Només passa a la plaça del Macba

Deu minuts aquí i et queda la mateixa cara d’incredulitat com si acabessis de veure un polític dimitir. Asseguda en un banc, una senyora amb un foli a manera de màscara. Divendres 13 en versió Din A-4. A les grades, dos pikachus s’enrotllen. Algú posa música i comernça a ballar. Al fons, un paio busca burilles per fumar. Deu ser El Chusticiero, han fet fins i tot samarretes amb la seva cara. ¿Això és un gos en un monopatí? En un lateral hi ha la dona invisible, així l’anolmenen. Va sempre amb la cara tapada, avui embolicada amb un mocador. I entre skaters que volen, un grupet petoneja el terra. És per a un clip de teatre físic. A la plaça dels Àngels fins i tot s’hi han rodat escenes de pel·lícules porno.

«Només passa al Macba», es repeteix diàriament entre els comentaris d’Instagram. Fa dos anys i mig que dos comptes mostren al món la biodiversitat d’aquest ecosistema urbà que faria caure de cul un antropòleg: Soloenmacba i Macbalife. Aparador de skaters. Aparador humà, a estones versió de carrer de Crónicas marcianas. Aquí també passaria desapercebut Carlos Jesús cabat d’aterrar de Raticulín.

«Aquesta pàgina és la raó per la qual estimo aquesta ciutat», comenten sota un vídeo de Soloenmacba. «Hi ha molta gent que m’ha escrit: ‘Vull anar a Barcelona pel Macba’», explica el seu creador. Prefereix que no aparegui el seu nom. Té 19 anys, patina des dels 11. És dels que salten escales i grinden vorades. Al Macba aprens què és grindar en menys del que es triga ara en treure’s màsters del currículum. Grindar: lliscar amb els eixos del patí.

Un altre personatge que sempre és aquí: el Moha sempre ballant. I el Nica, probablement ensenyant la seva albergínia (així camufla SoloenMacba els seus atacs exhibicionistes). «¿Però què pren aquesta penya?», pregunten per internet. «Què no prenen», respon l’skater.

¿Encara el sorprèn alguna cosa? «Alguna cosa», riu. I ensenya un vídeo que no penjarà a Instagram. Un homeless menja arròs d’un tàper, s’aixeca, punxa amb la forquilla una punta de cigarreta que hi ha a terra, una mica d’arròs i s’ho menja. Sí, en aquesta plaça se’t treuen les ganes de drogar-te. «Jo ni fumo marihuana», assenteix l’skater.

300 ‘skaters’ al dia

«Qualsevol cosa pot passar a Macba», també en dona fe Macbalife. «Qualsevol», garanteix aquest altre skater-instagrammer: Álex Braza, 37 anys, de Jerez. És el que saluda algú amb la mà cada 10 minuts. Fa 15 anys que és a Barcelona, la major part al Macba. Va començar a patinar amb 8. Ara és team manager d’un equip de skaters. Fa dos anys i mig que recopila les piruetes amb patí de la plaça. «Ho vaig posar tot junt i va començar a créixer –recorda–, i vaig començar a crear contingut i a fer esdeveniments». Aquest mateix dissabte portarà una capsa gegant de vambes per patinar.

¿El seu objectiu? «Promocionar el patí», respon. Fins i tot vol fer una campanya de sensibilització per mantenir la plaça neta. «Crear una paperera gran que tingui forma de llauna i sigui una mica patinable».

Notícies relacionades

Demana prestada l'escala per 'app'

Paparazzi de lloguer

¿Quants skaters passen per aquí al dia? L’Álex esbufega: «300 els caps de setmana –calcula–. I si hi ha algun esdeveniment al maig, juny, la plaça es posa que sembla que hi regalin cervesa», diu. «Per aquí han passat els millors patinadors del món».

Macbalife va pels 192.000 seguidors, segurament ja 193.000. En suma 2.000 a la setmana. Unes 600 persones porten tatuat el seu logo (una llauna vista des de dalt). Ha pujat a Instagram gairebé 3.000 vídeos, «el 99,9%» són de skaters fent virgueries: saltant cadires, bancs, tanques, volant sobre gent que dorm la mona. Piruetes sobre dos monopatins, fins i tot una demanada de mà sobre rodes. Entre el 0,1% restant s’ha arribat a veure a una parella muntant-s’ho sobre l’escultura que hi ha davant de la façana del Macba. Per decomptat és el millor lloc perquè et facin l’onada. La ola es diu l’escultura d’Oteiza.