Anar al contingut

DEFENSA LA CORRECCIÓ

L'arquebisbat de Barcelona va immatricular 51 edificis amb la 'llei Aznar'

L'arquebisbat només va registrar edificis la propietat dels quals estava provada històricament: en total 133 finques de 51 parròquies, la Catedral i el Palau Arquebisbal

Ernest Alós

L'arquebisbat de Barcelona va immatricular 51 edificis amb la 'llei Aznar'

FERRAN SENDRA

L’arquebisbat de Barcelona va immatricular (va inscriure directament al registre de la propietat, aprofitant la llei hipotecària aprovada pel Govern Aznar el 1998) 51 parròquies, el mateix palau episcopal i la Catedral de Barcelona. En un exercici de llum i taquígrafs, la delegació d’Economia de l’arquebisbat ha enumerat tots els béns que es es van registrar durant el període 2000-2014 aprofitant la llei que equiparava l’Església a l’Administració Pública com a registradora de la propietat i ha justificat la legalitat i la correcció del procés en el cas de Barcelona: en tots els casos es tracta d’esglésies (i els seus annexos com ara rectories, locals i cementiris parroquials) que legalment no es podien inscriure en el registre fins aquesta data i dels quals hi havia proves documentals sobrades que acreditaven la propietat efectiva per part de la diòcesi.

El bisbat destaca que la immatriculació no li va atorgar la propietat d’aquests edificis, sinó que va registrar una propietat que ja era efectiva i que ningú més ha reclamat. "Només el que vèiem segur", ha explicat avui el fins fa poques setmanes delegat d’Economia de l’arquebisbat, Antoni Matabosch. En els casos de dubte, com en 10 ermites envoltades de finques, es va renunciar a utilitzar aquest mecanisme, que ja no és vigent des del 2015.

Entre les 54 operacions d’inmatriculació (alguns d’aquests registres inclouen en una escriptura diverses finques, com el temple, els locals parroquials i la rectoria d’una mateixa parròquia, i per això el nombre de finques afectades ascendeix a 133) hi figuren, per exemple, temples històrics com la Catedral, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Sants Just i Pastor, Sant Jaume, Santa Anna, Sant Miquel del Port, Santa Pere de les Puel·les, la basílica de la Mercè o l’església de Betlem, i parròquies d’altres municipis com la de Santa Maria de Badalona, Santa Maria de Cornellà, Santa Eulàlia, Sant Joan i Sant Isidre de l’Hospitalet, Santa Maria i Sant Josep de Mataró i  Sant Adrià a Sant Adrià de Besòs.

Antoni Matabosch, ha aclarit el que segons la seva opinió és un "equívoc" en la polèmica sobre les inmatriculacions. Des que el 1863 es va començar a regularitzar l’estat de les propietats de l’Església després de la desamortització, aquesta va anar registrant les seves propietats (amb la fórmula d’un expedient que subscrivia el bisbe) a excepció dels temples, la propietat dels quals al seu dia es va considerar tan evident que no havia de ser inclosa en el registre de la propietat. La llei franquista del 1946 va canviar aquest sistema pel de la inmatriculació i la d’Aznar del 1998 només va ampliar aquesta possibilitat als temples.

L’arquebisbat de Barcelona, en un procés que va durar 10 anys, ha defensat, s’ha limitat escrupolosament a registrar aquests temples, sempre en el cas que ja constessin al cadastre, fos efectiu el seu ús per part de l’Església (de fet, qualsevol ciutadà pot reclamar una propietat que utilitzi de forma incontestada i pacífica durant 30 anys) i hi hagi evidències documentals de la seva propietat. El cas extrem, per exemple, és el palau episcopal de Barcelona, que no estava registrat, tot i que al seu arxiu s’hi conserva fins i tot l’escriptura de compra del solar l’any 1087 a una família jueva.

