Anar al contingut

BARCELONEJANT

Només passa a la plaça del Macba

Ana Sánchez

periodico

Només passa a la plaça del Macba
Només passa a la plaça del Macba
Només passa a la plaça del Macba
Només passa a la plaça del Macba

/

Deu minuts aquí i et queda la mateixa cara d’incredulitat com si acabessis de veure un polític dimitir. Asseguda en un banc, una senyora amb un foli a manera de màscara. Divendres 13 en versió Din A-4. A les grades, dos pikachus s’enrotllen. Algú posa música i comernça a ballar. Al fons, un paio busca burilles per fumar. Deu ser El Chusticiero, han fet fins i tot samarretes amb la seva cara. ¿Això és un gos en un monopatí? En un lateral hi ha la dona invisible, així l’anolmenen. Va sempre amb la cara tapada, avui embolicada amb un mocador. I entre skaters que volen, un grupet petoneja el terra. És per a un clip de teatre físic. A la plaça dels Àngels fins i tot s’hi han rodat escenes de pel·lícules porno.

«Només passa al Macba», es repeteix diàriament entre els comentaris d’Instagram. Fa dos anys i mig que dos comptes mostren al món la biodiversitat d’aquest ecosistema urbà que faria caure de cul un antropòleg: Soloenmacba i Macbalife. Aparador de skaters. Aparador humà, a estones versió de carrer de Crónicas marcianas. Aquí també passaria desapercebut Carlos Jesús cabat d’aterrar de Raticulín.
«Aquesta pàgina és la raó per la qual estimo aquesta ciutat», comenten sota un vídeo de Soloenmacba. «Hi ha molta gent que m’ha escrit: ‘Vull anar a Barcelona pel Macba’», explica el seu creador. Prefereix que no aparegui el seu nom. Té 19 anys, patina des dels 11. És dels que salten escales i grinden vorades. Al Macba aprens què és grindar en menys del que es triga ara en treure’s màsters del currículum. Grindar: lliscar amb els eixos del patí.

SoloenMacba va aparèixer fa dos anys i mig. «Al principi pujava tonteries –recorda– Quan vaig començar a editar vídeos, va canviar la cosa». Els seus minidocumentals tenen 33.400 seguidors. El compte va estar un temps aturat. «Em van robar el mòbil», riu. ¿Que per què ho fa? «Em faria pena no pujar res».
¿Què té aquesta plaça d’especial? «La ubicació –respon–. És molt cèntrica, i el Raval té molt a veure amb els personatges que hi ha: les drogues. A part que és perfecte per patinar i hi ha wifi gratis». Ell hi passa potser sis hores al dia.

«No hi ha intenció d’ofendre a ningú», garanteix en el compte. «Molts vídeos els he hagut d’esborrar –explica–. Havia pujat alguna baralla, hi ha gent que es ratlla. Ara intento no ficar-me en embolics». ¿El més estrany que ha vist? «No sé si el més estrany –respon–, però el que em va cridar més l’atenció: una tia es queda en boles amb talons, s’asseu al mur i una noia li comença a rapar el cap mentre una altra li pica a les tetes amb un fuet». Devien ser quarts d’una del migdia. «Quan la rapen, es posa a caminar amb un cartell: I beat the enemy. He vençut l’enemic. Jo pensava que era alguna cosa relacionada amb el càncer. Però era per a una pel·lícula porno».

Aquí les peces de museu estan fora del museu. El personatge més cèlebre és El Chusticiero. Es passa el dia buscant chustas (restes de porros). «El més curiós és que la gent li dona un porro i no l’agafa. A ell el que li agrada és agafar-lo de terra. És com un fetitxe estrany. Fa temps que no se’n sap res». De fet, el creador de l’altrer compte de la plaça, Macbalife, va fer una samarreta amb la seva cara, com quan es perdia un nen als Estats Units als anys 80. «Have you seen him?» (¿l’has vist?). En va vendre 20 o 30.   

Un nen es prepara per surfejar 'La ola', com es diu l'escultura que hi ha al davant del Macba. / MACBALIFE

Un altre personatge que sempre és aquí: el Moha sempre ballant. I el Nica, probablement ensenyant la seva albergínia (així camufla SoloenMacba els seus atacs exhibicionistes). «¿Però què pren aquesta penya?», pregunten per internet. «Què no prenen», respon l’skater.

¿Encara el sorprèn alguna cosa? «Alguna cosa», riu. I ensenya un vídeo que no penjarà a Instagram. Un homeless menja arròs d’un tàper, s’aixeca, punxa amb la forquilla una punta de cigarreta que hi ha a terra, una mica d’arròs i s’ho menja. Sí, en aquesta plaça se’t treuen les ganes de drogar-te. «Jo ni fumo marihuana», assenteix l’skater.
300 ‘skaters’ al dia

«Qualsevol cosa pot passar a Macba», també en dona fe Macbalife. «Qualsevol», garanteix aquest altre skater-instagrammer: Álex Braza, 37 anys, de Jerez. És el que saluda algú amb la mà cada 10 minuts. Fa 15 anys que és a Barcelona, la major part al Macba. Va començar a patinar amb 8. Ara és team manager d’un equip de skaters. Fa dos anys i mig que recopila les piruetes amb patí de la plaça. «Ho vaig posar tot junt i va començar a créixer –recorda–, i vaig començar a crear contingut i a fer esdeveniments». Aquest mateix dissabte portarà una capsa gegant de vambes per patinar.

¿El seu objectiu? «Promocionar el patí», respon. Fins i tot vol fer una campanya de sensibilització per mantenir la plaça neta. «Crear una paperera gran que tingui forma de llauna i sigui una mica patinable».
¿Quants skaters passen per aquí al dia? L’Álex esbufega: «300 els caps de setmana –calcula–. I si hi ha algun esdeveniment al maig, juny, la plaça es posa que sembla que hi regalin cervesa», diu. «Per aquí han passat els millors patinadors del món».

Macbalife va pels 192.000 seguidors, segurament ja 193.000. En suma 2.000 a la setmana. Unes 600 persones porten tatuat el seu logo (una llauna vista des de dalt). Ha pujat a Instagram gairebé 3.000 vídeos, «el 99,9%» són de skaters fent virgueries: saltant cadires, bancs, tanques, volant sobre gent que dorm la mona. Piruetes sobre dos monopatins, fins i tot una demanada de mà sobre rodes. Entre el 0,1% restant s’ha arribat a veure a una parella muntant-s’ho sobre l’escultura que hi ha davant de la façana del Macba. Per decomptat és el millor lloc perquè et facin l’onada. La ola es diu l’escultura d’Oteiza.

0 Comentaris
cargando