El banc dolent pretén apujar un 21% el lloguer dels seus pisos d'extraradi

Dimarts, 6 de febrer a les sis de la tarda. Un sis més i és el número de la Bèstia. Glups. A la planta soterrani de la Borsa de Barcelona es presenta Témpore Properties, ni més ni menys que una altra socimi, l'últim en la llei del més fort que preval en el mercat immobiliari d'un temps ençà, una eina estupenda per a inversors, perquè facilita rendibilitats altes i fiscalitats baixes. La repera. La presentació té un títol que crida l'atenció: “Oportunitats d'inversió en el sector immobiliari que ofereix Sareb”. Hi ha més socimis. Cotitzen a la borsa una quarantena. Però aquesta, Témpore Properties, és de la Sareb, l'anomenat banc dolent, o sigui, fruit del rescat pagat amb diner públic que ara pretén literalment fer negoci amb part de la cartera de pisos de què disposa. Els avanço el final. Témpore pretén apujar, en un termini màxim de tres anys, un 21% el lloguer als llogaters de més de 4.000 pisos amb bitxo (argot del sector) que li ha cedit la Sareb. Sí, un 21%.

La cosa va anar més o menys així. La sala estava mig plena. La presentació va anar a càrrec de Manuel Enrich, en nom de la Sareb, i, atenció, Nicolás Díaz Saldaña, conseller delegat de Témpore. Se'l pot buscar a Google. En surt mal parat. La primera referència que apareix és que “va liderar les ruïnoses inversions internacionals de Metrovacesa”. La introducció (què és la Sareb i altres qüestions col·laterals) no val la pena ressenyar-la perquè era intranscendent al costat del que va venir després, és a dir, per què invertir a Témpore quan cotitzi a la borsa alternativa (la de segona divisió), es preveu que abans de Setmana Santa.

Pisos d'extraradi

Els primers 1.383 pisos sota el paraigua d'aquesta socimi estan repartits entre Madrid i Barcelona. Gairebé cap al centre de les ciutats. Aquests, és clar, no els van derivar els bancs al banc dolent. Són pisos d'extraradi. Segons Díaz Saldaña, actualment tenen una taxa d'ocupació del 82%, una rendibilitat del 3,7% i una morositat conjunta del 5%. No li semblen unes bones xifres, així que Témpore ha contractat els serveis d'una altra empresa, Azora (l'home del sac per a no pocs llogaters d'aquelles vivendes públiques que Ana Botella va vendre a fons voltor), per millorar-les. Si s'augmenta la taxa d'ocupació, promet el conseller delegat als possibles inversors, la rendibilitat pujarà al 5,5%. El millor de la tarda, no obstant, encara ha d'arribar. Farà caure d'esquena els no bregats en aquest tipus de conciliàbuls d'inversors.

El pla és el següent. Gràcies a la llei d'arrendaments urbans vigent, els contractes d'aquests 1.383 pisos (que pròximament podrien ser diversos centenars més) expiraran de mica en mica en els pròxims tres anys. Díaz Saldaña fins i tot té els percentatges exactes de cada any. El propòsit és buscar un model tipus d'arrendatari d'entre 26 i 40 anys, sobretot parelles amb ingressos familiars d'entre 1.500 i 2.000 euros (o sigui, mileuristes tots dos) i exigir-los fins a 600 euros de renda de lloguer. La previsió de Díaz Saldaña (així la verbalitza) és que en aquest parc de vivendes els lloguers pugin un 21%. Recordem, banc dolent, pisos a l'extraradi, aquest paisatge en el qual  els salaris no pugen. El directiu, no obstant, està convençut que així serà perquè, segons ell, el mercat del lloguer s'ha assegut sobre un guèiser. És més, assegura que en un determinat moment del part de Témpore es va sospesar un altre nom per a la companyia. “Momentum”, diu. Easy money també hauria colat.

El pobre article 47

Diu l'article 47 de la Constitució que “tots els espanyols tenen dret a disfrutar d'una vivenda digna i adequada”, i afegeix (a vegades s'oblida el que ve a continuació) que “els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació”. A l'article 47 de la Constitució se'l respecta menys que a la Dolores a Calataiud.

L'exposició segueix. És una muntanya russa de sorpreses per al no iniciat. Per reduir la morositat, Témpore promet ser primmirat en les condicions exigides als arrendataris. Un mes de fiança, un mes de dipòsit i la contractació d'una assegurança per impagament de la renda. “Amb la situació actual del mercat del lloguer, els llogaters troben normals aquestes condicions”, va dir Díaz Saldaña sense immutar-se.

'Striptease' per llogar

És cert. Té raó. Fins i tot les condicions que exigeix Témpore Properties són light en comparació amb el que s'exigeix, per exemple, en agències de gestió immobiliària com a Alquiler Seguro, que promet als propietaris un zero per cent de morositat a canvi d'obligar els aspirants a arrendataris a un striptease . Han de presentar el contracte de feina, les últimes nòmines, un certificat que acrediti que no tenen incidències bancàries, justificants d'ingressos extres si en tenen i, el mai vist, un extracte dels moviments bancaris, que revela d'un més que Twitter, que ja és dir. “Ho saben tot de tu. Demanen que et despullis”, denuncia Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters. Ni Hisenda té accés a tanta intimitat. Podria ser un cas per a l'Agència de Protecció de Dades, però no ho és.

Notícies relacionades

"Et protegeixo d'okupes a canvi d'allotjament"

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Palomera, ja posats, explica que efectivament Témpore només és una socimi més del mercat, però ho és de la Sareb, amb una cartera de pisos incomparable que, si les decisions polítiques haguessin sigut altres quan hi va haver el rescat bancari, ara serien un parc de vivenda pública molt útil. Útil per contenir els preus, no per abaixar-los.

“Estem ficats de ple en el capitalisme rendista”, radiografia Palomera. A Barcelona, diu, s'ha desfermat una caça i captura de finques de propietat vertical per, via socimi o altres canals, apujar els preus i treure'n partit. Alguns fons d'inversió tenen fins a 100 agents al carrer buscant oportunitats. I n'hi ha. Només a Gràcia, el Sindicat de Llogaters ha detectat més de 1.000 immobles de propietat vertical, la presa favorita dels fons d'inversió. “Això és una orgia financera”, conclou. Potser sí. Però romana. On el plaer el posen esclaus.