L'hort urbà que encapsula el millor dels horts urbans

Malgrat el vent que bufava dijous al matí a la ciutat, les bledes que dominen el terrat de la senyorial seu del districte de Sants-Monjuïc estan intactes. El disseny d’aquest pioner hort urbà compta amb l’assessorament de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), i es nota. En moltes coses. Una d’elles, molt important per al projecte ja que permet tancar el cercle, és la seva alta productivitat. Una productivitat que fa que puguin entregar l’excedent –després de repartir-se la collita entre tots els hortolans– a un menjador social del barri. «Les persones amb discapacitat estan acostumades a rebre ajuda, no a donar-ne; el fet de ser ells els que ajuden a tercers els omple moltíssim», explica Ferran Urgell, tècnic de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) al districte de Sants-Montjuïc i pare d’aquesta singular plantació d’altura.

Núria Cardona, encarregada d’horts de l’IMPD, hi posa context. La llavor es va sembrar l’abril del 2016 al terrat de la seu de l’IMPD, al carrer de València, amb una prova pilot. Sabudes les virtuts terapèutiques de treballar la terra, les múltiples funcions socials que afavoreix l’agricultura urbana –cohesió social, participació i cooperació– i la imperiosa necessitat de la ciutat de guanyar verd i del ciutadà de saber què menja... ¿per què no muntar un hort al terrat de l’IMPD perquè el treballessin persones amb discapacitat intel·lectual?

Així ho van fer. La seva gestió es va donar a tres entitats que treballen amb el col·lectiu i va ser tot un èxit. Van decidir ampliar el projecte buscant nous espais, una cosa no tan senzilla en una ciutat densa com Barcelona. Així va néixer, l’octubre del 2017, l’hort de la seu del districte de Sants-Montjuïc. «El que caracteritza aquest projecte és que per un costat es dona ús a un espai públic desaprofitat, guanyant un trosset de verd per a la ciutat i, per l’altre, s’obre un edifici municipal a la ciutadania», resumeix Urgell.

Obert a la ciutadania 

Una de les novetats d’aquest hort respecte al primer és que no només hi treballen persones amb discapacitat intel·lectual, sinó també persones amb trastorns de salut mental. «Vam obrir el concurs i el millor projecte el va presentar una entitat que treballava amb aquest col·lectiu, així que vam apostar per ella», narra. Al concurs s’hi van presentar set entitats –moltes més de les que s’esperava– i, per temes logístics i d’espai, només podien entrar-hi dues. Van buscar alternatives per a la resta.

Alternatives que passaven per mediar amb horts escolars de la zona que estan o poc cuidats o abandonats per falta de mans o temps o per les dues coses. «Aquestes persones no solament podrien recuperar o cuidar aquests horts, dels quals els nens podrien aprendre, sinó que s’establiria una relació que en un altre context és difícil que es produeixi entre aquestes persones i els nens», apunta Maria Rengel, directora de serveis a les persones del districte.

Notícies relacionades

Indult per a un hort urbà emblemàtic de Barcelona

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Les bledes –i enciams i espinacs– aquí no broten de la terra, sinó d’uns sacs de perletes. Un sistema hidropònic tecnològicament innovador, que fa que la plantació no pesi gaire –és un terrat– i que produeixi més i millor (per tocar la terra tenen una secció, a l’altre costat de la teulada, de plantes aromàtiques). «L’IRTA ens ha fet un estudi i, encara que sembli mentida, la contaminació aquí dalt no és alta. La collita és perfectament saludable», subratlla amb optimisme Urgell, que destaca que no ha calgut posar-hi cap espantaocells perquè les aus sempre han respectat la plantació.  

 També en la línia d’obrir la seu del districte a la ciutadania, han adaptat al braille la senyalització dels ascensors de l’edifici i han cedit una part del seu pati a l’adjacent escola Miquel Bleach.