Les estacions de Castelldefels i Sant Joan Despí estrenen els primers 'park&ride'

En mobilitat hi ha molt camí per recórrer i inventar. Però també hi ha conceptes que encara que semblin nous fa dècades que estan al món de les idees a l’espera que les ciutats que ho considerin oportú els converteixin en fets. És el cas de les superilles, aquestes unitats urbanes que bandegen el cotxe per prioritzar el ciutadà, teoritzades pel britànic Colin Buchanan l’any 1963 i aplicades a Barcelona a partir de 1996. O del park&ride o aparcaments dissuasoris, que van començar a desplegar-se als Estats Units als anys 70 com a resposta a l’elevat preu del carburant i a les bíbliques congestions de trànsit en algunes metròpolis. És una proposta de regla i cartabó: instal·lar pàrquings a les estacions de ferrocarril de l’entorn de les urbs perquè el ciutadà de l’àrea metropolitana no entri amb el seu vehicle al centre. Per al cas que ens ocupa, la capital catalana, Sant Joan Despí i Castelldefels posaran en marxa una prova pilot a finals de novembre amb un total de 140 places.

¿Però, com funcionaran? ¿Com evitar que els que ja existeixen en molts baixadors no segueixin sent aparcaments gratuïts per a veïns i treballadors de l’entorn? Els estacionaments comptaran amb la seva pròpia senyalització, vertical i horitzontal, i el seu ús serà controlat tant per vigilants privats com per la policia local de torn. Les places estaran reservades als viatgers en trànsit entre les 5.00 i les 23.00 hores, de dilluns a divendres.

Per poder accedir al park&ride serà necessari descarregar-se una aplicació mòbil. Els usuaris hauran de donar-se d’alta a l’app, i quan tornin a la terminal en què van deixar el cotxe hauran de validar el seu bitllet en unes màquines perquè el sistema comprovi que no hi ha hagut frau.

El director de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Joan Maria Bigas, explica que el salt qualitatiu es farà amb la implantació, l’any que ve, si no hi ha més endarreriments, de la T-Mobilitat, el títol de transport que substituirà totes les targetes vigents avui dia. «L’objectiu que perseguim està molt per sobre del petit frau que pugui produir-se».

L’AMB ha analitzat unes 50 estacions que són susceptibles d’acollir places de park&ride. De moment, es mantenen converses amb els ajuntaments de Montgat, Badalona, Papiol, Castellbisbal i Sant Boi. Tots ells, sosté Bigas, «interessats en una mobilitat més sostenible». «Encara que seria ideal que tots els municipis disposessin d’aquest servei», sosté aquest expert.

TRANSPORT MÉS RÀPID

Ricard Riol, president de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), aplaudeix la iniciativa però la considera innòcua si abans no s’aconsegueix «una xarxa de transport més ràpida» que aconsegueixi seduir el conductor perquè abandoni el seu desig d’entrar a Barcelona amb el seu cotxe. Posa com a exemple l’aparcament que es va instal·lar a la parada de Quatre Camins de Ferrocarrils el 2003. «Està ben plantejat, fins i tot amb un intercanviador amb el bus, que para en una carretera pròxima, però aquesta és una línia lenta que a més no et deixa a la plaça de Catalunya, de manera que la gent, o prefereix l’automòbil o se’n va a buscar les línies R-4 o la R-1 de Rodalies, que sí que arriben al centre. Perquè funcioni bé necessitem un tren ràpid i que circuli amb més freqüència».

A Quatre Camins passa el mateix que en molts altres baixadors, que les places d’aparcament les ocupen residents de la zona o treballadors de polígons industrials. És a dir, els park&rides sempre hi han sigut, però mai se’ls ha donat l’ús per al qual van ser concebuts.

Per Riol, seria ideal que els aparcaments dissuasoris s’acompanyin de certs serveis, és a dir, que al lloc «hi hagi una certa activitat comercial i de restauració». En aquest sentit, el president de la PTP recomana a l’AMB estudiar la possibilitat d’arribar a acords amb grans superfícies, com l’Ikea de l’Hospitalet, l’outlet de Viladecans o l’Eroski de Cornellà, perquè els seus «aparcaments infrautilitzats també s’usin com a park&ride».

SISTEMA FLEXIBLE

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

A Castelldefels (100 places per a viatgers en trànsit) i Sant Joan Despí (41) no s’ocuparan tots els estacionaments. «Es mantindrà un ús mixt, un cert equilibri», detalla Bigas. Les dues localitats destinaran la meitat places (Castelldefels ha ampliat aquest estiu l’aparcament fins a un total de 300 espais), en un «sistema flexible que permet anar ampliant aquesta prova pilot». Per a tot això, l’Àrea Metropolitana de Barcelona preveu una despesa d’entre 100.000 i 200.000 euros.

Riol considera que els aparcaments dissuasoris seran «gairebé una obligació amb la restricció creixent del vehicle a les ciutats». Perquè això succeeixi, el president de la PTP esbossa les següents etapes: «1) Millora de la integració de les xarxes i acabar les que tenim pendents, com la L-9, el tramvia o Rodalies; 2) gestió de la mobilitat privada; 3) millores tecnològiques als vehicles; 4) afavorir la mobilitat sostenible, i 5) instal·lar aparcaments dissuasoris».