13 d’ag 2020

Anar al contingut

BARCELONEJANT

Tens una carta de La Vida a la bústia

Esquinas Rojas és una organització "que només pretén alegrar el dia a algú", resumeix. Fa tres anys que envia cartes d'optimisme a mà i de manera gratuïta

Ana Sánchez

Tens una carta de La Vida a la bústia

Obres la bústia i entre les factures avui hi trobes un sobre escrit a mà. Per un moment et sents en la nòmina de Bárcenas. Agafes el sobre a a contrallum a l’estil El rei lleó, l’examines amb ulls de CSI. Sembla una carta, de les d’abans, d’aquelles de boli i paciència. Hi busques el remitent amb emoció nerviosa, com si tinguessis davant la Gemio Hay una carta para ti«Esquinas Rojas», hi posa. És força literal: el sobre té les cantonades acolorides, com la carta de dins, descobriràs així que l’obris. Com diria Matías Prats: «Sobre-cogedor». Qui firma la carta és «La Vida».

Si es tecleja «Esquinas Rojas» a Google, hi apareixerà una organització «que només pretén alegrar el dia a algú», resumeix a la seva web.(esquinasrojas.org). «Escrivim cartes d’optimisme a qualsevol persona –s’ofereixen–, a qualsevol lloc del món, en qualsevol idioma, de manera totalment gratuïta». ¿Per què tenen les cantonades vermelles? Per remarcar que el teu destí és a tocar. «Volem emfatitzar les cantonades de les nostres cartes com una metàfora de la frase –justifiquen–. Ens agrada creure que puguin arribar a ser aquella cantonada, aquell punt d’inflexió en la vida d’algú». Aquesta seria la seva missió: «Sorprendre, alegrar i motivar de manera inesperada». «Jo crec que li falta això al món: alegria i empatia –detalla el  Jaime–. Tantes coses s’arreglarien amb una mica d’empatia».

Qualsevol pot encarregar una carta d'ànim de La Vida. Només s'ha d'enviar a Esquinas Rojas el nom, l'adreça i els motius

Jaime Rodríguez, es diu, però es presenta com a Pollo. Així el va rebatejar un professor quan de petit el van pelar com un pollastre. 34 anys, accent mexicà. Es dona per fet que té servei a la carta. Fa vuit anys que és a Barcelona, gairebé tres que escriu cartes a mà a desconeguts. En deu haver enviat un centenar en vuit idiomes. A Tailàndia, Jamaica, Ghana. Té un mapa amb xinxetes a 18 països.

Qualsevol pot encarregar una carta per a algú. Només cal enviar un correu electrònic (peticiones@esquinasrojas.org) o un missatge per Facebook amb el nom, l’adreça i els motius, «per anar amb compte amb el que es diu», assenyala Pollo. «A partir d’aquí, tot l’equip es posa en marxa», riu. Tot l’equip és bàsicament ell, per més que parli en plural.

Totes les cartes són diferents. Tenen en comú les cantonades vermelles, que s’escriuen a mà i que acaben amb la mateixa frase: «Sigues una persona positiva. No sembla útil ser cap altra cosa». És de Churchill. I firma: «Cordialment, La Vida». «Perquè cordialment vol dir, de fet, de cor». No hi ha referències religioses, ni publicitàries, ni polítiques, ni d’empowerment. Res de «tu ets el millor». «Si t’ho creus i després t’adones que no ets el millor, et pots emportar un bon problema –assenyala Pollo–. Es tracta d’animar-te, però no amb falses expectatives».

"Un petit tresor"

¿Per què li demanen cartes? Per gratitud, perquè el destinatari ho està passant malament, o perquè sí, perquè és bona persona i li agradaria que La Vida l’hi digués. Han rebut cartes un noi que va perdre 10 quilos, un amb càncer, una àvia que sempre preguntava al carter si li portava cartes d’amor, una parella a qui van matar la filla. Avui li toca a Alexis. La carta va a Tenerife. Una noia li vol agrair que l’ajudés quan va arribar a l’illa. «Segueix somrient a la gent –li escriu La Vida–. Motiva els que t’envolten».

Aquesta és l'última carta que ha enviat Esquinas Rojas. Destí: Tenerife. / ELISENDA PONS

«Jo em vaig posar una mica neguitosa», confessa la Yolanda. Va rebre una carta l’any passat, just quan canviava de feina. «Ho vaig agrair», recorda. I la va guardar «com un petit tresor», diu. «L’he llegit unes quantes vegades. És com si et diguessin: ‘Vinga, endavant, estàs en el bon camí’».

Una oenagé: Organització No Familiar

Esquinas Rojas no és cap ONG (organització no governamental), sinó una ONF: «Organització no familiar», apunta el seu ideòleg. L’objectiu no és reemplaçar un govern, sinó la família. «Mira de fer costat a aquesta persona –explica–. 

Apapapacharte, que es diu a Mèxic». «Tot el que veus aquí són donacions», Pollo ensenya una capsa. Hi ha sobres d’una empresa que va fer fallida, segells dels dos reis (l’emèrit, per cert, val només 1 cèntim), folis, bolis, una guardiola amb forma de bústia. De vegades li envien sobres amb diners (tipus àvia, no Bárcenas).

A la guardiola hi ha vuit euros i poc. «Sempre m’ha agradat la màgia de la vida –apunta el fundador d’Esquinas Rojas–. Quan passen coses que dius: ‘Quina casualitat’. O quan et fan somriure pel carrer». Ell és dels que miren el cartellet de la solapa dels caixers del súper. «¿Què tal, Silvia?, ¿com estàs?», pregunta pel nom. «La gent per regla general es paralitza».

Temes: Barcelonejant