L'estampadora furtiva

Et pares en sec mirant a terra, com si t'acabessis de trobar un euro, un màster o un parell de cremes d'Olay. Carrer de Sant Lluís, Gràcia. Just al davant de la perruqueria Veer, una noia amb granota blava aplica tinta a la vorera amb un corró i gest meticulós. «Hola», et somriu. «¿Vols estampar la teva samarreta?». En desplega una sobre els mosaics. «És bonic estampar les samarretes de la gent que passeja al costat», diu mentre fa massatges a la tela sobre el paviment amb cura d’artista. «No gaire gent diu que sí». Un minut després, desenganxa la samarreta de les rajoles i hi apareix un estampat pel qual mataria un hipster.

«La bellesa amagada en el que és inesperat», que diu ella. «Barcelona Panot Núm. 563», així s’anuncia la mateixa samarreta dies després en una web de Berlín. El panot núm. 563 és el de la calavera, el que els barcelonins tenen més vist que un mem de Cifuentes. Es ven per 59 euros. 

La noia de la granota blava és Emma France Raff, alemanya criada a Portugal. Parles cinc minuts amb ella i et veus capaç d’envair Polònia. Supura  idealisme contagiós. Nom de guerra del projecte: Raubdruckerin, una cosa així com estampadora furtiva. En femení, recalca. «És bonic que hi hagi paraules femenines. Normalment són masculines –s’arronsa d’espatlles–, ¿per què?».

 

Fa 12 anys que va començar a estampar samarretes i bosses directament de voreres, clavegueres i tapes del carrer. Ha passat el corró per terres de gairebé 30 ciutats. Roma,  París, Lisboa, fins i tot l’Índia. El que fa ella és un street art però al revés, compara. «Convertir un detall de la ciutat en una imatge que s’exhibeix al pit». ¿L’objectiu? «Explorar les ciutats a la recerca de detalls ignorats al paviment que resulten autèntiques peces de disseny».

«Ui, si us veu la Colau», esbufega un passejant amb sorna de tertulià de La Sexta. Tres minuts després se’n va dient «¡fantàstic!». L’encarregat de la perruqueria mira pel vidre amb embadaliment de jubilat veient obres. A estones ensenya el polze cap amunt. L’hi van preguntar abans d’instal·lar-se al davant. «Si no li hagués agradat, no ho hauríem fet», diu Orpheas, company furtiu d’Emma. Són cinc treballant en el projecte a Berlín.

Emma estampa samarretes amb paciència d’artesana. 1, 2… fins a 60 en un dia. «Després necessito un spa», riu. Li dones la raó després de 10 minuts a la gatzoneta amb ella: n’estàs almenys 10 més caminant com Chiquito de la Calzada. Orpheas va fent fotos. «Per ensenyar el procés –justifica ella–. En una fàbrica no vindrà una noia com ha vingut aquest matí cridant: ‘¡Ets tu!, ¡ets tu!’. Li hem estampat al seu suèter i se n’ha anat saltant», recorda. «És bonic tenir un vincle amb el que portes posat –continua sense deixar d’estampar–, pensar d’on ve, qui ho ha fet. Passen moltes coses en el procés. Connectes amb la gent, fas que reflexionin: ‘Potser jo també podré tenir una idea boja’ –desplega un somriure de final feliç–. Tot és possible. No hem de fer el que ens diuen. Podem descobrir les nostres pròpies idees –riu– en lloc d’avisar la policia».

Acaba de parar un cotxe de la Guàrdia Urbana a veure què feien. Ahir els van posar una multa: 25 euros per «embrutar els espais públics». Es van quedar més blancs que Iniesta. Usen tinta ecològica, rentable, sempre deixen el terra net, els van explicar. «Normalment no tenim problemes», prometen. 

 

Fa una estona que ha estampat el panot de la flor a uns metres i no hi ha rastre de tinta. Ara està amb el de la calavera. «No és perfecte», Emma assenyala un forat a la rajola, potser d’un xiclet, i ensenya el buit en el dibuix. «Però aquest forat només és aquí». Hores després s’instal·laran sobre una antiga bàscula de camions. En tres dies, han estampat in situ 170 samarretes i 40 bosses que ara passarien per souvenirs de catàleg.

Notícies relacionades

Només passa a la plaça del Macba

Demana prestada l'escala per 'app'

¿El més estrany que han imprès? «Verdures», riu Emma. «Pots estampar de tot». Fins i tot raïls de tramvia (els de Porto). «Són molt lents», es treuen heroïcitat.

Les samarretes (59 €) i bosses (25 €) de Barcelona ja estan a la venda a la web (raubdruckerin.de). Aquí comença la segona part del projecte, diuen: quan la gent porta els estampats de carrer. «I es converteixen en part del projecte. Poden parlar d’això, veure-ho al mirall, passar pel lloc: ‘La meva samarreta es va fer aquí’». Al davant de la perruqueria Veer.