La Mercè 2017 ocuparà mig Barcelona

La festa major de la ciutat, no, el següent. Torna la Mercè, del 22 al 25 de setembre. Dir que promet ser més gran i millor que la de l’any passat sona a eslògan, a truc fàcil de venedor de llevataques o rentavaixella, però la veritat és que la festa major de Barcelona arriba aquest 2017 amb més pressupost (3,3 milions d’euros), nous espais per a la programació (hi haurà Mercè a la meitat dels districtes, la qual cosa no té precedents) i amb una ciutat convidada, Reykjavik, de la qual s’espera que aporti aquell toc del que mai s’ha vist per aquestes latituds en música, dansa i arts escèniques inusuals. L’any passat aquesta espècia al plat la va posar París amb notables resultats. Ni que sigui perquè són més exòtics, dels islandesos s’espera el mateix. La Mercè, ja se sap, és més que una festa major. Ho és, sí, però com un gall dindi de Nadal, farcida, ni més ni menys que de dos festivals, el BAM i el MAC, música i arts del carrer, i amb una programació inabastable en només quatre dies, la qual cosa no és dolenta, hi ha moltes activitats per triar.

ELS NOUS ESPAIS Zona musical per a famílies amb nens

L’Institut de Cultura de Barcelona va realitzar l’any passat un experiment que podia haver sortit malament. En la seva obstinació de descentralitzar, va portar part de la festa al parc de la Trinitat Vella. El públic va respondre. La primera conseqüència de cara a aquest 2017 és que aquest parc, un lloc singular, perquè és un pulmó verd, sí, però envoltat pels quatre costats per una teranyina de vies ràpides per les quals circulen 200.000 cotxes cada dia, repeteix com a escenari. Això era previsible. Va funcionar. El més nou ara és el camí que ha obert aquella prova pilot. La Mercè obre sucursals aquest any al parc de Sant Martí, amb una programació musical especialment receptada per a famílies amb nens, i a la plaça Major de Nou Barris, on l’orquestra i el cor del Liceu, entre altres, portaran els seus instruments i veus.

    

Uns altres dos escenaris parcialment nous de la Mercè estan a Ciutat Vella. Un és la rambla del Raval, que si bé en edicions anteriors la patrona de la ciutat ja va posar mig peu en aquest espai, en aquesta ocasió acollirà una cadena d’actuacions musicals molt d’acord amb l’ADN del barri, de Portugal, d’Ams­terdam, de Nigèria, d’Israel amb arrels iemenites, de l’Iran, de Reykjavik, per descomptat, del Magrib… L’altre escenari que torna a la Mercè és la plaça Reial. Ja hi va estar fa uns anys en un experiment que hauria pogut acabar en tragèdia. Es va organitzar una trobada de totes les colles de diables del Correfoc, perquè, a l’uníson, encenguessin la seva pirotècnia. Alguns dimonis llançaven boles de foc d’un costat de la plaça a l’altre, i des d’allà els responien amb idèntica munició. Vist el resultat, amb un any n’hi ha prou, van decidir els responsables municipals. La plaça Reial torna aquest any amb havaneres i rom cremat. Tot en ordre.

LA CIUTADELLA, EPICENTRE Ampliació des de l’Arc del Triomf

La Mercè era sinònim de Ciutat Vella, platges del Fòrum i el palauet Albèniz fins que, en una feliç decisió, l’alcalde Xavier Trias va posar l’ull al parc de la Ciutadella. Va ser un exitàs des del primer dia. Molt més fins i tot del que es podia imaginar. A aquell aire entre bohemi i desenfadat que ja llueix el parc gran part de l’any s’hi sumava una programació original i sorprenent. En alguns moments, la Ciutadella va arribar a col·lapsar-se. El remei decidit per a la Mercè d’aquest any ha sigut recórrer al passeig de Lluís Companys, des de l’Arc del Triomf fins a l’accés principal del parc. És una solució que arriba, a més a més, en un interessant moment de transformació urbanística. El passeig de Sant Joan, entre la Diagonal i el passeig de Lluís Companys, ha emergit aquest últim mig any com una avinguda consagrada a la restauració, almenys d’una manera que no ho havia sigut abans. En aquest sentit, serà l’antesala perfecta de la Ciutadella, on l’experiència deixa clar que durant la festa major mai són suficients les food-trucks presents a l’hora del ranxo.

