Perquè s'hi canviï Superman

Barcelona ha albergat més d’una consulta en els últims temps. Mentre fornits agents de la llei aconseguien desarticular amb intrepidesa un grup de perillosos votants sediciosos, a base de trompades i de generar el pànic, ningú reparava que a Horta-Guinardó també es convidava el poble a pronunciar-se. L’urna que no molestava la policia ha estat mesos a la Casa Groga, el centre cívic del districte. Tot aquell que ho volgués podia anar-hi a votar per decidir quin destí preferia per a l’última cabina antiga, de les que tenien porta, que queda a la ciutat. «La consulta no tenia plenes garanties democràtiques», explica amb sorna el conseller tècnic del districte d’Horta-Guinardó, Pau González.

    

Era una consulta multiresposta, potser això va ser el que va fer que ningú es cabregés. Com a promotora de la votació va actuar l’Associació de Veïns de Sant Genís dels Agudells. La història la va començar una barcelonina, Anna Farré, que es va proposar salvar l’última cabina amb porta de la ciutat (encara que s’ha de subratllar que ara com ara la porta no hi és: aquí serà necessària una restauració). Fins a 2.000 persones van firmar a favor de mantenir-la.

Les opcions

La cabina, d’una sèrie col·locada el 1966 (encara que algun veí assegura que recorda que aquesta va ser instal·lada el 1964), és al número 2 del carrer del Lledoner. Al llarg d’uns quatre mesos, 93 persones es van acostar a dipositar el seu vot. Podien escollir entre que la cabina fos destinada a convertir-se en un punt wi-fi, que servís d’ara endavant com a línia directa per connectar amb el telèfon del civisme, que actuï com un punt de book-crossing, en què un deixa un llibre i se n’emporta un altre. També es va oferir l’opció «altres», oberta a suggeriments del personal.

    

Després d’un recompte sense sobresalts, les conclusions són les següents: 93 persones van votar en la consulta. Per fer-ho va funcionar una espècie de cens universal sense miraments: qualsevol podia dipositar la seva papereta, sense identificar-se. Els resultats, molt ajustats: 24 votants es van decantar pel punt wifi; 25, per instal·lar a la cabina una línia directa al telèfon del civisme, i 28 van abraçar l’opció guanyadora, el book-crossing.

Punt fumeta

La resta va optar per altres solucions, de la simple retirada a la petició: «Que segueixi sent una cabina». «Punt fumeta», proposa un votant, potser ignorant que a aquestes altures a Barcelona potser ja hi ha més centres cannàbics que esglésies i quioscos oberts. Alguns acudeixen a la memòria cinematogràfica i demanen que la cabina sigui reservada perquè Superman s’hi pugui canviar. Un específica que es refereix al Superman de Dr. Slump i demana que s’il·lustri la cabina amb la seva imatge. Un altre demana que la cabina sigui retirada «i ara mateix».

    

Un cop consultada la població, el consistori farà ara el pas següent. L’Administració barcelonina està pendent que es reediti o no un decret de protecció de les cabines per demanar a Telefónica que l’hi cedeixi. Espera aconseguir-ho quan comenci el 2018.

    

L’ajuntament «pressionarà», explica el conseller tècnic. És l’Institut de Paisatge Urbà el que s’encarregarà de dialogar amb la companyia. La previsió és que, abans de consumar la cessió, l’empresa restauri la cabina i hi torni la porta que falta.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

    

Amb l’objectiu que un màxim de veïns tinguin present la cabina, l’ajuntament planeja traslladar-la del carrer del Lledoner a un nou emplaçament: la plaça de Meguidó, on hi ha la Casa Groga. I on ha estat aquests mesos l’urna. No tan sols l’han tingut al centre a la vista tot aquest temps. En dies assenyalats la treien a la plaça per animar la gent a votar. La participació no ha sigut un èxit rotund, però almenys no es va presentar ningú a maltractar la gent gran.