Anar al contingut

PROBLEMES DE LA VIVENDA

"Si el morós és un banc, els veïns es cabregen moltíssim"

Comunitats i administradors relaten els suplicis de la persecució a les entitats per cobrar i el plaer de les victòries judicials

Patricia Castán

"Si el morós és un banc, els veïns es cabregen moltíssim"

JOAN CORTADELLAS

Eduardo L. confessa com va ser d’ingenu fa dos anys quan gairebé es va alegrar que un banc embargués un pis de la finca on resideix, a Sants (Barcelona). No és que tingui cap simpatia per la banca, però per a una comunitat petita havia sigut dur avançar les quotes ordinàries i les derrames d’un veí que havia deixat de pagar durant la crisi, malgrat que compartia –o sub-llogava– la vivenda. «Es devien més de 5.000 euros i vam pensar  que per fi podríem recuperar-los i tornar la seva part a cada veí; a l’escala hi ha gent molt gran i les obres del terrat havien comportat un gran esforç per a molts», explica. El seu estupor va ser enorme al descobrir que l’entitat bancària optava per continuar engreixant el deute i fer cas omís dels seus requeriments, fins que la justícia els va donar la raó.

«La impotència era encara més gran, al saber que es tractava d’un banc amb beneficis que no mostrava el mínim respecte per les comunitats on anava acumulant propietats embargades», es lamenta. Una història semblant a la que relaten en una administració de finques de l’Eixample esquerre, també a Barcelona, on no volen ser identificats ni detallar adreces concretes amb aquesta llosa, perquè en diversos casos han sigut ocupades i en altres s’exposarien a ser-ho. «La morositat a les comunitats és un tema complicadíssim, una carrera de fons per cobrar quan es tracta d’un deute acumulat», explica un responsable, que aconsella denunciar-ho com més aviat millor. La solidaritat veïnal, afegeix, pot aflorar quan es tracta d’«una família que es queda sense recursos», però si darrere de l’impagament «hi ha un banc poderós això cabreja moltíssim els veïns».

Desgast moral

Sobretot perquè, en alguns d’aquests casos, els residents han hagut d’enfrontar-se amb intents d’ocupació i estar en alerta per evitar una ocupació conflictiu. Com va passar a la finca del Raval la tremenda història de la qual va recollir aquest diari al febrer, on durant temps el banc –titular de tres pisos– no va pagar ni un euro de comunitat, encara que al final sí que ho va fer, relaten.

A l’administració de Valentí Cura, especialitzat en la zona barcelonina del Coll i Vallcarca, entaulen diverses batalles, en especial amb un banc en concret. «Es pateix perquè a més de no pagar descuiden l’immoble», assenyala. L’expert explica un cas recent a Vallcarca on l’entitat no només va deixar d’abonar les despeses habituals a la petita comunitat integrada per set veïns, sinó que no va assumir la seva part corresponent en unes obres importants. «La finca s’enfonsava», emfatitza, i els altres veïns van haver d’afrontar-ho. Per fortuna, fa poc han celebrat la sentència que condemna el banc a posar-se al corrent dels 12.000 euros que deu i a pagar les costes del procés. «Ni tan sols es van presentar al judici», afegeix Cura. Els veïns podran cobrar la seva part dels diners, però deixen enrere estrès i impotència acumulats.

Aquesta administració acumula diversos casos de 3.000 a 4.000 euros en un barri bastant castigat pels desnonaments bancaris, cosa que s’ha saldat amb molts pisos temporalment buits. Normalment, no inicien la demanda civil fins que s’acumula un deute d’almenys 700 euros perquè valgui la pena. El més surrealista és que pot donar el cas que després que una comunitat guanyi  un judici, el banc pagui –sempre ho fa– però immediatament torni a iniciar un altre període d’impagament.

A finques Bou no han arribat mai a judici, perquè el banc ha aconseguit in extremis vendre la propietat just abans i han cobrat en aquell moment, relaten. Han tingut no pocs casos que han perjudicat veïnats amb sumes degudes importants.

Un afectat del barri de Navas diu que el seu malson va acabar amb la venda del pis embargat, que devia 2.400 euros. Però el desenllaç feliç va trigar perquè durant la venda l’immoble va ser ocupat per un grup i va haver d’obrir-se un altre flanc judicial.