CITES CONSAGRADES Els actes tradicionals repeteixen escenaris

Hi ha una Mercè per a cada paladar, i cadascuna d’elles té el seu lloc al mapa. De fet, a aquestes altures els més fidels de la festa ja són capaços de recitar els llocs de la Mercè com qui recorda l’alineació del 0 a 5 al Bernabéu (Sadurní, Rifé, Torres…, Rexach, Cruyff, Sotil). Al Fòrum, música. Al castell de Montjuïc, circ. La Mercè més tradicional recorre els carrers del centre de la ciutat, amb el Correfoc com a espectacle espantaturistes a la Via Laietana. A l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, més música. A les platges de la ­Barceloneta, focs artificials d’autor.

EL PREGÓ I LA CLAUSURA La filòsofa Marina Garcés obre la festa

No hi ha dos pregons iguals. En l’edició del 2016, Javier Pérez Andújar va posar el llistó a l’altura d’un altre Javier, Sotomayor. Molt alt. Aquest any l’encàrrec l’ha rebut Marina Garcés, filòsofa, una pregonera oportuna per als temps que corren, encara que també hauria pogut ser psicoanalista de l’escola freudiana i no hauria passat res. La cita és divendres, a dos quarts de set de la tarda. Amb ella comença la Mercè.

    

Acabarà amb el que, any rere any, és l’espectacle que reuneix més públic, el piromusical. Fa temps ja que aquest fi de festa va més enllà d’una simple exhibició de pólvora. Hi ha un relat. En aquesta ocasió, el piromusical començarà amb una sentida interpretació d’Imagine, de John Lennon, dedicada a les víctimes dels atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Després, els focs d’artifici serviran de teló de fons de dos aniversaris que es volen celebrar amb motiu de la Mercè, els 25 anys ja dels Jocs Olímpics de Barcelona i els 40 de la primera manifestació en defensa dels drets de gais i lesbianes. I, després, com ja és tradició, rendirà homenatge als músics morts aquest any i a altres que es mereixen un record pel conjunt de la seva obra, com Enric Granados.

TRADICIÓ I MODERNITAT Propostes innovadores 

El Correfoc (dissabte, a les vuit del vespre) formalment no s’hauria de considerar una tradició, ja que fins i tot el nom no és res més que un invent de la mateixa festa major tret d’un barret de copa dels primers ajuntaments socialistes de la ciutat. Tradició són els castellers d’aquest mateix dia a la plaça de Sant Jaume, amb els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca com a estrelles convidades. També ho és la mostra de gegants de diumenge pels carrers del Barri Gòtic. La llista segueix. Com l’any passat, una app municipal de la Mercè és el navegador més eficaç per sortir al carrer, ja que l’aplicació alerta fins i tot de qualsevol canvi que es produeixi en  la programació, en cas, per exemple, de pluja.

    

Notícies relacionades

Les obres del Camp Nou mantenen l’horari 24 hores fins que falti un mes per a l’estrena

La diputació traslladarà oficines a un edifici tancat des del 2010

Però el millor de la Mercè és com van agafats de la mà la tradició i la novetat acabada de sortir del forn. Tan rica és l’oferta d’aquest segon apartat, que l’Icub té previst la setmana que ve disseccionar per als mitjans de comunicació aquesta part del programa, com si fos la lliçó d’anatomia de Rembrandt. Un aperitiu possible del que s’explicarà hauria d’incloure, per exemple, una menció al canvi previst en les projeccions de mapping sobre la façana de l’ajuntament, que en aquesta ocasió es combinaran (maridaran, dirien els fins) amb la dansa de dos ballarins. Idèntica admiració s’espera que causi la posada en escena de Focus Corea, un conjunt d’espectacles de carrer del país de l’Orient Llunyà, entre els quals, sembla, no convé no perdre’s els seus números de percussió sobre grans tambors. Un tercer aperitiu, no més de moment per no empatxar-se, podria ser la proposta de Dancing Partners, que al parc de la Ciutadella celebraran una jam session de dansa a càrrec dels integrants de diverses companyies que abans hauran actuat en diferents escenaris. Segons el programa, el moment en què tots junts pugin a l’escenari «promet ser un dels moments més divertits i intensos del dia».

ISLÀNDIA A LA MERCÈ El petit país promet sorprendre

La població total de Reykjavik, uns 120.000 habitants, equival més o menys al públic que en ocasions es calcula que ha presenciat el piromusical de la Mercè. Islàndia és un país petit, sens dubte, però promet sorprendre en la festa major de Barcelona. Estarà present en múltiples espais. Al CCCB es projectarà cine islandès, tot un món. El BAM prestarà els seus escenaris per a grups del país preàrtic. La cuina islandesa podrà degustar-se als carrers del Born i la Barceloneta, la qual cosa, a més de tot un descobriment, és una oportunitat per recordar aquella gran raresa de la cuina catalana, radicada en un mar en què no es pesquen bacallans, i que no obstant serveix desenes de plats que tenen per base un producte islandès.