"Et protegeixo d'okupes a canvi d'allotjament"

"Em dic Fanny i m'ofereixo per cuidar el seu pis o casa de forma gratuïta a canvi d'allotjament a Barcelona, per protegir-la d'okupes il·legals". És una idea desesperada. Ni la primera que pensa ni la ideal, confessa, però sí l'única que es pot permetre aquesta dona de 67 anys abans de veure's al carrer. Quan no hi ha forma humana d'aconseguir un lloguer assequible ni forma de guanyar més diners, ni opció a ajudes socials, l'equació es torna forçosa en els casos desesperats: ocupar una vivenda buida o en desús. Però el fenomen de l'ocupació ha arribat a nivells tan desbocats a Catalunya en els últims anys que està generant surrealistes mercats paral·lels. Persones que s'anuncien buscant un sostre a canvi de donar vida a un pis protegint-lo d'invasors no desitjats. Molta gent que busca algú que localitzi pisos susceptibles d'ocupar a canvi de sumes que van dels 200 als 1.000 euros. Especuladors disposats a comprar pisos barats amb okupes inclosos. Empreses que ofereixen mediar (o treure) els ocupants. Usurpadors professionals que fan de la desesperació un negoci.

Sobre la irrupció de les màfies que ocupen pisos buits (generalment de bancs) i venen les claus a persones necessitades s'han escrit rius de tinta durant la crisi. La pràctica tenia a veure amb l'altíssima desocupació i la incapacitat de moltes persones d'assumir les seves hipoteques o lloguers, abocats a desnonaments. Però amb l'inici de la recuperació econòmica, als (molts) casos que segueixen sense recursos s'hi suma una onada de persones que tot i tenir algun tipus de feina són incapaços d'assumir els disparats lloguers de l'últim any. "No hi ha manera d'aconseguir una vivenda, ho he intentat tot i com que no em veig capaç d'ocupar, he pensat a oferir-me per evitar altres ocupacions a canvi d'un allotjament", explica Fanny a aquest diari.

Ara la pràctica de l'okupació és més polièdrica que mai. Conviuen la ideològica (que rebutja la propietat i combat el luxe de mantenir milers de vivendes buides), la forçosa (quan no es pot optar a un sostre d'una altra manera) i la delictiva (els que trafiquen amb pisos buits usurpats o opten per viure gratis a costa de burlar les deficitàries lleis al respecte). Però al voltant d'ella s'ha generat un submercat propiciat pels abusos en el sector de la vivenda i pel gran increment dels lloguers, que no s'acompanya de salaris proporcionals.

Peticions d'auxili

Les màfies ja no només ofereixen claus entre població necessitada de vivenda. És tanta la demanda que són els mateixos afectats els que posen anuncis a internet clamant per algú que els faciliti una adreça. Rosa J., una de les anunciants, confessa que ha buscat i rebuscat entre les llistes de pisos de bancs, però "està tot agafat, la gent ja no té por, només busca una casa". Per això es va atrevir a oferir 500 euros per una xivatada i algú que li obrís una porta il·legalment. Sap que després haurà d'esperar 48 hores amagada per burlar un desallotjament exprés, consolidar la vivenda i garantir uns mesos de refugi fins que arribi una ordre judicial, explica.

A milanuncios.com es multipliquen els exemples. A un costat, missatges com el d'"home fort i ben organitzat" que s'ofereix a cuidar "la teva propietat perquè no te l'ocupin a canvi de viure-hi jo", a Barcelona. La casuística no té fons, sense distinció d'edat ni sexe. Fins i tot hi ha ocupes que estan a un pas del desallotjament i busquen companys "discapacitats" o "mares amb nens petits" per prolongar ls seva estada amenaçada.

Fanny va treballar cuidant gent gran i ara viu d'una pensió no contributiva de 436 euros, de manera que ni aconsegueix un lloguer al seu abast ni tampoc l'hi facilitaria ningú, perquè va ser desnonada del seu pis i sobre ella pesa un deute pendent de més de 100.000 euros. Viu a casa d'una amiga però no pot perpetuar aquesta situació. I el més preocupant, no ha rebut ofertes al seu anunci.  

Tot i saber que un final feliç a aquests avisos és difícil, la majoria d'afectats pel drama de la vivenda ja es mostren radicals. Disposats a ocupar il·legalment, però sense capacitat física per trobar un pis buit o sense valor per usurpar-lo. "Urgeix pis per okupar", titula el seu anunci –entre molts altres- Aroa. Busca "pis de banc per okupar a l’Hospitalet, soc separada amb 4 filles", detalla. Al telèfon, la dona és la veu de la derrota. Se li acaba el contracte de lloguer social de 200 euros, té 4 nenes, treballa tot el que pot netejant, està disposada a pagar fins a 500 euros mensuals… però "no hi ha res", insisteix. "El més barat que trobo són 50 metres per 800 euros i amb fiances que no puc pagar". I encara que aconseguís la casa… no té nòmina. No veu més sortida que ocupar. "Preferiria trobar un pis buit, trucar a la porta i avisar algun veí de la meva situació..., que no donarem problemes, però ja no queden pisos buits aquí". Per això pagarà de 300 a 400 euros a qui li obri una porta.

Situacions tràgiques

Notícies relacionades

El banc dolent pretén apujar un 21% el lloguer dels seus pisos d'extraradi

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

L'oferta al voltant d'aquesta problemàtica engloba empreses que obertament s'anuncien per negociar o desocupar vivendes, com ja va informar aquest diari, així com infinitat d'inversors que ho compren tot, "no importa estat ni okupes". Però les recerques particulars són les més esgarrifoses: "Busco ajuda per okupar casa a Barcelona", demana una dona que afirma estar malalta de càncer i a un pas del desnonament per impagament. "Puc pagar 500 euros perquè m'obrin la porta, em connectin subministraments i em canviïn el pany", clama.

En una conjuntura com aquesta, bancs i inversors amb pisos buits opten per intentar blindar-los amb portes metàl·liques difícils de rebentar, o que necessiten tant estrèpit que s'alerta el veïnat. Però crida l'atenció que cada vegada siguin més els particulars (amb pisos pendents de vendre, canvis de domicili, herències...) els que triïn aquesta dràstica opció, expliquen fonts de STM Seguridad, entre els líders de vendes del sector. A Catalunya n'instal·len més de 500 al mes, la gran majoria a la província de Barcelona i, sobretot, a l'Hospitalet i el barri del Raval, explica un portaveu. Costen uns mil euros i explica que la demanda creix sense treva. Fins i tot ja hi ha sector de revenda, reflecteixen també els anuncis,  entre els que ja han passat el trago.