La colònia d'orenetes més puixant de Barcelona es refugia al Banc de Sang

L’edifici del Banc de Sang i Teixits, al passeig Taulat del Poblenou, no només administra les reserves de plasma o cèl·lules mare que necessiten els hospitals i centres d’investigació catalans. Des de fa un parell d’anys protegeix també la que s’ha convertit ràpidament en la colònia d’oreneta cuablancamés puixant de la ciutat de Barcelona. Uns visitants estacionals que, tot i que aquest any han arribat més tard, i delmats, pels temporals de la primavera, han trobat a les finestres de l’edifici dissenyat pels arquitectes Sabaté, Talòs i Espeche un lloc ideal per instal·lar-hi els seus nius. Aquest any, 33, que juntament amb els dels edificis propers sumen una colònia de gairebé 60 parelles, una cinquena part de les 300 censades a tot Barcelona, quan fa quatre anys no arribaven a la desena. Aquestes petites aus devoradores d’insectes (uns 50 quilos a l’any), i rigorosament protegides per la llei, també han trobat uns gestors sensibilitzats: el Banc de Sang ha decidit no netejar les seves finestres, des del març fins a l’octubre, per no pertorbar el període de cria de les orenetes, els autors d’aquestes cassoletes de fang que s’alineen sota els alers de les cases.

A l’edifici del Poblenou, les orenetes han trobat una combinació de factors perfecta. Fang per construir els seus nius i insectes voladors al parc del litoral i la resta de zones verdes properes, i una configuració idònia a l’edifici del Banc de Sang: un edifici rectangular amb finestres enfonsades, com nínxols, que no s’obren cap a l’exterior. Rosalía García, responsable de manteniment de l’edifici, recorda que les aus van començar a arribar el 2016. Inicialment van donar ordres als operaris de neteja que es despengen amb una gòndola per la façana que no toquessin els nius. Però l’any passat la seva activitat pot ser que desaprofités la segona llocada de l’any. Aquest any, el Banc de Sang ha pres mesures més radicals, per no molestar i estressar els ocells: evitar la neteja de les finestres de les plantes superiors durant vuit mesos.

“Fa més il·lusió tenir totes aquestes orenetes volant que els vidres més nets”, diu Rosalía García. Les orenetes voletegen al voltant de l’edifici i des de l’interior es pot veure l’activitat dels nius. El personal s’ha sensibilitzat. “Una cria va caure a la rampa del pàrquing, la va recollir el cap de manteniment i després de consultar els Agents Rurals el vam deixar en una clínica veterinària”, diu. Després de batejar-lo com a Rampa. Per a qui es trobi amb un cas similar, aquest és el procediment a seguir: això de fer engolir a la cria pa o aigua a casa, no.

Quatre grans colònies

La colònia d’orenetes cuablanca del litoral del Poblenou és una de les quatre grans de la ciutat. Al costat de les de la caserna del Bruc (59 nius), la dels Salesians d’Horta (43) i l’estació de les Planes, explica Sergi Garcia, de l’associació Gallanthus, que controla la població a la ciutat). Possiblement el seu origen són els pocs exemplars que van començar a niar als antics blocs del Patronat Municipal de l’Habitatge situats al final de la rambla del Poblenou, els ‘Tupolev’. Tot i que allà no han trobat la mateixa acollida que a l’edifici propietat de l’empresa pública dependent del Departament de Sanitat:fa uns dies es podien veure cinc parelles intentant reconstruir nius trencats, o bé per un veí (segurament desconeixedor del tros de multa que li pot caure), o bé pel desgast hivernal. Al cap d’uns dies, un havia prosperat, i dels altres quatre només en quedava una empremta. Amb tot, en un radi de tot just 150 metres, aquesta primavera estan actius i en bon estat gairebé 60 nius: 33 al Banc de Sang, 23 a cinc blocs de la rambla del Poblenou / passeig Calvell, especialment en el número 23-25, i almenys dos més en edificis situats al seu costat.

És a dir, gairebé 60 parelles, un centenar d’orenetes a les quals s’hi pot sumar afegir al final de la temporada un o dos centenars d’exemplars que convertiran aquest petita zona del Poblenou, al setembre, en un festival aeri (i si tot va bé, quan tornin l’any que ve, una vegada restades les caigudes en la migració hivernal a l’Àfrica). Malgrat que la concentració d’orenetes ha provocat en els últims dies l’interès d’alguns depredadors: es pot arribar a veure simultàniament rondant el Banc de Sang una parella de xoriguers i un trio de garses. Si la trobada acaba en un banquet de cries, mala sort: naturalitzar la ciutat inclou tant els menjadors d’insectes com l’ocell gran que es menja el petit.

Però no n’hi ha prou amb la sensibilitat dels propietaris d’un edifici. L’àrea de Biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona aspira a posar en marxa ben aviat un sistema d’alerta que avisi de qualsevol llicència d’obres que afecti els 700 edificis de Barcelona en els quals ja està identificada la nidificació d’alguna espècie protegida, per evitar destruccions i planejar mesures compensatòries, explica el biòleg d’aquest departament Octavi Borruel.

“Un dels problemes és que la ciutat cada vegada té menys edificis vells i les reformes tanquen els buits on nien els falciots, que també desapareixen quan es construeix i s’elimina una mitjancera”, explica Borruel. "I els nous edificis, precisament per criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, són cada vegada més hermètics”,afegeix Sergi García.  També costa trobar fangars on les orenetes cuablanca i les orenetes comunes recullin material per construir els seus nius: per aquest motiu s’estudia instal·lar-ne alguns d’artificials, en llocs com el parc de la Trinitat i el Poblenou.

Notícies relacionades

L'escassa gavina corsa torna a criar al port de Barcelona

Catalunya censa una a una totes les orenetes

Aquesta reducció dels espais on niar està limitant la població d’aus a les grans ciutats, però en canvi s’està detectant un increment de la població de l’oreneta cuablanca a Barcelona.“És possible que la naturalització dels espais verds, amb basses i l’eliminació de l’ús de pesticides i herbicides estigui augmentant la població d’insectes i que les aus insectívores ara trobin més aliment”, apunta García.

La destrucció de nius és un delicte

Les aus insectívores són espècies protegides en la legislació espanyola i catalana. Arrencar els nius conscientment pot comportar multes de 100 euros a 200.000. A les més greus es poden afrontar els que destrueixen colònies importants, com l’Hospital Comarcal de Vinaròs, denunciat per fer-ne caure 200 nius, la colònia més important de la Comunitat Valenciana. Però des de la reforma del Codi Penal del 2015, a més de la sanció administrativa, que a Catalunya depèn de la Conselleria de Territori i Paisatge, la destrucció de nius d’aus protegides o pertorbar el seu període de cria va passar a ser considerada un delicte, que a Catalunya investiguen els Agents Rurals de la Conselleria d’Agricultura i pot arribar a comportar penes de fins a dos anys de presó.  Això sí, si els nius comporten problemes irresolubles en una estructura poden ser retirats, però sempre amb permís de la Generalitat i fora del període de cria. Agricultura concedeix a l’any unes 20 autoritzacions d’aquest tipus.