Anar al contingut

MORT INVESTIGADA

El grup policial de Rosa i Alberto, el terror dels manters

Venedors ambulants i guàrdies urbans descriuen com a violent el cap de la unitat, el caporal Juan José L.

Aquest divendres els dos detinguts pel crim dels urbans declaren per la mort d'un home a Montjuïc el 2014

Guillem Sànchez

El grup policial de Rosa i Alberto, el terror dels manters

LA DIRECTA

Després d’haver cremat el cadàver del seu nòvio, Pedro Rodríguez, i abans de ser detinguda per assassinar-lo, Rosa Peral necessitava parlar amb Juan José L., el seu antic cap a la Unitat de Suport Diürn (USD) de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Per ella, alguna cosa més que un cap.

Es van citar i aquella trobada va ser reportada pel servei d’escortes de la Urbana, que durant aquells dies la seguien perquè ella mateixa havia sol·licitat protecció. La reunió va ser en un centre comercial de la corona metropolitana. 
Dies després, Rosa va ser detinguda per l’assassinat del seu nòvio. Els Mossos van arrestar també Alberto, amant de Rosa, i mà dreta de Juan José L. en un grup de la USD que, durant anys, va sembrar el terror entre els manters. La pregunta que sobrevola ara és si aquella mà dura contra els venedors va anar massa lluny el 2014 i va acabar amb una vida, la de José Antonio González, que fa tres anys que és enterrat a Utrillas, segons la versió oficial  de Rosa, Alberto i el caporal Juan José, que van explicar que aquell dia a Montjuïc un manter va morir accidentalment, al llançar-se d’esquena per un terraplè de 20 metres. 

El Jutjat d’Instrucció 31 de Barcelona ha reobert aquesta causa i interrogarà avui els dos amants perquè estima que hi ha indicis per dubtar que fos un accident. Una presa, companya de Rosa a Wad-Ras, ha declarat que aquesta li va confessar que va ser Alberto qui va llançar el manter pel terraplè. Aquest diari va descobrir a Utrillas que José Antonio González possiblement ni tan sols era manter.

Policia Nacional

Juan José L. va entrar a la Guàrdia Urbana des del Cos Nacional de Policia (CNP) a través d’una oposició interadministrativa. Al CNP havia sigut antiavalots. Un passat que li va facilitar l’accés a la Unitat de Policia Administrativa i Seguretat (UPAS), nom que rebien els ja extingits antiavalots municipals. De mà calenta, no va trigar a destacar entre els seus companys. Encara que, segons expliquen quatre agents consultats per aquest diari, tenia una gran capacitat per esquivar qualsevol acusació de mala praxi. La Urbana el va apartar dels UPAS arran d’un incident que va tenir lloc el 17 de juny del 2011. Aquell dia el caporal formava part del dispositiu desplegat durant el setge al Parlament, protagonitzat pel moviment del 15-M, el dels indignats. «Va abandonar el seu lloc i va marxar a fer un cafè amb tres dels seus homes», expliquen.

El caporal, conegut com a «cara buldog» entre els okupes, un col·lectiu amb el qual també va tenir diversos topades, va acabar destinat a la USD, una unitat que actua els caps de setmana amb seu a la comissaria de la Zona Franca. «L’he vist actuar durant 20 anys, és un sàdic», resumeix una font d’aquest moviment.

Incidents greus

A la USD va estar a càrrec d’un grup que va liderar la lluita contra el top manta. Una missió que va desenvolupar a la seva manera i colze a colze amb l’agent Alberto, un policia de braços musculats que, abans de ser detingut per l’assassinat de Pedro, va protagonitzar diversos incidents greus contra els venedors il·legals. El 2011 va ser jutjat i absolt per agredir un manter en una estació de metro. El 2012 va ser condemnat per pegar «innecessàriament» a un senegalès a la plaça del Duc de Medinaceli. 

Un portaveu del sindicat de manters els recorda bé a tots dos. «Sempre anaven junts». «Al cap [Juan José L.] no només li agradava ordenar les càrregues, també li agradava pegar-nos», assegura. Entre els ambulants que es desplegaven a la zona del Maremàgnum es va prendre aviat consciència que durant els caps de setmana els agents de la Guàrdia Urbana actuaven d’una altra manera.

Un violent enfrontament al passeig de Gràcia l’estiu del 2015, quan l’alcaldessa Ada Colau acabava de guanyar les eleccions, va esgotar la paciència dels venedors. «Es van presentar desenes de manters a la comissaria de Ciutat Vella», recorda un agent. Volien denunciar un fet: «Els caps de setmana hi ha un senyor [el caporal Juan José L.] que ens pega i es queda amb els diners sense donar-nos cap resguard». El sindicat de manters confirma la protesta, però fonts policials admeten que no es va investigar a fons i, en conseqüència, tampoc es va poder demostrar res.

Malgrat la polseguera que aixecava, Juan José L. només va ser expedientat en dues ocasions, per infraccions menors. «És molt hàbil escrivint atestats, sempre troba la manera d’escapolir-se», expliquen fonts policials. La segona sanció va ser arran d’una manifestació de la Germandat d’Antics Cavallers Legionaris de Barcelona el 2016. Aquell dia, segons subratllen fonts municipals, «va desobeir» les indicacions del seu comandament i va escollir «ubicar-se» –novament– en una zona diferent de l’assignada i, a més, ho va fer «lluint ostensiblement una polsera amb la bandera espanyola». Se’l va expedientar, remarquen les mateixes fonts, perquè va mostrar la polsera d’una manera que «qüestionava greument la imparcialitat que ha de guiar els policies».

La morena de la moto 

Entre els aspirants a policia de la promoció del 2006 a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), hi havia una noia «d’ulls verds» i «melena morena llarga» que cridava l’atenció. Anava a l’escola conduint una motocicleta de gran cilindrada i es comentava que havia treballat de gogó en discoteques de la Zona Hermètica. Era Rosa Peral, «una bellesa», reconeix un dels seus companys de classe. «Tenia el tio que volia, i li agradaven els homes durs, musculats», recorda.

Abans de graduar-se, fins a la comissaria de la Urbana a Ciutat Vella, precisament la que acabaria sent la seva destinació després de l’escola, va volar un rumor sobre «una tia bona amb passat de gogó que estudiava per ser urbana». Quan Rosa hi va arribar, «semblàvem tontos», explica un antic company, per descriure fins a quin punt els va atraure. Rosa va tenir diversos amants durant aquella època, relacions que va mantenir paral·lelament a la que tenia amb el pare de les seves dues filles. Després del cas de la pornovenjança –nou anys després ha sigut absolt l’inspector a qui Rosa va acusar d’haver divulgat una fotografia íntima–, va demanar el trasllat a la USD, i es va integrar en el polèmic grup del caporal Juan José L. i d’Alberto. El caporal va ser l’únic disposat a testificar a favor de Rosa en el judici, tot i que finalment no ho va fer. 

Juan José L. es va prejubilar fa mig any i només ha declarat per la mort de Montjuïc com a testimoni; no era al davant en el moment en què es va precipitar. Rosa i Alberto seran interrogats com a investigats. Potser ara –Rosa ja ho ha fet parlant amb la companya de Wad-Ras– donaran una versió diferent de com va morir José Antonio González.