Un budista al calabós

¿Qui va ser el pres que, el 6 de gener de 1939, tancat en un calabós del castell de Montjuïc quan faltaven 20 dies per a l’entrada de les tropes de Franco a Barcelona, va escriure en una paret el mantra budista del bodhisattva de la compassió, «Om mani padme hum»? ¿Esperava l’execució més serenament que el que va escriure «traieu-me d’aquí que em torno boig»? Segurament no ho sabrem mai. Encara que si algú ho relaciona amb el nom que sembla que l’acompanya (¿Jaume Morgo?), bingo. Ves a saber qui van ser també «Els Nou Gàngsters de Kansas City», que també van deixar la seva empremta als murs.

De moment, els visitants del castell es podran fer almenys la pregunta: aquest i altres centenars de grafitis, des de l’últim terç del segle XIX fins al 1941, han passat anys amagats sota mans successives de pintura, en cinc calabossos del castell on van penar anarquistes durant les grans vagues del canvi de segle, quintacolumnistes durant la guerra civil i republicans en la primeríssima postguerra. Fins que una recent restauració els ha deixat a la vista.

Aquells presos van inscriure a les parets calendaris, recomptes dels dies passats allà, palet a palet, dibuixos pornogràfics, desfogaments desesperats, proclamacions ideològiques (visques a la FAI i a la Falange, esvàstiques i falçs amb martell) retrats de legionaris amb pèls al pit, guàrdies civils bigotuts, Hitler, Mussolini, el ratolí Mickey, una cosa que sembla l’escut del Club Deportiu Júpiter...

En dues ocasions ja, els participants en el programa InMuseu, aquell dia excepcional de portes obertes als trasters dels museus, van poder contemplar per primera vegada els grafitis van poder contemplar per primera vegada els grafitis.

Ara, a partir del 15 de març, la visita serà possible en tots els dies d’obertura del castell, però sempre, per evitar que segueixin afegint-se grafitis contemporanis, en les visites guiades al castell. Cinc al dia en temporada baixa i 10 en temporada alta, més les visites escolars o les que poden ser concertades en grup per la pàgina web.

El comissionat municipal de programes de Memòria, Ricard Vinyes, i el responsable de Memòria i Tradició, Carles Vicente, van voler fer públiques ahir les últimes novetats al castell. «Volem que no sigui un espai turístic, sinó que ens fem nostre un espai que ha tingut un impacte enorme en la història de la ciutat», va explicar Vinyes. 

A veure si els barcelonins (el 85% dels 736.000 visitants del 2017 van ser turistes) s’hi animen. Per ajudar-los, des del mes de desembre ja funciona un accés amb escales i ascensor.