Anar al contingut

VICTÒRIA VEÏNAL A SANTS

Indult per a un hort urbà emblemàtic de Barcelona

L'ajuntament compra les parcel·les que acullen la iniciativa comunitària de l'Hortet de la Farga per protegir-la d'un pla especulatiu

Els veïns de la plaça fa més de 30 anys que usaven l'espai com a local social de la Comissió de Festes, i més de 10 com a cuidat hort urbà

Helena López

Indult per a un hort urbà emblemàtic de Barcelona

RICARD FADRIQUE

La plaça deu el seu nom a la farga que hi havia als baixos d’aquesta casa-fàbrica, vestigi del passat industrial del barri i de la ciutat. La seva empremta segueix molt present en la majestuosa i oxidada biga de ferro que manté dempeus i que dona la benvinguda a la vella Farga, aixecada als anys 20 del segle passat. El seu gran pati és, des del 1981, l’espai de treball, reunió i comunió de la Comissió de Festes de la plaça. «L’amo del taller va traslladar la seva activitat perquè això se li va quedar petit i ens va deixar les claus», recorda Toni Piñeiro, vocal de la Comissió de Festes i hortolà. Des de fa una dècada, l’espai, a l’interior d’illa entre els números 36 i 38 del carrer de Rossend Arús i el terreny al qual s’accedeix des de Noguera Pallaresa, 27, acull, a més, l’Hortet de la Farga. Un cuidat hort comunitari, estimat i reivindicat, al bell mig de Sants, on aquests dies estan de celebració. Després d’anys de lluita, l’ajuntament acaba de comprar les tres peces per protegir el projecte social –que tenia el futur penjant d’un fil després de la venda inicial dels terrenys– per construir-hi pisos en règim de cooperativa de vivenda en cessió d’ús.

Després de la marxa del taller, van passar els anys, els edificis van anar quedant abandonats i van ser ocupats –per veïns de Sants però en una iniciativa diferent– el 2006. «Llavors ens vam assabentar que el propietari l’havia venut a un pagès de Lleida, que el va comprar per invertir. Per a això va demanar un crèdit d’1,2 milions d’euros però no va poder assumir el pagament de les lletres i l’hi van embargar», exposa Piñeiro. L’entitat bancària que va adquirir els terrenys, via execució hipotecària, va denunciar l’ocupació de l’edifici i es va produir el desallotjament judicial. El desallotjament dels okupes, amb els quals tenien bona relació, no de la Comissió de Festes i de l’hort, al no viure-hi i al disposar de les claus, que els va entregar en mà el primer propietari. En aquell moment, a més del pati, compartit amb l’hort, la Comissió de Festes va començar a fer servir també els baixos de la vella farga per crear els seus escenaris.

Pisos de luxe amb piscina

«Fins que van venir els de La Caixa el maig del 2015 i ens van dir que  havíem de marxar en una setmana, que érem okupes, nosaltres no en teníem consciència, d’això», assenyala Piñeiro. «Es van seure aquí, a l’hort, en una taula amb nosaltres i ens van desplegar els plànols que plasmaven els seus plans per a aquest indret. Un aparcament subterrani, uns pisos de luxe amb piscina», prossegueix.

Dues hortolanes de l'Hortet de la Farga cuidant del mateix, aquest gener. / RICARD FADRIQUE

El llavors regidor del districte, Jordi Martí, va trucar a la propietat per mediar i es va aturar el desnonament. Llavors els veïns van començar una recollida de firmes en què van reunir més de 5.000 adhesions, i el ple del districte va aprovar amb el vot a favor de tots els grups municipals la necessitat de comprar les tres parcel·les per salvar el projecte comunitari. Malgrat el compromís, no ha sigut fins ara que el municipi ha comprat les parcel·les fent ús del seu dret a tempteig i retracte a l’iniciar l’entitat bancària la venda dels terrenys. Han pagat per ells 533.000 euros més IVA. En total, 641.000 euros.

«Per a nosaltres aquesta és una operació molt important per tot el que significa. No solament protegim un projecte de base comunitària, un espai de vida que afavoreix la cohesió social, sinó que frenem un projecte especulatiu, i guanyem vivenda en règim cooperatiu de cessió d’ús, una altra de les nostres apostes», resumeix la regidora de Sants-Montjuïc, Laura Pérez.

Repartir la collita

El fred del gener no impedeix que l’hort, de 450 metres quadrats, estigui exuberant. Faves, ruca, enciams, cigrons, cols, bledes... Cada diumenge s’hi reuneixen per cuidar la seva collita. Junts. «Aquí no hi ha parcel·les, tot ho fem entre tots, i ens repartim la collita entre els que la recollim. És un projecte comú», explica l’activa hortolana Mercè Compte, veïna del solar, que des de casa seva va veure el desallotjament de la finca okupada i «com van llançar tots els mobles pel balcó i van provovcar una verdadera destrossa».

Dani Català, president de la Comissió de Festes, apunta també la germandat que es respira en l’ambient. «Hi ha gent que participa més en l’hort, i una altra a la Comissió de Festes, però quan arriben les dates assenyalades tothom ve a col·laborar en tot», conclou Català. Els seus bons resultats en el concurs anual de decorat de carrers de la festa major donen bona mostra d’això. Aquest any serà especial. Podran celebrar que, al final, la seva viva seu ha deixat de córrer perill. 

Temes: Agricultura