Una desena de narcopisos resisteix la pressió policial al Raval

Al barri del Raval de Barcelona segueixen actius una desena de narcopisos. Entre 8 i 10, per ser exactes, segons fonts policials –consultades per aquest diari– que combaten un fenomen de delinqüència complex. Per a frustració dels agents, a més, no són pisos de la droga nous, sinó que la majoria es tracta de llocs que ja han sigut objecte d’operacions policials en el passat. L’aspecte més positiu del diagnòstic d’aquest problema és que, segons constaten els investigadors, la plaga està «identificada» i ja no s’expandeix.

    

En total, al districte de Ciutat de Vella (que agrupa el Raval, el Barri Gòtic, el Born i la Barceloneta) s’han detectat uns 60 domicilis. Però operatius queden aproximadament tan sols un terç d’aquests. La meitat, al Raval.

    

Després del tancament de la narcofinca ubicada al número 22 del carrer d’en Roig divendres passat, i la seva clausura per fases (primer ho va intentar infructuosament l’Ajuntament de Barcelona, després ho van aconseguir els veïns pel seu compte dilluns i, finalment, ahir el consistori barceloní va rematar la feina col·locant portes antiokupes), els investigadors dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana té «localitzades» la resta de residències convertides en punts de venda al detall de droga.

REOBERTURA

A la finca d’en Roig, per exemple, els policies ja havien entrat fa mesos per registrar el 3r 1a. Després de l’acció, el pis no va quedar tapiat per incompareixença del propietari de l’immoble, i, poc després, els mateixos traficants, d’origen pakistanès, van reobrir el negoci. També eren ells els que un any abans havien sigut expulsats d’un altre narcopís ubicat al carrer d’en Robador. Van escollir mudar-se a en Roig perquè la nova casa era a prop de l’antiga i no suposava, per als seus clients habituals, un desplaçament important.

    

Al carrer de Sant Gil, a mitjans d’agost, una altra intervenció conjunta de Mossos i Urbana va permetre desallotjar i arrestar els responsables de dos pisos de la droga situats als baixos dels edificis números 1 i 11. En aquest cas, els propietaris sí que van acompanyar els policies i van costejar el tapiament de portes i finestres dels seus immobles per impedir que fossin reocupats. Tal esforç coordinat –entre agents, consistori i propietaris– no va servir, no obstant, per netejar sensiblement Sant Gil, donat que en finques veïnes també hi havia pisos abandonats on es van instal·lar novament els traficants.

    

La lluita veïnal de Sant Gil s’ha anat desgastant. Juntament amb la de Riereta i d’en Roig, aquesta comunitat era una de les que organitzaven cassolades de protesta diàriament. Però tal freqüència es va convertir després en convocatòries de dimarts i dijous, que han durat fins a aquesta setmana. Alba Tor, una de les veïnes, ha explicat que en una assemblea han acordat suspendre-les. «La gent se n’ha anat cansant», reconeix. Encara que això no significa que s’hagin «rendit». Simplement que buscaran «altres accions» de denúncia més efectives.

    

La resta de narcopisos que segueixen actius estan ubicats principalment als carrers de l’Arc del Teatre, Om, Riereta, Lluna, Sant Erasme i Sant Gil. Són dos els factors que no permeten extirpar aquest problema utilitzant únicament instruments policials. El primer és que, mentre hi hagi pisos buits, la possibilitat que a l’interior s’hi instal·lin delinqüents per traficar, aprofitant el principi constitucional d’inviolabilitat del domicili, és enorme. El segon és que l’estratègia que segueixen les organitzacions criminals que estan darrere dels narcopisos consisteix a deixar toxicòmans a càrrec d’aquests punts de venda al detall i proveir-los únicament amb la mercaderia que vendran cada dia.

PETITES QUANTITATS

Això significa que quan són intervinguts policialment, només són sorpresos amb petites quantitats de droga que comporten penes de presó de sis mesos a un any. Unes condemnes que no compleixen ingressant a la presó. Les organitzacions, a més, compten amb més efectius a les seves files per reemplaçar-los. I si el que han de substituir és l’emplaçament i no els operadors, al Raval, i a causa de la gentrificació dels veïns, de domicilis buits en sobren.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

    

L’ajuntament va instal·lar ahir dues portes antiokupes (connectades a una central d’alarmes) al 1r 2a i al 3r 2a del carrer d’en Roig. La mesura va arribar després que els veïns es desesperessin –quan els mateixos traficants que van ser expulsats divendres van intentar reocupar el pis diumenge a la tarda– i prenguessin la decisió d’entrar pel seu compte als dos domicilis per clausurar-ne les finestres i els balcons.