de proximitat– i a espantar els malfactors, sinó que també funcionaran com un recurs de resposta ràpida davant de qualsevol emergència a la zona. “És un dispositiu dinàmic" que suplementa el servei ordinari de la comissaria de Ciutat Vella, resumeix Martínez. "El que notarà el ciutadà és que veurà més policies", aclareix Recasens.