Anar al contingut

PROPIETAT INSOLIDÀRIA

Les comunitats de veïns clamen contra els bancs que no paguen pels pisos embargats

El 7% dels edificis pateixen els deutes d'entitats bancàries que no assumeixen les despeses mensuals

Per cobrar cal recórrer a la justícia, que sempre dona la raó als residents afectats

Patricia Castán

Les comunitats de veïns clamen contra els bancs que no paguen pels pisos embargats

RICARD FADRIQUE

El malson que sol afrontar una finca de veïns on un pis és embargat per un banc és doble. Per si no n’hi hagués prou amb les freqüents ocupacions il·legals, cal afegir-hi la barra de les entitats bancàries que en molts casos no compleixen amb la seva obligació d’abonar les despeses de comunitat mensuals. En molts edificis la resta de veïns de la finca es veuen obligats a avançar –amb sort, només provisionalment– els pagaments quotidians i derrames que no abona el deutor. A Espanya, segons les últimes dades (2016), es calcula que el 7% de les comunitats estan afectades per impagaments d’un banc morós. Una xifra que el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida fa extensible al panorama barceloní. L’única bona notícia és que la justícia sempre dona la raó als veïns afectats.

Són casos, a més, que acostumen a acumular deutes considerables, de tres zeros. Perquè el més habitual és que algú desnonat per impagament d’una hipoteca també faci molts mesos que no paga la quota de les despeses de la comunitat. I quan el banc adquireix la titularitat de la vivenda és tristament comú que el ja voluminós compte pendent de liquidar segueixi creixent fins que s’interposa una demanda civil.
La casuística és variada, però succeeixen paradoxes quotidianes. Com que un propietari tingués llogat el seu pis i que després de l’embargament per no afrontar la hipoteca, el banc comuniqui a l’inquilí que pot seguir pagant la mensualitat a l’entitat bancària, però sense passar a assumir aquesta les corresponents despeses comunitàries. Un afectat explica com en el seu bloc, a prop de l’avinguda Meridiana, a Barcelona, són només sis veïns però l’acumulació d’un deute de gairebé 3.000 euros els ha obligat a avançar uns diners que no els correspondria assumir i que els suposa un gran esforç econòmic.

A l’espera que es publiqui el nou observatori de morositat del Consell General de Col·legis d’Administradors de Finques d’Espanya, les dades acumulades revelen que després d’un període negre durant la crisi, la tendència dels últims dos anys és de descens de la morositat de les entitats financeres. No obstant, segueix sent «un problema molt greu, especialment per a les comunitats petites», explica Lorenzo Vilas, gerent del col·legi a Barcelona i Lleida. «Quan el deute és d’un particular se suporta una mica millor per part de la resta de veïns, però quan es tracta d’un banc –sense problemes de solvència– es genera més empipament», relata.

A la província de Barcelona el volum del deute pendent de cobrar per les sofertes comunitats de veïns va pujar el 2016 a 191 milions d’euros, dels quals 37,5 milions eren responsabilitat de bancs. A Catalunya, el saldo negatiu de les entitats financeres va ser de 51,7 milions. Són pocs els casos en què una entitat financera es queda una propietat i es presenta al corresponent administrador de la finca per identificar-se i executar els pagaments mensuals. A la resta dels casos, comença una batalla de comunicacions i requeriments que solen acabar amb una denúncia. 

Viñas es congratula que els jutges fallin per norma a favor dels veïns, però això suposa mesos d’espera. En molts casos es penalitza els bancs també amb les costes judicials. Aquesta falta de responsabilitat dels bancs almenys acaba en pagament, que també pot produir-se si l’entitat ven el pis, ja que el notari exigirà un certificat segons s’està al corrent de les quotes i eventuals derrames de la comunitat, fora que el comprador assumeixi la seva subrogació.

Els últims canvis legislatius afavoreixen els veïns, ja que el titular de la vivenda ha de respondre del període en què la propietat està al seu nom, més un màxim de quatre anys de deutes previs. El col·legi recomana posar la demanda tan aviat el banc registra el pis al seu nom per agilitzar el cobrament. Per raons òbvies, els bancs desemborsen la quantitat quan hi ha una condemna, ja que si no es dictaria un embargament.

Viñas puntualitza que el més exasperant és trobar un interlocutor. Cal esbrinar el banc, trobar un responsable i enviar un requeriment fefaent de pagament. Armar-se de paciència i encreuar els dits perquè no sorgeixi una obra urgent que obligui a avançar els diners.