La polèmica

Molt diferent és el cas de la inmatriculació d’un altre tipus de béns, que ha sigut discutit en nombroses diòcesis, denunciat com un espoli de béns fins aleshores comunals i que ha portat el nou Govern socialista a plantejar-ne una revisió per "revertir al domini públic" les registrades incorrectament. Especialment polèmic ha sigut el cas de diòcesis com la de Pamplona, on s’ha denunciat la inmatriculació d’unes mil finques, moltes d’elles sense cap relació amb el culte, o la de la mesquita-Catedral de Còrdova, la documentació històrica de la qual sostenen de forma més contundent la seva propietat civil que eclesiàstica.

Catalunya tampoc es deslliura d’aquesta polèmica, amb casos que no resulten tan defensables en públic (o almenys, no han sigut defensats amb tanta transparència). Per exemple, la Unió de Pagesos va denunciar el mes de setembre passat que la diòcesi de Vic va immatricular 433 propietats, entre les quals, 203 ermites, esglésies i capelles, 52 cases rectorals, 95 terrenys i finques i 50 cementiris. En molts casos, els veïns han reclamat que els edificis en litigi passin a domini públic, ja que van ser sufragats per ells mateixos. Matabosch ha argumentat que els veïns en aquests casos van fer les seves aportacions "com a cristians", i això justifica que la propietat segueixi en mans de la comunitat parroquial i al servei de tots". Tot i que ha admès que en altres diòcesis hi podria haver inscripcions que suscitin "algun problema". 

Entre les fonts documentals que ha utilitzat l’arquebisbat per justificar la propietat dels 133 béns hi figuren la relació de temples propietat de l’Església que es va recollir en un conveni entre Espanya i el Vaticà el 1861, el fet que constessin des de fa dècades en el cadastre a nom de la diòcesi o parròquia (la inscripció en el registre de la propietat no era obligatòria, però sí en el cadastre) o la documentació de l’arxiu diocesà, amb proves documentals de la propietat o ús que en alguns casos es remunten al segle X.

La relació d’inmatriculacions del bisbat de Barcelona

Mare de Déu de Betlem (Barcelona)
Mare de Déu del Carme (Barcelona)
Mare de Déu dels Dolors (Barcelona)
Mare de Déu de la Mercè (Barcelona)
Sant Agustí (Barcelona)
Sant Andreu del Palomar (Barcelona)
Sant Francesc d’Assís (Barcelona)
Sant Jaume (Barcelona)
Sant Joan de Gràcia (Barcelona)
Sant Miquel del Port (Barcelona)
Sant Pere de les Puel·les (Barcelona)
Sant Vicenç (Barcelona)
Santa Anna (Barcelona)
Santa Creu d’Olorda (Barcelona)
Santa Eulàlia de Vilapicina (Barcelona)
Santa Madrona (Barcelona)
Santa Maria de Gràcia (Barcelona)
Santa Maria del Mar (Barcelona)
Santa Maria del Pi (Barcelona)
Santa Maria del Remei (Barcelona)
Santa Maria de Sants (Barcelona)
Santa Maria del Taulat (Barcelona)
Santíssima Trinitat (Barcelona)
Sants Gervasi i Protasi (Barcelona)
Sants Just i Pastor (Barcelona)
Sant Feliu (Alella)
Sant Julià (Argentona)
Santa Maria (Badalona)
Santa Creu (Cabrils)
Santa Maria (Caldes d’Estrac)
Sant Esteve (Canyamars)
Santa Maria (Cornellà de Llobregat)
Sant Iscle i Santa Victòria (Dosrius)
Sant Andreu d'Alfar (Dosrius)
Sant Isidre (l’Hospitalet de Llobregat)
Sant Joan Evangelista (l’Hospitalet de Llobregat)
Santa Eulàlia de Mèrida (l’Hospitalet de Llobregat)
Sant Andreu (Sant Andreu de Llavaneres)
Mare de Déu del Pilar (el Masnou)
Sant Pere (el Masnou)
Sant Josep (Mataró)
Santa Maria (Mataró)
Sant Joan (Montgat)
Sant Andreu (Òrrius)
Sant Cristòfol (Premià de Mar)
Sant Adrià (Sant Adrià de Besòs)
Sant Martí (Teià)
Sant Cebrià (Tiana)
Sant Joan (Vilassar de Mar)
Arquebisbat de Barcelona (Bisbe, 5 i Bisbe, 10)