Les municipals, nou tauler per al duel particular entre PDECat i ERC

El PSC no temen Ciutadans i els comuns s'ho prenen com una revàlida

36048388 59

36048388 59

3
Es llegeix en minuts
DANIEL G. SASTRE / ROGER PASCUAL / RAFA JULVE / BARCELONA

El PDECat i ERC es disposen a reproduir el 2019 a escala municipal la lluita per l’hegemonia en l’àmbit independentista. Cada un amb els seus objectius prioritaris: el del PDECat, mantenir la victòria global del 2015 i culminar amb èxit la transició entre el que va ser CiU –marca amb què van anar a les últimes municipals– i el nou partit, ja desvinculat d’Unió; el d’ERC, ampliar la seva presència a l’àrea metropolitana.

Els postconvergents afronten el camí cap a les eleccions molt pendents de conservar la seva gran implantació municipal. Tant la coordinadora general del partit, Marta Pascal, com molts dirigents han subratllat la importància d’aquest objectiu. Per primera vegada, el PDECat està impulsant primàries a totes les localitats, i vol donar als comicis un enfocament propi.

«El context del país avui és un, però d’aquí un any pot ser un altre», diu Ferran Bel, diputat al Congrés i responsable d’Acció Política i Estratègia Municipal del PDECat. Per aquest motiu, la formació és més aviat escèptica amb l’extensió de la fórmula de JxCat al territori. «No veiem gaire recorregut a iniciatives en aquest sentit», diuen fonts del partit.

Penetrar en terra hostil

CiU va aconseguir gairebé 700.000 vots el 2015, i, amb més de 400 alcaldes, el PDECat continua sent la força amb més implantació territorial. Els punts negres que s’estudien per millorar són sobretot a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Per a ERC, l’àrea metropolitana és també un objectiu prioritari. Amb poques ganes de reproduir a escala municipal aliances de caire només independentista, els republicans pretenen augmentar la seva presència a les poblacions en teoria menys permeables al missatge sobiranista. Es tracta d’una obsessió d’Oriol Junqueras des que va arribar a la presidència del partit. Els republicans aspiren a beneficiar-se de la dicotomia entre PDECat i JxCat que pot donar-se en algunes poblacions, i creuen que poden superar els 510.000 vots del 2015.

Els comuns es plantegen les municipals com una revàlida. Les del 2015, amb la conquista de Barcelona i Badalona, van marcar l’arrencada d’un moviment que, després del doblet de Xavier Domènech a les generals del 2016 i 2017, va començar a somiar a ser hegemònic. Després del cop de realitat del 21-D, les municipals han de marcar el futur de la confluència. El desplegament territorial, fora de la Barcelona colauista, és el gran cavall de batalla. ICV ja ha posat en valor la seva força territorial, però des de la direcció dels comuns s’apunta que Catalunya en Comú no pot ser una simple còpia d’Iniciativa. Des de l’executiva també esperen que les «candidatures superin les estructures del territori», per la qual cosa «en algunes se seguirà la lògica de la confluència i en altres, no». L’objectiu, a part de retenir Barcelona i Badalona, és aconseguir ampliar la seva presència fora de l’àrea metropolitana.

L’avís socialista

Notícies relacionades

El PSC és el partit que va patir més els efectes dels pactes trencats pels preparatius de l’1-O i les seves conseqüències. Malgrat això manté 120 alcaldies, que té el repte de preservar. Encara que Cs li va guanyar clarament el 21-D el pols entre l’electorat no nacionalista, des de la direcció socialista reflexionen que aquesta partida és una altra cosa, en la qual es valora sobretot la gestió local. Per això exhibeixen l’experiència d’alcaldes com Antonio Balmón i Núria Parlon per defensar feus històrics que es van tenyir de taronja. Els veterans Àngel Ros i Josep Fèlix Ballesteros es marquen l’objectiu de conservar dues capitals de província, Lleida i Tarragona. «L’objectiu no només és mantenir les actuals alcaldies, sinó recuperar-ne moltes més, cosa que passa per poder presentar moltes més llistes que el 2015», avisa Ros. El president del PSC assegura que no temen Cs i que fa tres anys l’escenari era molt pitjor per al seu partit perquè «acabava de viure una escissió».

Crisi domèstica del PPC

El partit d'Albert Rivera té en aquesta zona l'oportunitat d'aconseguir el seu primer alcalde desgastant els socialistes des del flanc processista i també aprofitant el descol·locament del PPC després del 21-D. En aquells comicis Cs ja va pescar a mans plenes en el calador popular i aspira a continuar fent el mateix. Sobretot perquè els populars catalans continen immersos en una crisi domèstica i no pocs dels seus dirigents ja veuen gairebé com una quimera fins i tot que Xavier García Albiol, si es que finalment es postula, pugui optar a recuperar l'alcaldia de Badalona. Fins i tot el seu únic bastió, Pontons, perilla més que mai.